Política

Un vincle inestable

Cinc anys després de la mort de Castro, la relació diplomàtica entre els Estats Units i Cuba es manté tensa pel bloqueig nord-americà

Biden planteja una tercera via en la relació amb el règim de l’Havana entre l’obertura d’Obama i la mà dura de Trump

Cada cop més veus demanen a la Casa Blanca un desglaç

Jimmy Carter va ser el primer president que va aplanar les relacions entre els dos països

Quan es compleixen cinc anys de la mort de Fidel Castro, les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Cuba passen un moment d’inestabilitat com a conseqüència del llegat de l’expresident nord-americà Donald Trump. I és que la mort de Castro –als 90 anys– es va produir quinze dies abans de la victòria de Trump en les presidencials nord-americanes, el 2016. Sense Castro –qui va renunciar oficialment al càrrec el 2008 i va donar pas al seu germà Raúl– i amb Trump, les relacions diplomàtiques entre els dos països es van immergir en els moments més foscos després d’uns anys refent ponts i cosint confiances amb Barack Obama.

Des que els Estats Units i Cuba van establir relacions diplomàtiques per primera vegada –el 1902–, el vincle ha fet pujades i baixades en funció de qui ha presidit la Casa Blanca. El primer president que va aplanar el terreny va ser Jimmy Carter. Així, durant el seu mandat els dos governs van signar un acord que establia l’obertura de dues delegacions diplomàtiques –una a l’Havana i l’altra a Washington– sota la supervisió i la protecció formal de l’ambaixada de Suïssa. En canvi, fa seixanta anys, l’aleshores president Dwight D. Eisenhower va aturar la importació del sucre –el producte per excel·lència d’exportació a Cuba– i va tallar en sec les relacions diplomàtiques de la Casa Blanca amb Cuba. Més enllà de Carter i Bill Clinton, que van aixecar el veto a Cuba, altres presidents com Ronald Reagan o George Bush van endurir molt més la relació amb l’illa.

El millor aliat per a Cuba i per al règim castrista va ser Barack Obama. Així, durant el seu mandat es van restablir les relacions diplomàtiques (l’estiu del 2015) i es va reobrir l’ambaixada dels Estats Units a l’Havana i la cubana a Washington. La primavera del 2016, el president Obama va visitar Cuba, fet que va suposar la primera visita d’un president nord-americà a l’illa en gairebé noranta anys. L’últim a fer-ho havia estat Calvin Coolidge, el 1928. En aquella visita, el president nord-americà va reunir-se amb Raúl Castro i una bona representació del poder econòmic i social de Cuba. En el segon mandat d’Obama, es van restablir els viatges comercials i de creuers entre Cuba i els Estats Units, es van relaxar les restriccions de viatge per als cubans exiliats i les regulacions de transferència de diners. El més rellevant van ser els acords signats en els àmbits de salut, medi ambient o la lluita contra el narcotràfic.

Però el vincle va passar de l’esperança a la frustració. El juny del 2017, el president Trump va modificar de cap a peus la política dels Estats Units respecte de Cuba. Trump va endurir les disposicions que regeixen l’embargament contra Cuba i la prohibició referent al turisme; va responsabilitzar el règim de Cuba dels abusos dels drets humans i l’opressió que van ser ignorats sota el mandat d’Obama; va fomentar la seguretat nacional i va establir les bases per empoderar el poble cubà per desenvolupar un procés de més llibertat política i econòmica a Cuba. Aquests objectius es van escriure en el memoràndum presidencial de seguretat nacional del president Trump.

País “terrorista”

Actualment, i després d’un any de mandat de Joe Biden, la situació es manté tensa i inestable. Els Estats Units mantenen Cuba en la llista de països terroristes i la transferència de diners dels cubans que viuen a l’estranger continua sent un calvari. Fins i tot l’entrega de medicaments, quan més imprescindible s’ha convertit arran de la Covid-19. Així i tot, Biden obre un camí d’esperança després de reconèixer que Cuba és “un estat fallit”. El president nord-americà ha deixat clar que vol trobar una tercera via respecte de l’illa, una estratègia basada entre l’obertura que va exercir Obama i la mà dura imposada per Trump. I especialment després de veure la resposta cubana a les protestes contra el govern de l’estiu passat que han generat més repressió a l’illa. Cada cop són més les veus que criden Biden a fer el pas i que desglaci del tot el vincle entre els dos països.

2016
és l’any
que Barack Obama va visitar Cuba. Era el primer cop que ho feia un president nord-americà en gairebé noranta anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Illa afirma que fer una assignatura més en castellà “no posa en risc” el català

Barcelona

Els EUA i Rússia mantenen oberta la via diplomàtica després d’una nova reunió a Ginebra per la crisi a Ucraïna

Brussel·les

Boye surt “molt content” de la vista a Luxemburg i avisa que el cas sobre l’escó de Puigdemont tindrà un “efecte dominó”

luxemburg

El govern de Colau veu “una intencionalitat política de persecució” en la querella contra l’alcaldessa

BARCELONA

Juvillà i el Parlament presentaran recursos al Suprem contra la sentència de la JEC per protegir el seu escó

BARCELONA

Collboni crida a la “tranquil·litat” amb la querella a Colau

BARCELONA

Gay promet “preservar l’estat de dret”, apostar pel “diàleg”, “refer consensos i buscar complicitats”

Barcelona

L’Eurocambra admet que estava “en una situació difícil” pel cas Puigdemont, però defensa el seu vet incial a l’escó

brussel·les

Albares assegura que “és el moment de la diplomàcia” amb Rússia

MADRID