Romeva diu que els informes tècnics avalaven la subvenció de 40.000 euros a la FOCIR el 2016

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva ha assegurat aquest dimecres al jutjat que el 2016 va aprovar una subvenció de 40.000 euros a la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) perquè tots els informes tècnics ho avalaven, inclosos dos que avalaven la no concurrència, és a dir, que no calia fer un concurs obert perquè les activitats subvencionades només les podia dur a terme la FOCIR, que no té cap entitat equivalent a Catalunya.

Segons han explicat fonts jurídiques, Romeva ha declarat al voltant d’una hora al jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, que investiga diverses despeses de l’activitat d’Exteriors del Govern entre el 2011 i el 2017, arran d’un informe del Tribunal de Comptes. En el seu cas, ha explicat que ell no mirava a fons els expedients de subvencions ni es va reunir amb la FOCIR, tampoc va veure les factures, però sí que va veure que aquesta subvenció comptava amb els informes tècnics i d’Intervenció de la Generalitat pertinents. De fet, fins i tot després de deixar de ser conseller i quan ja estava empresonat, l’interventor va emetre un informe tornant a avalar la subvenció i assegurant que s’havia dedicat a allò indicat, una sèrie d’activitats i xerrades.

Per la seva banda, l’ex secretari d’Exteriors Aleix Villatoro, que també estava citat, s’ha negat a declarar perquè ha al·legat que està a l’espera que l’Audiència de Barcelona resolgui el conflicte de competències entre Instrucció 18 i Instrucció 13, on ell també està investigat per fets similars.

El jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona investiga el suposat desviament fraudulent de fons públics per internacionalitzar el procés sobiranista entre el 2011 i el 2017 mitjançant 11 contractes d’informes o treballs acadèmics que el Tribunal de Comptes i la fiscalia consideren arbitraris i fora de les competències de la Generalitat. La magistrada retreu al Govern que mentre hi havia dèficit públic i faltava pressupost per pagar els serveis públics “més típics” gastés diners en certs aspectes de la política exterior. De fet diu que “pot resultar censurable i causar rebuig o incomprensió al comú dels ciutadans”. Tot i això, diu que no tot el diner públic que es gasta malament suposa una malversació delictiva, sinó que forma part de l’autonomia financera de l’administració pública. Ara, si que considera que certes despeses poden ser investigades penalment, i en concreta onze, per valor de prop d’un milió d’euros en total.

L’informe del Tribunal de Comptes considerava que es van sufragar activitats que no són competència del Govern i que a més “interfereixen, pertorben i condicionen la direcció de la política exterior del govern d’Espanya”. L’acció exterior de la Generalitat era competència del Departament de Presidència entre el 2011 i el 2016, encapçalat per Francesc Homs, i del Departament d’Acció Exterior del 2016 al 2017, encapçalat per Raül Romeva.

En concret, la fiscalia apunta contra 18 activitats suposadament fora de les competències de la Generalitat, però la magistrada només n’investigarà onze. Així, per exemple, el febrer del 2012 el Diplocat va donar una subvenció de 50.000 euros a la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) sense concretar-ne el destí ni realitzar-ne un seguiment, subvenció que no va ser publicitada. La mateixa FOCIR va rebre el 2016 una subvenció de 40.000 euros de part d’Exteriors sense que es justifiqués l’absència de concurs públic, i va ser designada pel Diplocat del 2014 al 2016 entitat col·laboradora per seleccionar destinataris de subvencions per valor de 100.000 euros el 2014, 125.000 el 2015 i 125.000 el 2016. La FOCIR elaborava les bases de les convocatòries de subvenció i s’establien bases il·legals. El març del 2017 el Consell Català de l’Esport i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament van donar 20.000 euros cadascun a la FOCIR.

El 2015 el Departament de Presidència i el Diplocat van contractar directament dos informes sobre tractats multilaterals dels quals forma part Espanya i sobre els procediments que ha de seguir un nou estat per poder entrar en organitzacions internacionals, amb els exemples d’Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia, Kosovo i Montenegro. L’encàrrec es va fer a través de la Fundació Universitària Rovira i Virgili a un mateix professor, per dos pagaments de 17.500 euros més IVA per tal d’eludir el concurs públic. A més, segons la fiscalia, la temàtica era “aliena” al marc competencial de la Generalitat i els informes es van pagar per sobre del preu real, ja que no contenien conclusions, propostes ni bases de dades que exigia el contracte.

També s’ha denunciat un informe encarregat el 2015 per Presidència al professor Salvador Cardús sobre diversos instruments de cooperació internacional entre Espanya i Catalunya en el supòsit de la independència catalana. L’informe va costar més de 13.600 euros més IVA. El 2015 també es va contractar un informe sobre la política europea de defensa a una empresa belga de la qual es desconeixen les dades, ja que no consta documentació ni el treball finalment realitzat. La intermediació la va fer Salvador Cardús i l’informe va costar 5.000 euros.

El Diplocat també va encarregar a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals un estudi acadèmic sobre l’estatus que podria tenir a la UE una regió que s’independitzés d’un estat membre. L’IBEI va proposar fer l’encàrrec amb dos centres europeus per un preu de 196.920 euros, i la subvenció es va aprovar sense concurs públic.

El mateix consorci va pagar també 48.230 euros a una productora perquè fes 20 vídeos promocionant el dret a decidir durant la consulta del 9 de novembre del 2014, i 10.000 euros més per pagar el viatge a Catalunya de vuit eurodiputats aquell mateix dia. Per últim, s’acusa el Diplocat de contractar per 13.352 euros un espai de ‘coworking’ a Brussel·les de maig a novembre del 2017 sense justificació acreditada.

Els investigats, a part de Romeva i Villatoro, són vuit exalts càrrecs més de Presidència, Exteriors, el Diplocat i la Secretaria d’Esports com Roger Albinyana, Teresa Prohias, Víctor Cullell, Albert Royo o Gerard Figueras.