Aragonès exigeix valentia a l’Estat
El president es mostra “decebut” per la tebiesa de les propostes de Sánchez per fer front al ressorgiment de la pandèmia, i li demana més “responsabilitat”
No rep cap compromís que arribin fons covid el 2022, tot i el clam de la majoria de comunitats, ni d’oferir la baixa a pares amb fills confinats
El president alerta que l’acceleració de la vacunació no ho pararà a temps
S’agreuja la situació pandèmica arran del creixement exponencial del nombre de casos ara per la nova variant òmicron i, com en temps del president Quim Torra, tornen les tensions polítiques entre el govern de Catalunya i el de l’Estat per les greus dissensions sobre com s’hi ha de fer front. El president Pere Aragonès va sortir ahir “decebut i preocupat” de la seva participació a la tarda en la conferència telemàtica de presidents autonòmics en què el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, va presentar la bateria de mesures que ha preparat per ajudar-los a combatre el ressorgiment de la pandèmia, mesures que el català veu “del tot insuficients”. “No actuar no és una bona opció en l’actual context, és absolutament temerari”, subratllava, abans d’exigir “la màxima responsabilitat” al govern estatal.
El republicà, de fet, no tan sols va expressar la seva sorpresa per la poca claredat i contundència de la proposta del socialista, sinó que tampoc va veure atesa cap de les demandes que li va plantejar, com que es comprometés a fer-los arribar més fons covid el 2022 o que instés a estendre a la resta de territoris mesures més dures, en la línia de les anunciades dilluns a Catalunya. Tot i l’evident manca de complicitat, Aragonès va refermar que la Generalitat aplicarà com tenia previst les mesures que ja va anunciar a partir d’avui a la mitjanit, si el TSJC abans hi dona el vistiplau, perquè, tot i que són “doloroses”, les troba “raonables i necessàries”. De fet, en aquest sentit, va destacar i agrair “l’ampli suport” rebut d’altres líders parlamentaris catalans.
Entre les propostes de Sánchez amb què Aragonès està disconforme per la seva “tebiesa”, hi ha la generalització de l’ús de la mascareta a l’aire lliure, la intensificació de la campanya de vacunació, l’ampliació de l’oferta de tests d’antígens a les farmàcies o el reforç dels serveis assistencials, fins i tot amb efectius de l’exèrcit en feines de rastreig. Per al molt honorable, aquest paquet ni respon a la gravetat del moment, ni va en sintonia amb les veus de la comunitat científica que insten a actuar “amb valentia”, ni va en la línia dels governs europeus que, amb xifres similars de contagis i hospitalitzacions, estan adoptant restriccions molt més dràstiques per reduir la mobilitat i les interaccions socials. “El govern de l’Estat s’està equivocant en no prendre mesures ara, no s’ha mostrat la valentia necessària per corregir l’expansió de la pandèmia”, li retreia.
Mascareta i vacunació
Aragonès veu la implantació de la mascareta al carrer com un anunci bàsicament estètic, “per poder dir que han pres una mesura”, ja que no creu que produeixi cap resultat rellevant en la pràctica, si es té en compte els supòsits en què ja és ara obligatòria. En la mateixa línia, està d’acord que és “fonamental” l’acceleració de la vacunació –recordava, en aquest punt, que queden hores disponibles i admetia que hi ha molt camí per recórrer en la tercera dosi, començant pel grup de 60 a 69 anys, en què fins ara només se l’han posat el 50%– però, recalcava, “no permetrà superar la sisena onada per si sola, ni fer-ho a temps”. Per al president, amb projeccions de fins a 25.000 casos diaris a final de gener i 50.000 al febrer, no hi ha temps material perquè les vacunes generin la protecció adequada. “Se’ns ha traslladat que la vacunació ho canvia tot, però en el millor dels casos amb les dosis de reforç arribaríem a la màxima protecció al març, i en tres mesos hi pot haver dues onades consecutives”, subratllava, recordant a més que ara venen setmanes de “molta interacció”.
