Una delegació després del 155

El seu perfil és el d’un professional de la cooperació internacional, discret i pragmàtic, molt allunyat de les personalitats mediàtiques que havien estat altres delegats de la Generalitat a París o, anteriorment, directors de la Maison de la Catalogne. El barceloní Daniel Camós fa mitja vida que volta pel món en projectes d’infraestructures per al desenvolupament i, ara, se’n torna al Banc Mundial per treballar en la transició energètica a l’Àfrica des de París mateix després d’haver reobert l’oficina del govern a la capital francesa fa tres anys, tancada pel govern de Mariano Rajoy amb el 155 i amb la destitució de Martí Anglada, perseguit com d’altres pel Tribunal de Comptes de Madrid.

“Estic convençut que, si convé políticament a l’Estat espanyol, a mi un dia el Tribunal del Comptes també em perseguirà”, assenyala Camós, que considera complert el seu cicle de tres anys al capdavant de la delegació on va arribar per concurs públic. És el mateix procediment que haurà de seguir el seu successor. La presència de Camós a la capital francesa ha servit, entre altres coses, perquè la Generalitat pugui refer ponts amb el govern del país veí. Diu que no ha tingut directament reunions amb l’Elisi ni amb el primer ministre, Jean Castex, procedent de la Catalunya del Nord, però sí amb ex primers ministres –precisant que no s’ha trobat amb Manuel Valls–, i amb diputats i senadors de tots signes polítics en el que ell qualifica de “soft power diplomàtic”. Ha facilitat que el ministre de Sanitat, Olivier Véran, discutís amb l’exconsellera Alba Vergés sobre l’obertura de les estacions d’esquí l’hivern passat davant la crisi sanitària, i que el president Pere Aragonès es reunís, en una visita el novembre passat, amb equips d’aquest ministeri per tractar de salut mental en temps de covid, a més de la signatura d’un nou memoràndum amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), que no s’havia renovat des de la presidència d’Artur Mas.

Amb l’ambaixador espanyol de la Unesco fins aquest mateix novembre, el valencià Juan Andrés Perelló, el tracte ha estat “constructiu” per facilitar que es desencallés la signatura. Però amb la resta d’ambaixadors les relacions no han estat tan fàcils, reconeix. “No sempre, però normalment han actuat per posar pals a les rodes i en temes en què el govern català té competència pràcticament exclusiva, fossin de salut o cultura.”

El cas més paradigmàtic ha estat amb l’ambaixador de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Manuel Escudero, molt proper a l’exministre d’Afers Estrangers socialista Josep Borrell. “Ha fet tot el que ha pogut i més per evitar que Catalunya tingués cap tipus de relació amb l’OCDE”, i Camós esmenta reunions en què sí que hi participaven altres comunitats autònomes –o una trobada per tractar temes de pesca– i, en canvi, Catalunya era la gran absent.

“He viscut tres ambaixadors generals (el conservador Fernando Carderera; el socialista i actual ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, i l’acabat d’arribar, el lleidatà Victorio Redondo) i l’època de Borrell va ser complicada, de molta agressivitat per part de l’administració espanyola”, relata. Així, segons resumeix, amb Carderera es van mantenir les formes, amb Albares hi va haver més sintonia quan Borrell ja no era ministre i amb Redondo no s’ha acabat produint cap trobada. “Amb Albares, hi havia una relació agradable, m’escoltava i ell també m’explicava que tenia una dreta molt ferotge, que colla i té números per guanyar les eleccions”, revela l’expert en cooperació internacional.

I què desitja el delegat al seu successor? “Un repte en què hem avançat, però no prou: accedir a les dades dels 45.000 catalans que hi ha actualment a França, una informació que té l’Estat espanyol però es nega a compartir-la.” Un objectiu que l’actual consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, es marca, de fet, per als 400.000 catalans que resideixen a l’estranger. “És escandalós que només votin un 5% dels ciutadans a l’exterior, elecció rere elecció”, sentencia Camós.