Política

Ciuró reitera el compromís d’investigar les fosses de la guerra civil

La consellera es troba amb membres de Marzabotto, vila italiana massacrada durant la Segona Guerra Mundial

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha reiterat aquest dilluns el compromís de l’executiu català de continuar treballant en la recerca documental de les fosses de la guerra civil vinculades als hospitals de Mora d’Ebre per poder-hi fer actuacions futures.

La consellera ho ha dit en una trobada a Barcelona amb una delegació de Marzabotto, municipi italià de la província de Bolonya massacrat durant la Segona Guerra Mundial, i un exalcalde del qual va ser ferit mentre exercia com a sanitari al front de l’Ebre. Les seves despulles encara no han estat localitzades. Amedeo Nerozzi va participar en la Batalla de l’Ebre com a brigadista internacional. Fins ara s’ha pogut concretar el municipi i la data de la mort de l’exbatlle.

Nerozzi va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921. El 1925, després de l’arribada al poder de Benito Mussolini, va emigrar a Bèlgica, on va destacar per l’activitat política i sindical entre els immigrats italians.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola va viatjar a l’Estat per unir-se al bàndol republicà. Aquí va participar en la fundació de la centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i posteriorment, com a tinent metge.

Durant la guerra va estar en diferents fronts i va desaparèixer en la Batalla de l’Ebre. El 9 de setembre del 1938 un projectil d’artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d’aquell moment se’l va considerar desaparegut.

L’any 2018 l’Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines de la Fatarella, a la Terra Alta. El consistori volia reconèixer així la seva presència al bàndol republicà. El 2019, a petició també de la seva família, l’exalcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

Les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica han permès localitzar el nom d’Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Mora d’Ebre (Ribera d’Ebre). A partir d’aquest document s’ha sabut que Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com es creia, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia al mateix municipi, on va morir nou dies després.

Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Nerozzi, però no detallen a quin dels hospitals de Mora d’Ebre va morir ni on va ser inhumat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul