Casado entona un adeu al PP amarg i enrarit per la malvolença final d’Ayuso
El líder plega amb el lament de sentir-se víctima de la crueltat dels seus
Fa costat a Feijóo en el congrés de l’abril
Ayuso s’equipara amb la difunta Barberà
Lluny de Génova, 13, que és una seu en venda que encara que no ha trobat un comprador però que devora els seus inquilins, el líder del PP, Pablo Casado, va tenir l’oportunitat d’entonar el seu adeu. A l’hotel Eurostars Madrid Tower, el comiat de Casado va ser amarg –“Lamento tot el que hagi fet malament, però també sento la reacció que he hagut de patir, crec que no ho mereixo”, va dir en to afligit– i enrarit per la malvolença final d’Isabel Díaz Ayuso, que no li va concedir ni un últim gest de misericòrdia i es va comparar amb la difunta exalcaldessa valenciana Rita Barberà. “S’ha de respectar la presumpció d’innocència sempre. Quantes Rites Barberà més vol deixar aquest partit a la cuneta?”, va etzibar en la rèplica al líder sortint.
La cita de la junta directiva –màxim òrgan del PP entre congressos i que aplega 430 persones entre president, líders autonòmics, diputats i senadors, eurodiputats i alcaldes– es preveia d’alt voltatge, i a escalfar-la hi va contribuir Cayetana Álvarez de Toledo a El Mundo. “M’agradaria que Casado abandonés el paper de víctima incompresa i encarés amb maduresa i altura la destitució”, que no digués “frases dònut” i que abjurés de la “corrupció moral de manejar dossiers de procedència tèrbola per pressionar un company” i de la “teodocràcia” –pel dimitit Teodoro García Egea–, va disparar en l’article Consejos para hacer la colada.
Sentimental i populista
Adreçant-se a tots els seus apunyaladors i més tard ovacionadors, Casado va imposar que la lectura del seu discurs fos en obert a la premsa –a diferència de les rèpliques– i va omplir la intervenció d’indirectes als seus tot i dir que parlava “sense rancúnia”. Ras i curt: que molts (començant per Ayuso) no serien el que són avui si no fos per ell –“A molts us vaig proposar jo a diferents responsabilitats”–, i que ell no és com Ayuso perquè estima la política “seriosa” i desdenya “la invasió del sentimentalisme i l’auge populista” en “temps líquids de postveritat i agitació”.
“Inèdit en la història”
Que se sent una víctima defenestrada cruelment pels seus, però, Casado ho va deixar clar tot presumint que el juny del 2018, quan era elegit líder en primàries –“El cop a la legalitat a Catalunya em va fer decidir a liderar el partit”, va dir– i ara tenia i té “les mans blanques i les butxaques netes”. “La reacció que he hagut de patir és inèdita en la nostra història democràtica”, va dir als seus. Dit això, va fer costat al president gallec de cara al congrés del partit dels dies 1, 2 i 3 d’abril a Sevilla, en què s’espera la seva aclamació sense fissures com a nou president del PP. “Feijóo sempre m’ha brindat la seva lleialtat i amistat, les mateixes que ell rebrà de mi”, li va dir.
No tancar ferides en fals
El problema de Casado és que Ayuso se sent més víctima que ell i li ho va dir en un discurs duríssim a porta tancada que va ser públic quan la SER va obtenir l’àudio de l’interior. A més de comparar-se amb Rita Barberà –que va morir el 2016 per un problema hepàtic havent estat apartada pels seus–, la presidenta madrilenya va avisar que ni oblida ni perdona que la vulguessin “destruir”: “No crec en les ferides tancades en fals.”
