Política

La fiscalia demana 1 any i 8 mesos d’inhabilitació per a Torrent per desobediència

El ministeri fiscal també reclama la mateixa pena per Campdepadrós i Costa i un any i quatre mesos per Adriana Delgado

La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació per al conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i també per a Josep Costa i Eugeni Campdepadrós per permetre debats sobre monarquia i autodeterminació quan eren membres de la Mesa del Parlament. També reclama un any i quatre mesos per a l’alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet, Adriana Delgado. Per als tres primers planteja una multa de 30.000 euros, i per a Delgado la rebaixa fins a 24.000 euros. Els acusa a tots quatre d’un delicte de desobediència greu per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el 12 i el 26 de novembre del 2019.

A la primera resolució hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O i reiterava la reprovació del Rei. En aquell moment, Torrent era president del Parlament; Costa era vicepresident primer; Campdepadrós era secretari primer de la Mesa, i Delgado era la quarta.

El ministeri públic recordava en la seva querella i reitera ara en l’escrit de petició de penes que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats de les eleccions prèvies al Parlament. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del Parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PP català, PSC i Cs, i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu “deure” d’impedir la iniciativa.

En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.

La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del Parlament on ja es reprovava l’actuació del Rei en relació al procés. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.

De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència --la segona que motivava la querella-- també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.

En la interlocutòria de finalització de la instrucció, la magistrada Maria Eugènia Alegret va assegurar que el Parlament “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. Així, va admetre que la Mesa no ha de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho pot fer amb aquelles que ho són clarament, i més encara si ho ordena el Tribunal Constitucional. Per això, la magistrada considera que els quatre exmembres de la Mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, que lliga més a la llibertat d’expressió que a la decisió de deixar tramitar dues iniciatives que estaven sota advertència del TC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els EUA i l’OTAN responen per escrit a les peticions de garanties de Moscou

Washington / Brussel·les / Moscou

Washington creu que Rússia pot atacar Ucraïna abans de mitjan febrer

Kíev

Brussel·les espera donar llum verd “en setmanes” a la primera remesa d’ajudes per a Ucraïna de 600 milions d’euros

Brussel·les

El Parlament insta a “reparar i restituir” la memòria històrica de les dones acusades i assassinades per bruixeria

Barcelona

Díaz afirma que el govern espanyol té “una única posició” en la crisi amb Rússia

Barcelona

Cs demana a la JEC la retirada immediata de l’escó a Juvillà

Barcelona

Casado truca Sánchez per donar-li suport davant la crisi d’Ucraïna

madrid

El Congrés torna a rebutjar investigar els presumptes vincles entre el CNI i el 17-A

MADRID

El Parlament activa el protocol per investigar la denuncia interna d’assetjament laboral

barcelona