Política

Scholz agafa el relleu

La socialdemocràcia recupera el poder amb un canceller que representa els corrents centristes del partit

Verds i liberals es proposen enterrar les diferències ideològiques per modernitzar el país

Dos mesos i mig després de guanyar les eleccions generals amb un punt i mig més que el bloc conservador d’Angela Merkel, el socialdemòcrata Olaf Scholz va jurar ahir el càrrec com a nou canceller alemany. El format de gran coalició que, teòricament, tant de mal havia fet al Partit Socialdemòcrata (SPD) en les primeres legislatures de Merkel ha acabat afavorint el seu retorn al capdavant de la potència europea. Pot ser que la peça clau hagi estat que el candidat a la cancelleria pels conservadors no era ja Merkel, sinó el poc creïble Armin Laschet.

El cas és que Scholz ha reconquerit el poder que va perdre el 2005 Gerhard Schröder, l’anterior canceller socialdemòcrata. I que ho ha fet empès per un perfil d’home tranquil, semblant a Merkel.

Scholz va ser investit pel Parlament amb 395 vots a favor, dels 707 dipositats. Són moltes les incògnites que envolten el seu tripartit amb verds i liberals. Especialment pel que fa a la capacitat d’entendre’s entre una formació ecologista que vol la transformació industrial cap a l’economia verda i uns liberals que defensen el fre del deute sense pujades fiscals. Són els apòstols de l’empresa privada, coneguts com el partit “dels sous alts”.

Scholz, l’home tranquil, se n’ha sortit. Fa sis mesos es considerava un candidat sense possibilitats, condemnat a conduir l’SPD al següent enfonsament, després del que va viure el 2017 amb Martin Schulz. Però va saber treure profit de la seva doble condició de ministre de Finances i vicecanceller de Merkel. Ha trencat el dogma de l’austeritat que va representar el seu antecessor a Finances, el conservador Wolfgang Schäuble. Ha mobilitzat recursos com no es veia a Alemanya des de la reunificació precipitada amb la caiguda del mur de Berlín, el 1989. I ho ha fet per eixugar els estralls econòmics de la covid, per evitar acomiadaments massius i també per atendre els afectats per les inundacions de l’oest del país.

Alemanya, país obsessionat per l’estabilitat, queda sota el lideratge d’aquest socialdemòcrata moderat, que va fer carrera amb Schröder, fins a arribar a secretari general de l’SPD. Aleshores se’l va veure com a còmplice del pla de reformes socials de Schröder. Les retallades van esquerdar la família socialdemòcrata, Schöder va convocar eleccions anticipades enmig del desgast intern. I Merkel el va derrotar. Però Scholz ha sabut girar la truita. Ja no és el còmplice de les retallades, sinó el darrer vicecanceller de Merkel.

El seu fil conductor per conciliar el combat climàtic verd amb la defensa de l’economia privada liberal és l’objectiu de modernitzar Alemanya. La potència europea arrossega anys d’anquilosament, amb un teixit industrial antiquat. Aquest endarreriment és especialment palès en la digitalització. És la realitat laboral de qui practica el teletreball enmig de la pandèmia o s’ha vist confrontat amb una escola virtual inexistent. També ha estat un dels motius del fet que la vacunació funcionés a batzegades, ja que la digitalització tampoc no ha arribat a la sanitat pública.

Scholz vol posar el segell socialdemòcrata en qüestions com l’augment del salari mínim interprofessional –dels 9,5 euros actuals als 12– i la lluita per l’accés a un habitatge digne –es proposa impulsar la construcció de 400.000 pisos per any–. Per lligar el que volen l’SPD i els Verds amb la promesa liberal de no apujar impostos ni fer disparar el deute caldran “solucions creatives”, admeten els tres socis.

Felicitacions internacionals

Angela Merkel va rebre ahir el reconeixement dels líders internacionals per la seva feina i Olaf Scholz, felicitacions. El president de França, Emmanuel Macron, va elogiar el paper de Merkel en l’avenç d’Europa i va donar la benvinguda a Scholz, tal com va fer el president rus, Vladímir Putin, que va destacar la importància de les relacions entre Moscou i Berlín per a “tot Europa”. El líder xinès, Xi Jinping, també va demanar “millorar les relacions bilaterals”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’escàndol de la pederàstia sistèmica esquitxa Ratzinger

Berlín

ERC fa tremolar Sánchez i Díaz per la reforma laboral

madrid

La indignació continua

Barcelona

El Suprem rebutja tots els recursos i avala els indults

BARCELONA

Àustria aprova la vacunació obligatòria del coronavirus

VIENA

França relaxarà d’aquí a 15 dies les mesures per covid

París

Blinken exhibeix unitat amb els aliats europeus davant la cita amb Lavrov

Berlín
El TSJC investigarà la consellera de Cultura arran de l’1-O
política

El TSJC investigarà la consellera de Cultura arran de l’1-O

La fiscalia demana 30.000 euros a Ortega per burlar la inhabilitació
política

La fiscalia demana 30.000 euros a Ortega per burlar la inhabilitació