Tot i que ho aplicarà per no generar encara més confusió entre la ciutadania, el govern va deixar clar que tampoc comparteix el canvi de criteri de la comissió estatal en el protocol de quarantenes, ja que primer va dictar que n’havien de fer tots els que han estat en contacte directe amb un positiu, tot i tenir la pauta completa de vacunació, i dies després va dir que no calia.
Ni fons covid ni baixes
En tot cas, el gran cavall de batalla que va plantejar el president ahir va ser per l’arribada de més fons covid el 2022 per continuar atenent l’impacte en els serveis sanitaris, i poder dotar paquets d’ajuts més generosos per compensar en part els sectors afectats per les restriccions, especialment tancaments i limitacions d’aforament. “No ens poden deixar sense aquests recursos perquè és evident que no hem superat la pandèmia”, subratllava. Segons ell, el mateix clam va ser “àmpliament compartit” i el van expressar “la pràctica totalitat” dels presidents autonòmics, però la contestació que van trobar en Sánchez va ser “evasiva” i del tot insatisfactòria, ja que no es va comprometre a res. “La resposta és que els primers mesos de l’any ja tenim diners per anar tirant, i que ho aniran estudiant i avaluant en funció de l’evolució de la situació financera”, es resignava.
Tres quarts del mateix va passar en la demanda perquè la Seguretat Social faciliti la baixa laboral a un dels progenitors en cas que un fill escolaritzat hagi de fer quarantena a casa per l’aparició d’algun cas de covid a la seva classe. “Tampoc hi ha cap concreció, no els donen la importància que nosaltres sí que els donem”, lamentava.
Menys complicitat va trobar Aragonès a l’hora de demanar que s’adoptin mesures similars a les catalanes a tot l’Estat –tenint en compte, això sí, la situació epidemiològica i assistencial de cadascú– ara que per festes creixerà molt la mobilitat i “el virus podrà circular amb molta facilitat”. Això sí, va indicar que altres líders es van expressar “en la mateixa línia” de les restriccions imposades a Catalunya, i no descarta que n’implantin de similars. Segons fonts de presidència, de fet, també el lehendakari Íñigo Urkullu va exigir mesures “més valentes i coordinades”, adaptades a la situació de cada territori. Sánchez, però, va evitar dir res sobre el tema.
Junts insta al pagament dels 1.600 milions del fons
El grup de Junts per Catalunya va registrar ahir una proposta al Congrés –que presentarà també al Senat– per instar el govern espanyol a injectar de manera immediata als comptes de la Generalitat el fons extraordinari covid que, per valor de 1.600 milions, es va introduir en els pressupostos de l’Estat, que s’han d’aprovar definitivament dimarts que ve, gràcies a una esmena seva aprovada el 17 de novembre. La Moncloa ha donat a entendre des d’aleshores que aquest fons no l’arribarà a abonar mai. El text, tal com va explicar la diputada Míriam Nogueras, reclama també a l’executiu espanyol la creació d’un fons extraordinari per ajudar els sectors més afectats, que en el cas català quantifica en la transferència de 175 milions per cada mes de restriccions. Així mateix, demana que s’allargui sis mesos la moratòria en el pagament de crèdits, i que s’aprovi abans de sis mesos una proposta d’un nou sistema de cotització per als autònoms, a més de la suspensió del pagament de la quota per als que acreditin una afectació directa. “Exigim al govern espanyol que pagui, perquè si no paga el sistema es col·lapsa”, subratllava Nogueras, que recordava com el govern britànic ha creat un fons de 1.000 milions de lliures per ajudar la restauració. Junts també insistirà a les Corts que els pares amb fills confinats puguin demanar una baixa, a més de solucions a casos com les entrades venudes per a actes suspesos o les comandes ja pagades que no es poden servir.
