El salari mínim de 1.000 euros es fa realitat tot i el no de la CEOE
Govern espanyol i sindicats acorden incrementar-lo en 35 euros retroactivament des de l’1 de gener
Díaz queda en evidència davant ERC, Bildu i el PNB en la reforma laboral
L’argument de força que la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va esgrimir davant ERC, EH Bildu i el PNB era que la reforma laboral no es podia modificar perquè hi havia el risc d’expulsar la patronal CEOE de l’acord, però aquesta regla ara no regeix en el cas del salari mínim interprofessional. Tot i el rebuig frontal a un increment que la CEOE considera “un dany terrible” a l’empresari i que podria “contraure l’ocupació”, el govern i la UGT i CCOO van solemnitzar ahir el pacte per elevar el salari mínim (SMI) en 35 euros, i amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener del 2022, de tal manera que passa de 965 euros a 1.000 euros al mes en catorze pagues. “Lluny de tot el que s’ha dit, apujar l’SMI ha estat positiu per al país i l’economia”, sosté Díaz.
L’alça del salari mínim ha de ser aprovada com a reial decret en el Consell de Ministres però no necessitarà ser votada al Congrés, perquè no té rang de llei (sí que en tenia el reial decret llei que desplega la nova reforma laboral).
Díaz lloa l’èxit del diàleg “bipartit” i identifica el salari mínim com la millor eina contra la pobresa laboral –sobretot en el cas de les dones i els joves, entre els treballadors més vulnerables– i la bretxa de gènere, que des del 2019 s’ha reduït un 4,8%. Segons el seu parer, la teoria de la destrucció d’ocupació –alimentada pel Banc d’Espanya– és falsa. “La pujada a 1.000 euros va al cor de les persones que menys tenen”, corrobora Josep Maria Àlvarez (UGT). Per Unai Sordo (CCOO), l’alça beneficiarà 1,8 milions de treballadors (amb un perfil bàsic de “dona d’entre 16 i 34 anys, amb contracte temporal i ocupada en el sector agrari o en els serveis”). En contra hi està la responsable de l’àrea laboral de la CEOE, Rosa Santos, que acusa el govern espanyol de tenir una actitud “caïnita” i amb la “intromissió” en la negociació col·lectiva.
Qui alça la veu en nom dels socis d’investidura obviats en la reforma laboral és el diputat Oskar Matute (EH Bildu), que recorda a Díaz que apuja l’SMI “sense la necessitat de tenir el permís de la CEOE”. “Quan no s’accepten els seus vets i condicions, la classe treballadora hi guanya”, rebla.
LA FRASE
Batalla entre el PSOE i Podem per la reforma fiscal
Amb la presència a la sala de la diputada d’ERC al Congrés Marta Rosique i del senador de Bildu Gorka Elejabarrieta, i amb el laborista Jeremy Corbyn com a estrella convidada a l’escenari, les ministres Ione Belarra (Drets Socials) i Irene Montero (Igualtat) –totes dues dirigents de Podem– van presentar dimarts la seva proposta de reforma fiscal per elevar la recaptació en 30.000 milions (amb la lupa posada en les grans fortunes i les grans empreses que ara gaudeixen de més desgravacions que les pimes). Lluny d’obrir un debat, l’acte ha obert una batalla en el si del govern de coalició entre el PSOE i Podem. “Inoportuna”, la qualifica la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.
El llistó de Podem és més alt i inclou des d’un impost a grans fortunes no bonificable per les comunitats –el que fa actualment Madrid al 100%– per recaptar 10.000 milions fins a endurir l’IRPF a rendes altes i crear un impost a les grans elèctriques. “Hauria preferit que s’hagués esperat a disposar de l’informe del comitè d’experts i tenir una posició única”, va lamentar Montero. La titular d’Hisenda publicarà el text dels experts a finals de mes. “Inoportú és que a Espanya, en plena recuperació, treballadors i petites i mitjanes empreses paguin el doble d’impostos que les grans”, va etzibar Belarra.
