Kíev es prepara per resistir l’assalt dels tancs russos
Les autoritats reparteixen armes als voluntaris i insten a l’autodefensa contra l’invasor, a tocar ja de la capital
Putin fa una crida a l’exèrcit ucraïnès perquè deposi Zelenski i el seu govern i negociï la “pau” amb Moscou
Els atacs haurien causat més de 130 morts, entre civils i militars
Els habitants de Kíev esperaven ahir l’entrada imminent dels tancs russos, en el segon dia de la invasió ordenada per Vladímir Putin i de bombardejos. Els carros armats avançaven des de l’est i baixaven també des del nord –Bielorússia– a través de Txernòbil, l’antiga central nuclear, capturada dijous pels russos. A mitja tarda, ja eren als districtes del nord de la capital.
Davant l’avenç dels russos, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va fer una crida a la resistència. El Ministeri de l’Interior va informar que s’havien distribuït 18.000 armes entre grups de voluntaris, i al matí s’exhortava els ciutadans a l’autodefensa i a fer front als blindats amb còctels Molotov.
Segons un balanç difós per la presidència ucraïnesa, almenys 137 persones –militars i civils– han mort i 316 més han resultat ferides des de l’inici dels combats, dijous, a tot el país.
Des de Moscou, Putin va instar l’exèrcit ucraïnès a fer un cop d’estat i enderrocar el govern de Zelenski –al qual va qualificar de “colla de drogoaddictes neonazis”, segons el Kremlin–, i “negociar” la pau amb Moscou. Per Putin, els militars ucraïnesos serien “un soci millor” per negociar la pau que un govern “atrinxerat” que ha pres la població “com a ostatge”. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, explicava que Moscou podria enviar diplomàtics a Bielorússia per negociar amb Ucraïna un “estatus neutral” per al país. El govern ucraïnès es va mostrar obert a converses amb Moscou per discutir la neutralitat, segons va dir l’assessor presidencial Mikhaïlo Podoliak.
Mentrestant, desenes de milers d’ucraïnesos continuaven fugint ahir de l’avenç de la maquinària de guerra russa i omplien estacions per agafar trens de sortida cap als països fronterers de l’oest. Es calcula que més de 50.000 haurien marxat en menys de 48 hores cap a Polònia, Hongria, Moldàvia, Eslovàquia i Romania.
Els que es quedaven van passar ahir una altra nit al metro de Kíev, l’únic transport públic en funcionament a la capital, per protegir-se dels bombardejos. Els carrers cèntrics estaven deserts i ja hi comença a haver prestatges buits a les botigues de menjar.
Les claus del conflicte
Anna BalcellsPer què la invasió?
Putin vol que Ucraïna, país independent des del 1991, torni sota la influència russa i que, per tant, no entri a l’OTAN. Considera que l’Aliança s’està expandint massa cap a l’est i està posant en risc, així, la seva seguretat. Com que no ha obtingut garanties dels aliats que no vetaran l’entrada dels ucraïnesos a l’Aliança, ha llançat l’operació militar en curs contra el seu país veí.
Per què Ucraïna no ha entrat a l’OTAN?
L’OTAN ha anat obrint la porta a antics estats del Pacte de Varsòvia (l’aliança militar liderada per l’URSS durant la guerra freda), però ha congelat l’entrada d’Ucraïna, conscient que aquest ingrés és per a Moscou una línia vermella. Amb tot, els aliats defensen la sobirania d’Ucraïna i el seu dret a decidir a quines aliances es vol integrar.
Fins a on pensa arribar Putin?
Ningú ho sap ben bé. Per ara, ha envaït Ucraïna i en vol fer caure el govern, que qualifica de “nazi”, per posar-hi un règim titella. El precedent del 2014 és que va ocupar i annexionar-se Crimea i va promoure la secessió a l’est del país.
Quins suports té el Kremlin?
Pocs, però un de fonamental, la Xina, amb qui vol fer front contra els EUA i en qui confia per poder esquivar les sancions occidentals. Xi es mou en l’ambigüitat: diu que defensa la sobirania i la integritat territorial dels estats, però alhora que “s’han de respectar les legítimes preocupacions de seguretat de tots els països implicats” en la crisi ucraïnesa.
