Política

El papa clama contra el tracte dels refugiats a Europa

Insta a aturar el “naufragi de la civilització”, en la seva segona visita al camp de migrants de l’illa grega de Lesbos

Critica que es demanin fons de la UE per aixecar murs

Cinc anys després d’haver-lo visitat, el papa va tornar a trepitjar ahir el centre de migrants de Mitilene, a l’illa grega de Lesbos, per criticar la indiferència d’alguns països europeus davant del drama dels refugiats. “Aturem aquest naufragi de la civilització!”, va clamar des del nou camp de Kara Tepe davant d’unes 200 persones, representants dels refugiats, cooperants i la presidenta grega, Katerina Sakellaropoulou.

Francesc va saludar diversos immigrants durant un recorregut a peu pel camp abans de llançar un contundent missatge en què va constatar que les migracions “són un problema del món”, “una crisi humanitària que concerneix tothom”, però de la qual ningú es vol ocupar encara que “hi hagi en joc vides humanes”. “Soc aquí per dir-vos que estic a prop vostre; soc aquí per veure les vostres cares, per mirar-vos als ulls: ulls plens de por i d’esperança, ulls que han vist la violència i la pobresa, ulls solcats per massa llàgrimes”, va començar dient.

Fomentar la por

El pontífex va insistir a visitar de nou Lesbos durant el seu viatge a Grècia per tornar a posar el focus sobre la qüestió migratòria. Al nou camp hi viuen prop de 2.200 persones, gairebé el 70% són afganesos i un terç, menors. El centre havia arribat a acollir més de 10.000 persones. “Tal com ens ensenya la història, els tancaments i els nacionalismes porten a conseqüències desastroses”, va denunciar el papa. I sobre els infants morts en naufragis per arribar a Europa, hi va afegir: “No escapem ràpidament de les crues imatges dels seus petits cossos sense vida a les platges.”

Assegut sota una gran carpa blanca, amb el mar de fons, Francesc va lamentar que el Mediterrani s’estigui convertint en “un fred cementiri sense làpida”, “un mirall de mort”.

Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), des de l’inici d’any, uns 1.600 migrants han mort en l’intent d’arribar a Europa a través del Mediterrani. Comptant des del 2014, la xifra puja als 23.000.

Francesc va carregar també contra iniciatives com ara la carta dirigida a la Comissió Europea des de dotze països –Àustria, Bulgària, Xipre, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Grècia, Hongria, Lituània, Letònia, Polònia i Eslovàquia– per demanar que es pugui recórrer al finançament europeu per construir “barreres físiques” per aturar l’entrada dels immigrants. “És trist sentir que l’ús de fons comuns es proposa com a solució per construir murs i tanques de filferro.” Amb relació a determinades posicions polítiques, el papa va destacar també que “és fàcil arrossegar l’opinió pública fomentant la por de l’altre”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Iñaki Soto
Director del diari Gara

“El model del PNB està esgotat, necessita un relleu”

Barcelona
política

Collboni no obté suport per al PAM i no es tramitarà

barcelona
Guerra a Europa

Els líders de la UE destaquen la urgència de dotar Kíiv de sistemes antiaeris

Barcelona
estats units

Els EUA restableixen les sancions contra el petroli i el gas de Veneçuela

barcelona
Orient Mitjà

La UE demana contenció a Israel per evitar una escalada bèl·lica a tota la regió

Barcelona
orient mitjà

Un atac amb drons reivindicat per Hezbol·là deixa divuit ferits al nord d’Israel

barcelona
POLÍTICA

La CUP vol impulsar la transició energètica a la demarcació

GIRONA
Orient Mitjà

Netanyahu diu que Israel prendrà les seves pròpies decisions sobre l’Iran

Barcelona
birmània

La junta militar trasllada Suu Kyi a un lloc d’arrest fora de presó

barcelona