Junts hi torna per refer el Tribunal de Comptes

El Tribunal de Comptes té un rètol que és una barreja d’eufemisme i oxímoron: s’anomena tribunal però no és un tribunal, i no és un òrgan judicial però té capacitat de condemnar. A delimitar el seu radar d’acció, que ara nega fins i tot el dret a la doble instància judicial –el que sentencia no admet revisió ni recurs davant d’un tribunal més alt si no és per aspectes formals davant del Tribunal Suprem–, hi torna a irrompre Junts, que al desembre ja ho va intentar i va topar amb el vet fulminant de la mesa del Congrés, que en 24 hores va rebutjar la mera admissió a tràmit d’una proposició de llei amb l’argument que la iniciativa de reformar el Tribunal de Comptes “contravé de manera palmària i evident” la Constitució. Per esquivar la censura preventiva, en el seu segon intent de debatre la reforma de la llei orgànica 2/1982 del Tribunal de Comptes –i de la llei orgànica 7/1988 del funcionament de l’ens–, Junts ja no proposa eliminar la funció judicial completament sinó reduir-ne el seu abast.

Tal com van fer el 14 de desembre, els diputats Míriam Nogueras i Josep Pagès (Junts) registraran aquesta setmana una proposició de llei per adequar l’excepcionalitat espanyola del Tribunal de Comptes a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans relativa al dret a un procés equitatiu (article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans) en un doble vessant: el dret a un tribunal independent i d’accés a la jurisdicció.

L’adequació que Junts persegueix ara és que el tribunal –presidit des del novembre per Enriqueta Chicano– estigui sotmès a una revisió plena de les seves resolucions de naturalesa jurisdiccional per part del poder judicial. Així com ara una condemna a l’Audiencia Nacional permet un recurs posterior al Suprem, això no succeeix al Tribunal de Comptes: únicament està prevista la possibilitat de recórrer al Suprem, en supòsits de caràcter formalista en la fase de cassació i revisió. Com recorda Junts en la seva justificació, perquè una revisió judicial sigui plena de debò ha de consistir en una doble instància en què l’afer en litigi sigui sotmès a un nou judici.

El repte correspon ara a la mesa del Congrés –el PSOE (amb tres membres dels nou) hi té una doble majoria de sis a tres, amb Podem (3) o bé amb el PP (2) i Vox (1)–, que al desembre va fer un examen de constitucionalitat ex ante i va adduir la violació de l’article 136 de la Constitució. “Com que s’ha utilitzat la mesa del Congrés per obstruir el debat sobre la funció judicial del Tribunal de Comptes, presentem ara una segona versió”, avisa Pagès. L’objectiu és dificultar la censura i poder fer el debat.