Política

Brussel·les espera donar llum verd “en setmanes” a la primera remesa d’ajudes per a Ucraïna de 600 milions d’euros

La CE mostra el seu suport a Kíev amb una visita al país de l’eurocomissari de Veïnatge i Ampliació

L’Eurocambra preveu enviar-hi diumenge una missió per “observar la situació sobre el terreny” i demostrar la “solidaritat” amb la cambra ucraïnesa

Brussel·les espera donar llum verda “en setmanes” al primer desemborsament de 600 milions d’euros del nou paquet financer a Ucraïna. Així ho ha anunciat l’eurocomissari de Veïnatge i Ampliació, Olivér Várhelyi, en una roda de premsa a Kíev amb la viceministra per a la Integració Europea i Euroatlàntica, Olha Stefanishyna.

A principis de setmana, la Comissió Europea (CE) va confirmar que renovaria el paquet de subvencions i préstecs valorat en 1.200 milions d’euros. Amb la visita de Várhelyi a Ucraïna, Brussel·les mostra el seu suport al país, que tem una invasió de Rússia.

El Parlament Europeu també hi enviarà diumenge una missió per “observar la situació sobre el terreny” i demostrar la “solidaritat” de la cambra amb el poble ucraïnès. En un comunicat, l’Eurocambra ha assegurat que el viatge de la seva delegació parlamentària forma part dels “amplis esforços diplomàtics per desescalar la situació” i evitar “una possible guerra” a Ucraïna.

Converses a París

Dmitry Kozak, subdirector del gabinet del president rus Vladímir Putin, i el cap de gabinet del president ucraïnès, Volodimir Zelenski, es reuneixen aquest dimecres a París en una trobada organitzada per l’anomenat format de Normandia, liderat per França i Alemanya.

El format de Normandia es va crear arran de l’annexió de Crimea el 2014. Juntament amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), Berlín i París van aconseguir que Kíev i Moscou firmessin el segon acord de Minsk del 2015 després del fracàs del primer alto el foc. Tot i això, el conflicte va continuar i, des de la decebedora cimera del desembre del 2019, el format de Normandia no s’havia reactivat.

Mentrestant, Moscou està a l’espera que Washington i l’OTAN enviïn per escrit la resposta a les seves demandes. Des del desembre, el Kremlin exigeix a l’OTAN que aturi la seva expansió cap a l’est d’Europa. Com a líder de les negociacions diplomàtiques amb Putin, els EUA es va comprometre a presentar aquesta setmana una proposta amb “idees” per resoldre el conflicte.

Sancions dissuasòries

Amb la via diplomàtica encallada, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha amenaçat d’imposar sancions personals al president rus Vladímir Putin si ataca Ucraïna. La Unió Europea també prepara un paquet de sancions contra el règim de Putin si hi ha una agressió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Les càbales sobre pactes donen color a la campanya

barcelona

Energia i renovables: sortir de la cua sense prendre-hi mal

Girona
Guillem Agulló Lázaro
Pare de Guillem Agulló Salvador, assassinat pel feixisme

“L’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats”

Banyoles
Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta
Editores de “Màtria o barbàrie”

“El nom de ‘màtria’ és un revulsiu, una altra manera de relacionar-nos políticament”

Barcelona
la crònica

Llum a Rull amb el somni de Muriel

La llavor de la dignitat

Banyoles
GIRONA

Cañigueral (ERC): “Hem de garantir l’accés a una educació pública i de qualitat”

GIRONA
política

Més de 100 candidatures opten al Secretariat Nacional de l’ANC

barcelona
política

Paneque: “El municipalisme, el gran damnificat pels governs nacionalistes”

girona