Política

L’antiavortista Metsola, nova presidenta de l’eurocambra

Els diputats populars, socialistes, liberals i ultraconservadors donen suport a la maltesa perquè estigui al capdavant del Parlament Europeu

És la tercera dona a ocupar el càrrec i la més jove que dirigeix la institució

Després de vint anys, el Parlament Europeu torna a estar dirigit per una dona. La democratacristiana maltesa Roberta Metsola va ser escollida ahir nova presidenta de l’eurocambra amb el suport de populars, liberals, socialistes i ultraconservadors. El millor regal d’aniversari possible per a Metsola, una europeista que ahir complia 43 anys.

Amb els grans grups parlamentaris al darrere, Metsola va sortir victoriosa en primera volta, amb 458 dels 616 vots vàlids registrats. Cap sorpresa. El grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) havia anunciat el dia abans que la votaria i els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) van retirar el seu candidat. La popular només tenia dues rivals menors: la sueca Alice Bah Kuhnke (Verds/ALE) i l’espanyola Sira Rego (Esquerra Unitària Europea).

El difunt president David Sassoli, mort la setmana passada i ara tan lloat per tot l’arc parlamentari, va ocupar el càrrec amb una majoria molt més justa (en segona volta i amb 345 vots de 667). La tercera dona a ocupar el càrrec i la més jove a dirigir la institució té un amplíssim suport.

Així i tot, l’èxit de Metsola va quedar eclipsat per la seva oposició a l’avortament. No és l’única presidenta antiavortista de l’eurocambra, però ara que la UE fa bandera dels drets de les dones, això incomoda. Provinent d’un país molt catòlic com Malta –l’únic a la UE on avortar està prohibit en qualsevol circumstància–, Metsola s’ha vist entre l’espasa i la paret per haver votat en contra de resolucions parlamentàries que reclamen protegir els drets de salut sexual i reproductiva. “Ara soc presidenta del Parlament Europeu i serà la posició que promocionaré”, va assegurar ahir en la seva primera roda de premsa com a líder de la institució.

Advocada de professió, Metsola assumeix la defensa d’un dret en el qual no creu perquè el reivindica la majoria de la cambra. Per compensar els recels dels progressistes, ahir posava èmfasi en el seu caràcter moderat, competent –sobretot, en migració i afers estrangers– i capaç de construir consensos. Una presidenta que “escolta i basteix ponts”. Així es va definir.

L’afany per no moure’s del centre la va abocar a un discurs aigualit, ple de tòpics europeistes i sense grans anuncis. El més destacat va ser el gest amb els companys illencs de Xipre, a qui va prometre un cop de mà per promoure la reunificació. També va picar l’ullet als ecologistes –que no la van votar– en defensar el Pacte Verd Europeu. És una de les carpetes més importants en aquesta segona part de la legislatura.

“En algun moment les cartes no es van jugar bé”, es queixava ahir Javier Solana, ex alt càrrec de la UE i dirigent socialista. Ni la Comissió Europea, ni el Consell Europeu ni ara el Parlament Europeu estan en mans de l’esquerra. “En un context de retrocés electoral del PP a tot Europa, és una situació anòmala que hauria de portar les esquerres europees a reflexionar”, lamentava també l’eurodiputat dels comuns Ernest Urtasun.

La cap del PSOE a la cambra, Iratxe García, arronsava les espatlles. És el repartiment que va pactar el president espanyol, Pedro Sánchez, després de les eleccions europees del 2019.

LA XIFRA

43
anys
va fer ahir Roberta Metsola, el dia que es va convertir en la presidenta del Parlament Europeu.

Xoc per l’impost de societats

Ara que hi ha un pacte per a un impost mínim de societats del 15% a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), falta que s’apliqui a la Unió Europea amb una directiva. Els ministres de Finances de la UE, reunits ahir a Brussel·les, van engegar el debat, que sobretot se centra en el calendari, ja que les capitals ja van donar el vistiplau a l’OCDE. La Comissió Europea va presentar al desembre la proposta legislativa per gravar les multinacionals amb més de 750 milions d’ingressos amb un impost del 15%. El vicepresident econòmic de l’executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, confia que s’assoleixi un acord “tan aviat com es pugui”.

Països com ara Malta, Suècia i Estònia consideren que el calendari que planteja Brussel·les per començar a implementar aquest impost l’1 de gener del 2023 és massa ambiciós. Altres estats, com el francès i l’espanyol, defensen avançar ràpidament. El ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, va assegurar ahir que posarà totes les seves “energies” per aconseguir un pacte durant la seva presidència de torn, que acaba a finals de juny.

Tot i això, hi ha socis com ara Polònia i Hongria que poden complicar la feina a Le Maire. En un moment de mala relació amb els socis europeus, Varsòvia i Budapest van mostrar ahir reticències per la nova taxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bèlgica descarta l’extradició de Valtònyc definitivament

Gant

Forcadell: “No hem fet el cim, però som al camp base i no en baixarem”

GIRONA

El govern recorre contra el 25% i guanya temps per al consens

BARCELONA

Nou clam contra la pervivència de la ‘Casa dels horrors’

barcelonA
Política

Ada Colau nega “rotundament” cap vincle amb Pegasus

La fiscalia lliga Anonymous i la “tardor calenta” del 2019

barcelona

Cau l’últim escut de Mariúpol

KÍIV
ANÀLISI
Xavier Rius Sant

Tothom hi guanya

Periodista

Johnson vol canviar l’acord del ‘Brexit’ unilateralment

Londres