Política

La casa dels privilegis

La reforma de les prejubilacions al Parlament reobre la polèmica dels sous dels diputats i la CUP reclama als grups que presentin dimarts una solució

Al juny ja es va comunicar a membres de la mesa que aquest any es reformarien els triennis i el permís per edat als funcionaris

La Intersindical lamenta que “la baralla política desprestigiï la institució”

El primer acord de mesa que reforma prerrogatives laborals després de 14 anys no ha estat suficient

Continua la polèmica arran de la reforma dels privilegis laborals de què gaudeixen els funcionaris del Parlament, però amb el focus canviat. Si dimarts eren els grups parlamentaris els que es posaven d’acord per accelerar el calendari i aconseguir l’eliminació de les prejubilacions el 2022, la CUP insistia ahir als grups que cal avançar de manera paral·lela i abordar d’una vegada altres prerrogatives com ara els salaris i el cobrament de les dietes dels diputats. Així, els anticapitalistes insten ERC, el PSC i Junts a presentar una proposta en la reunió de la mesa de dimarts que ve. “Em sembla una hipocresia que retallem els privilegis als treballadors i no fem res amb els nostres”, indicava el membre de la mesa del Parlament Pau Juvillà (CUP).

A causa de l’alarma social generada per la publicació dels privilegis laborals dels funcionaris del Parlament, els grups van optar dimarts passat per endurir un acord que ells mateixos havien signat el desembre del 2021 de reforma d’aquestes prejubilacions daurades. L’objectiu ara és eliminar-les totalment el 2022. Ja no els servia un acord que els seus representants a la mesa havien signat per unanimitat el 21 de desembre del 2021 i que implicava l’extinció d’aquest permís de manera gradual i a més llarg termini a causa de l’enduriment de les condicions per accedir-hi. Paradoxalment, minimitzaven la reforma d’uns privilegis després de 14 anys fent els ulls grossos.

La torna correspon ara als diputats, que hauran de passar la prova del cotó fluix i consensuar una proposta que permeti regularitzar el cobrament de les dietes. Fins ara una de les propostes que hi havia sobre la taula era equilibrar els diners que es perdien amb la cotització de les dietes —fins ara aquesta quantitat no es cotitzava— amb un augment del salari. Una possibilitat que han rebutjat tant la CUP com Catalunya en Comú Podem i que ja els va portar a votar de manera negativa l’aprovació del pressupost pel que fa a aquest concepte. També s’ha proposat que l’1,1 milions d’euros de cost de retenció de l’IRPF del salari dels diputats l’assumeixi la pròpia cambra, una proposta “intolerable”, en paraules de Juvillà.

La negociació de les dietes es preveu complexa i encara més després del nou estira-i-arronsa entre ERC i Junts que ha originat l’episodi de les reformes dels triennis i les llicències per edat. Malgrat l’acord del 21 de desembre a la mesa del Parlament per anar rebaixant aquests privilegis, els republicans van ser els primers dimarts a obrir una nova baralla política minimitzant l’acord, queixant-se de falta d’informació del contingut aprovat el 21 de desembre i acusant la presidenta, Laura Borràs, d’actuar amb opacitat. Després s’hi afegiria el PSC i els comuns fins a consensuar el nou acord per reobrir les negociacions i accelerar l’extinció de les prejubilacions; unes negociacions que es preveuen complexes, ja que caldrà veure com el consell de personal afronta unes noves negociacions que han estat llargues, dures i complexes. I malgrat que els partits han argumentat falta d’informació, el cert és que el juny del 2021, amb el canvi de secretària general, ja es va comunicar als membres de la mesa que tenien assignades les delegacions del personal de la cambra, Ferran Pedret (PSC) i Aurora Madaula (Junts), que entre els temes pendents que calia abordar de manera urgent hi havia el teletreball i la tramitació de concursos públics per cobrir les vacants. S’hi van afegir dos temes més per encàrrec de la mateixa secretària general; la reforma dels triennis i les llicencies d’edat. A l’estiu es va començar la negociació. El 15 de setembre s’arribava a un acord per reformar els triennis i el 21 de setembre ho aprovava la mesa. Seguidament s’iniciava la revisió de les llicències per edat, que va quedar aprovada el 21 de desembre. Era la primera mesa que aconseguia el repte, però no ha estat suficient.

Defensa dels treballadors

En aquest escenari, ahir la Intersindical-CSC, que té representació entre els treballadors de la cambra catalana, denunciava les “manipulacions sobre els privilegis laborals” arran del cas de les llicències d’edat. En un comunicat, destacava que la “baralla entre partits polítics per qui va aprovar què” que s’ha vist en els últims dies ha acabat convertint-se en “un desprestigi cap a un col·lectiu de persones que treballen al Parlament, una de les principals institucions del país, amb la més absoluta professionalitat i orgull de fer-ho”. El sindicat, però, si bé admetia que “ és cert que existeixen” aquestes condicions laborals, hi afegia que també ho és que “la immensa majoria” dels treballadors no s’hi han acollit encara que puguin fer-ho, i desmentia el càlcul de les retribucions del personal. “Fer un càlcul dels triennis i donar com a certes aquestes aproximacions és una manipulació interessada que no té res a veure amb la realitat del personal del Parlament”, continuava. Amb tot, admetia que “és una aberració” que en el seu moment s’hagués permès incloure en aquesta opció de “prejubilació” alts càrrecs o de direcció pública, que ocupaven càrrecs de lliure designació”. Les retribucions d’aquests alts funcionaris “no han fet res més que engreixar els imports totals que han aparegut als mitjans de comunicació i que han generat la polèmica”, hi afegia. Amb les espases amunt i en un context de crisi caldrà veure si avancen les negociacions o, en cas contrari, seran els membres de la mesa, com s’han compromès a fer, els que retallin per decret els privilegis dels altres.

230
treballadors
hi ha al Parlament, 21 dels quals es beneficien de prejubilacions de 5 anys amb el cobrament gairebé íntegre del sou. La despesa ha estat d’1,7 milions anuals. D’altra banda, els triennis suposaven un augment d’un 5% del sou per cada tres anys treballats en qualsevol administració pública.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tres anys d’equilibri de forces

barcelona
ERC

ERC accelera el pas i ja ha triat 85 caps de llista

barcelona
MONTSERRAT CANDINI
ALCALDESSA DE CALELLA DEL 2011 AL 2022

“Qui només vegi poder en la política mai serà un bon servidor públic”

CALELLA
PSC

Créixer a l’interior i recuperar Tarragona, Lleida i Terrassa

BARCELONA
Facilitar o entrar en  més governs municipals
CIUTADANS

Facilitar o entrar en més governs municipals

Barcelona
INDEPENDENTS

Proliferen les candidatures regionals

Barcelona
JUNTS

Primera prova de foc municipal com a partit i sense Puigdemont al capdavant

Barcelona

No a la pau per territori

KÍIV
política

Villarejo admet actuacions il·legals en l’operació Catalunya