S. XV: dues compilacions i una impressió incunable
Les constitucions catalanes van ser compilades per primer cop al segle XV. Les Corts reunides a Barcelona el 1413 ho van suggerir a Ferran d’Antequera, que acabava de ser coronat després del Compromís de Casp. A aquella primera recopilació, n’hi va seguir una altra el 1493, sota el regnat del seu successor, Ferran II el Catòlic, a les Corts de Barcelona celebrades aquell mateix any. Aquesta compilació es va imprimir en edició incunable de 1495, juntament amb els Usatges de Barcelona: Usatges de Barcelona, constitucions, capítols i actes de cort i altres lleis de Catalunya.
Última expressió abans de 1714 i el dret de conquesta
L’última actualització constitucional va ser jurada i promulgades a principis del segle XVIII pels dos candidats a la corona hispànica. A les Corts de Barcelona de 1701-02, ho va fer Felip d’Anjou, el primer rei Borbó, sota el títol Constitucions y altres drets de Cathalunya, compilats en virtut del Capítol de Cort LXXXII, de les Corts de S.C. y Reial Majestat del Rey don Philip IV, nostre senyor celebrades en la ciutat de Barcelona. Any M. DCC.II. Aviat les va incomplir i Catalunya va prendre partit per l’arxiduc Carles, que les va jurar a les Corts de 1705-06 a Barcelona. Van estar vigents fins a 1715, després abolides apel·lant al dret de conquesta.
Promulgat per Felipe II i editat en 3 volums el 1585
Des de Carlos I (1516) –net i hereu de Ferran el Catòlic–, els reis hispànics anaven a les Corts Catalanes per negociar l’aportació tributària catalana; a canvi, juraven respectar les constitucions de Catalunya, com el text legal que regulava la vida política, jurídica i econòmica del país. Felipe II ho va fer a les Corts de Montsó de 1585, amb una nova ampliació de les constitucions, primer cop editades en tres volums sota el títol: Constitucions y altres drets de Cathalunya compilats en virtut del Capítol XXIII de les Corts per la S.C. y Reyal Majestat del Rey don Philip nostre senyor celebrades en la vila de Montsó. Any M. D. LXXXV.
El primer precedent surt de les Corts de 1283
Les primeres constitucions catalanes van ser promulgades en les Corts de Barcelona de 1283, sota el regnat de Pere II el Gran, després que el seu pare, Jaume I, ja hagués jurat fidelitat als drets i furs catalans davant dels representants dels nobles, els clergues i les ciutats, els tres braços socials que constituïen les Corts. Es van elaborar fonamentalment a partir dels Usatges de Barcelona (segles XI i XII) i també dels preceptes de les assemblees de pau i treva i són fruit del pactisme com a forma de govern singular en plena edat mitjana, ja que el rei legislava d’acord amb els estaments representats a les Corts.
