Política

Alemanya condemna a cadena perpètua un torturador sirià

L’Audiència Territorial de Coblença aplica la jurisdicció internacional per perseguir un exespia que va arribar al país fent-se passar per opositor a Al-Assad

El cas podria servir de precedent jurídic en molts altres països

Amnistia Internacional celebra el “senyal històric”

Anwar Raslan, exalt càrrec de l’espionatge sirià i responsable d’interrogatoris a la temuda presó Sucursal 251, a Damasc, va ser condemnat ahir a cadena perpètua per un tribunal alemany per crims contra la humanitat comesos al seu país.

El processat, de 58 anys i arribat a Alemanya com a “opositor” necessitat de protecció, va ser declarat culpable de 27 assassinats, a més de lesions físiques, violacions, abusos sexuals als presos i segrest, entre altres càrrecs.

Cap d’aquests crims va ser comès en territori alemany ni tampoc sobre víctimes alemanyes. Ho van ser en els anys en què va estar al servei del règim de Baixar al-Assad, des d’aquesta presó, també anomenada Al Jatib.

Però l’Audiència Territorial de Coblença, al sud d’Alemanya, va aplicar la jurisdicció universal, en un cas que estableix un precedent jurídic i que, per tant, por portar a la presó molts altres sirians asilats o refugiats en aquest i altres països del món occidental.

Alemanya es va adherir al protocol de la justícia universal el 2002. “Aquest veredicte és només el principi, tenim un camí molt llarg a recórrer”, va dir el representant de l’acusació particular Ruham Hawash, sirià víctima de les presons del seu país.

La seva plataforma ha estat el Centre Europeu de Drets Humans i Constitucionals (ECCHR), una ONG amb seu a Berlín que dona suport no només a torturats i altres víctimes del règim de Damasc. També colla quan es tracta de reclamar indemnitzacions per a les víctimes de l’antic enclavament alemany a Xile conegut com la Colonia Dignidad, dirigit durant dècades per l’exnazi Paul Schäfer, col·laborador de l’aparell de tortures de la dictadura d’Augusto Pinochet.

La causa de la Colonia Dignidad continua pendent, malgrat els compromisos de restitució assumits pel govern alemany, en temps d’Angela Merkel.

Amb Síria s’ha aconseguit una fita qualificada d’històrica per aquesta ONG. El procés era una “última esperança” de reconeixement per a les víctimes de crims contra la humanitat, segons el secretari general de l’ECCHR, Wolfgang Kaleck. Processar-ne els responsables a l’estranger no és, òbviament, la “solució ideal”, admet l’organització. Però, si més no, “obre la porta” a fer justícia amb aquestes víctimes.

La sentència és un acte de justícia per a les víctimes i alhora un “senyal històric”, resumia també, en un comunicat, Amnistia Internacional (AI). El camí per aconseguir-ho es va començar a obrir l’any passat, quan aquesta mateixa audiència va condemnar a quatre anys de presó un altre exmembre de la intel·ligència siriana, Eyad Alghareib, per complicitat en tortures.

El cas d’Alghareib es va disgregar del procés inicialment compartit amb Raslan, un cop es van poder aplegar proves fonamentades en contra per tortures. Amb Raslan s’ha passat a la categoria superior, tant per la seva responsabilitat en les pràctiques d’aquesta presó com pel pes de la condemna aplicable, cadena perpètua.

Raslan va entrar als serveis secrets del règim sirià el 1993 i va arribar a la Sucursal 251 el 2008. El 2011 va convertir-se en responsable d’interrogatoris d’una de les presons més temudes pels opositors, on Amnistia i altres ONG calculen que s’hi van cometre uns 4.000 casos de tortura i 58 assassinats de presos.

Tant Raslan com l’altre processat havien arribat a Alemanya el 2014, un any abans de la crisi migratòria que va portar a la potència europea gairebé un milió de refugiats, molts dels quals, fugits de la guerra civil a Síria.

Es van fer passar per opositors i fins i tot van participar en reunions preparatòries per a un futur procés d’estabilització. Però amb l’arribada de l’allau de perseguits reals se’ls va acabar la sort: van ser identificats com a presumptes torturadors per altres refugiats.

En comptes d’escapolir-se aprofitant els forats d’una burocràcia desbordada per la situació, com era aleshores l’alemanya, van denunciar sentir-se “perseguits” o “vigilats” per altres compatriotes. I la justícia va començar a investigar i lligar caps.

L’Audiència de Coblença ha obert la porta a la jurisdicció universal aplicada als crims del règim sirià. Altres tribunals alemanys en seguiran l’exemple ben aviat: la setmana vinent s’obrirà a Frankfurt un altre judici contra un metge sirià, identificat com Aala M., també per crims del règim de Baixar al-Assad.

LA XIFRA

27
assassinats
s’han atribuït a Anwar Raslan, a més de lesions, abusos sexuals i segrestos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra insta a afrontar el repte de la independència

barcelona

Puigneró crida a sumar el màxim consens sobre el català

ribera d’urgellet
Girona

Sílvia Paneque (PSC) avança el seu projecte per Girona

GIRONA

Cs cessa tota la junta del districte de Sarrià

barcelona
EN DIRECTE
La guerra d'Ucraïna, dia 85è

Els atacs russos a Lugansk maten 12 civils i deixen una quarantena de ferits

Lviv (Ucraïna)

Agustí Colomines dirigirà el nou ’think tank’ del Consell per la República

barcelona
Estat espanyol

L’emèrit torna a Espanya per primera vegada en gairebé dos anys

Barcelona
OTAN

Stoltenberg creu que l’ingrés de Suècia i Finlàndia es resoldrà en “setmanes”

Copenhaguen / Brussel·les

La Fiscalia del Suprem arxiva les denúncies contra Rufián per revelació de secrets

madrid