Política

FRANCESC SERRA

PROFESSOR DE RELACIONS INTERNACIONALS DE LA U.A.B

“A ningú li interessa un conflicte bèl·lic a Ucraïna”

“El desgast després de 22 anys al poder es nota; no cal arribar a la guerra, només traient la màquina propagandística Putin ja en té prou per cohesionar la societat russa al seu voltant”

“Rússia desplega tropes al seu territori, de manera agressiva, sí, però té dret a fer-ho mentre que l’OTAN envia armes a un país que no n’és membre”

DES DE L’ALTRE CANTÓ
Doctor en relacions internacionals per la UAB, Francesc Serra és un expert en els conflictes nacionals a l’espai postsoviètic. En aquesta entrevista, aporta arguments des de l’altre cantó que ajuden a comprendre una mica més la complexitat de la crisi que s’està congriant entre Moscou i l’OTAN a Ucraïna.
Només es pot desescalar amb diàleg i més diàleg. Encara no s’ha exhaurit

La possibilitat que esclati un nou conflicte armat a Europa desperta vells temors. El politòleg Francesc Serra analitza en aquesta entrevista el passat i el present de la crisi a Ucraïna.

Com hem arribat a aquest punt de tensió? Hi haurà guerra?
Soc optimista i espero que no. Una anàlisi rigorosa ens diu que a ningú li interessa un conflicte bèl·lic. Però estem en un moment en què totes dues parts han iniciat allò que Clausewitz [teòric militar] en deia “la boira de guerra”, que és la desinformació, la confusió, els missatges culpabilitzadors de l’altre i victimitzadors del propi cantó. Què passa realment? És difícil de dir, però el conflicte a Ucraïna el teníem des de fa set anys.
Com s’ha anat forjant?
Rússia no ha volgut mai reconèixer el nou govern d’Ucraïna, la seva legitimitat, i en això potser té raó, perquè la revolució de Maidan va ser molt confusa. Això li ha permès autolegitimar-se per incorporar Crimea al seu territori, cosa que des del punt de vista del dret internacional no té cabuda i que, a més, contradiu els propis missatges de Moscou que respectaria les fronteres . Rússia dona suport a les repúbliques secessionistes d’Ucraïna oriental i recupera un discurs que reivindica la identificació nacional amb Ucraïna: els ucraïnesos són part de la nació russa. No és només el nostre interès geoestratègic, és nash, nostra. Hi ha altres punts en què tenen part de raó, com ara la presència d’una forta pressió occidental amb un joc de vegades brut, i d’elements d’extrema dreta que ni Kíev ni els seus socis occidentals han sabut gestionar, fet que entronca amb un discurs nacionalista ideològic molt arrelat a Rússia, que és la lluita contra el feixisme, el nazisme.
Quin pes té la dependència europea del gas rus en la crisi?
Fins fa molt poc, l’esquema era: Occident necessita el gas rus, però Rússia necessita més vendre el gas a Occident. El 50% de les seves exportacions anaven a Occident i, d’aquestes, el 80-85% eren gas o hidrocarburs. Però ara aquest esquema es trenca perquè la Xina està accelerant l’adquisició de gas rus.
Rússia s’enforteix, doncs...
La del gas és la màxima debilitat europea que pot aprofitar Moscou. Però Rússia està molt debilitada, té una forta crisi social. La covid ha causat més de 320.000 morts, oficialment. Això és un gran fracàs per a un país que, amb la seva vacuna, pretenia liderar la lluita contra la covid al món. I ha fracassat, sobretot, pel rebuig social a aquesta mena d’iniciatives estatals. Putin continua tenint un gran ascendent, però és al poder des de fa 22 anys. El desgast es nota i les noves generacions se n’estan distanciant molt.
I per què atia ara la confrontació amb Occident?
Doncs, entre d’altres coses, precisament per això. S’ha dit sempre que la millor campanya de popularitat és una guerra. No cal arribar-hi; només traient la màquina propagandística –els altres es conxorxen en contra nostra...–, Putin ja en té prou per cohesionar la societat russa al seu voltant. La por de l’amenaça exterior forma part del discurs polític i diplomàtic rus.
I els aliats?
Ara és l’OTAN la que envia vaixells, aviació , tropes... s’estan reforçant i això també és un argument per Rússia. Al capdavall, Rússia desplega tropes al seu territori, de manera agressiva i coercitiva, sí. Però és el seu territori i té dret a fer-ho, mentre que l’OTAN arma Ucraïna, que no n’és país membre.
Com a reacció a l’amenaça...
Depèn de com es miri. Pels russos, aquest moviment de tropes és una reacció a tot el procés d’Occident d’incorporar-se Ucraïna, de fer un pas endavant cap al cor de Rússia.
Què es pot fer per desescalar?
Més diàleg. És veritat que els màxims d’exigències són inassumibles per totes dues bandes. Però el diàleg no s’ha exhaurit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Brian Bartés: “M’han fet passar 3 anys de calvari”

barcelona

Investiguen Homs per una subvenció del 2012

barcelona

Un any de geometria variable

Barcelona

Primera condemna al joc brut de la policia patriòtica

barcelona

Ayuso s’oblida de Casado i ven el PP de Madrid com a antídot al govern de Sánchez

madrid

Borràs avisa Aragonès que no admet rebaixes amb el català

Barcelona

Moscou talla el gas a Finlàndia

MOSCOU / KÍIV

Un nou govern francès amb més cares de la dreta

París

Joan Carles de Borbó continua callant

madrid