Un any de desacords
Un any després de l’acord d’investidura entre ERC i la CUP no hi ha cap espai per debatre ni consensuar un full de ruta
ERC demana temps per enllestir tot el pacte i la CUP lamenta les presses republicanes per complir amb els ‘lobbies’
ERC assegura que intentarà aprovar el pressupost del 2023 amb la CUP
La CUP lamenta que no s’avanci en acords que són consensos de país
“De l’acord d’investidura ja ni en parlem”, es lamentava just ahir el diputat de la CUP Xavier Pellicer des de la cambra catalana. Ara fa un any, ERC i la CUP sorprenien i s’avancen en les negociacions per formar govern amb un acord bilateral per investir el candidat republicà Pere Aragonès president de la Generalitat.
Aquell pacte, però, lluny de fer avançar i consolidar el pes de les tres forces independentistes que havien aconseguit el millor resultat de la dècada i una majoria absoluta de 75 diputats, va suposar un fre en les negociacions. Junts optava també llavors per congelar unes converses que fins dos mesos més tard, al maig, no van propiciar la investidura d’Aragonès, arrencada finalment a última hora, quan el rellotge ja amenaçava amb la convocatòria automàtica de noves eleccions.
Aquell inici tortuós va ser el millor indici del que havia de succeir un any després. Al cap de cinc mesos de l’acord, ERC i la CUP ja patien el primer sotrac quan tots dos partits no van ser capaços d’aprovar conjuntament la llei del pressupost. La CUP ho justificava en resposta a l’incompliment del pacte. Aquella primera escletxa també va afectar la qüestió de confiança amb la qual els anticapitalistes preveien el 2023 avaluar el pacte d’investidura i traçar el camí a seguir per acabar la legislatura. La qüestió de confiança està en mans del president, que haurà de decidir si s’hi sotmet, però ha anat avançant que considera malmès aquell compromís després del no de la CUP als comptes.
Tanmateix, un any després d’haver signat aquell acord d’investidura i malgrat el no al pressupost i el fre a la qüestió de confiança, totes dues forces encara mantenen vigent el contingut del pacte bàsicament en allò que fa als temes més sectorials com l’habitatge, l’ensenyament i la salut, i cap de les dues formacions dona per trencat aquest document.
La CUP, imprescindible
ERC fins i tot continua assegurant que “la coordinació amb la CUP és imprescindible” perquè “formen part del 52%”. La portaveu republicana, Marta Vilalta, en declaracions a aquest diari assegurava que la voluntat de la formació és continuar treballant perquè “el pressupost de l’any que ve tingui el sí de la CUP”.
Escletxa més profunda
Aquestes declaracions van ser fetes el dia abans que es donés a conèixer un acord entre el PSC, ERC, Junts i els comuns per complir la sentència del TSJC que obliga a impartir classes de i en castellà a les escoles, i que va deixar la CUP expressament fora per tal de buscar un consens més ampli, malgrat que Junts es va despenjar poques hores després en espera d’ampliar el consens amb la comunitat educativa i les entitats a favor de la llengua.
El 52% a la cambra catalana és més dèbil que mai arran de la discussió actual per l’ús del català i el castellà a l’escola pública. Una ruptura, però, que s’ha anat coent al llarg de tot aquest any.
Full de ruta inexistent
El punt més feble de l’acord de fa un any continua sent el consens per pactar un full de ruta que avanci cap a la construcció d’una república catalana. Els anticapitalistes consideren que al marge de la taula de diàleg el govern no ha fet res per avantposar la sobirania del Parlament i la defensa dels drets socials dels ciutadans als dictàmens de l’Estat com preveia el document signat. Ho constaten perquè el govern, afirma la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, “va molt ràpid a desplegar totes les polítiques impulsades per Foment” i, en canvi, afegeix, “avança poc en les polítiques acordades amb nosaltres” i que, rebla la diputada, “formen part dels consensos del país com és aturar els desnonaments i revertir les retallades en salut i ensenyament. Un full de ruta que, a més a més, s’ha quedat sense espais de debat i treball. “L’independentisme està desmembrat, costa molt de construir i no hi ha espais de retiment de comptes ni del que es fa a la taula de diàleg”, assegura Reguant.
Un dels pocs punts en què ERC coincideix en l’anàlisi que també fa la CUP és precisament en aquesta manca d’espais on debatre la línia estratègica de l’independentisme. “Ara mateix està encallat”, admet la diputada i portaveu d’ERC. Amb tot, Vilalta indica que l’acord d’investidura amb la CUP constatava que ara calia “acumular forces i garantir les condicions per poder fer un referèndum, executar-lo i aplicar el resultat, però no estem en aquesta situació, i crec que la CUP n’és conscient”, assegura Vilalta, que també retreu als anticapitalistes que no ofereixin “cap proposta realista sobre la taula”. En aquest escenari, Vilalta diu que es treballa per poder crear aquestes condicions en la feina del dia a dia” .
En paral·lel, apareix la proposta d’ERC protagonitzada per la taula de diàleg amb l’Estat que, segons Vilalta, la CUP es va comprometre a respectar i “no ho ha fet des del primer minut”, lamenta.
Més avançats estan els punts que fan referència a parts concretes d’àmbits temàtics tot i que les valoracions d’uns i altres són força distants i tenen més a veure amb el paper de cada formació política. La CUP com a grup que se situa ja en l’oposició considera que l’acord no ha avançat gens a excepció, per exemple, de la renda bàsica universal amb la creació de l’oficina i a punt d’implantar la prova pilot aquest any. Els anticapitalistes consideren que alguns dels avenços que ven ERC són una “trampa”. D’altra banda, ERC, en el seu paper de força de govern, considera que més de la meitat dels compromisos ja estan desenvolupats o en execució i, segons Vilalta, el motiu pel qual una petita tercera part encara no està enllestida i va més lenta és perquè tot just fa tres mesos que es disposa de pressupost i perquè algunes àrees no depenen directament d’ERC sinó de Junts.
Mentre ERC demana temps, a la CUP se li acaba la paciència però es manté fidel als compromisos perquè, asseguren, és el que el país necessita per sortir d’aquesta crisi. “Ser a l’oposició no implica haver de votar sempre que no a tot; nosaltres continuem lluitant per fer possible aquells acords”, remata Reguant, que, recorda, estaven destinats a aturar les “hemorràgies” d’un sistema i “ara, després d’un any, continuem igual”.
Habitatge
En aquest cas i pel que fa a habitatge, un dels compromisos es basava en augmentar fins a 1.000 milions d’euros el pressupost per a polítiques d’habitatge i obtenir 5.000 habitatges. El pressupost es va acabar pactant amb els comuns amb una partida directa de 700.000 euros i un increment posterior de 300.000 més. La CUP remarca que aquesta despesa és fruit dels fons europeus destinats a la rehabilitació d’edificis, i lamenta que no s’hagi augmentat el parc públic d’habitatge amb la incorporació de pisos que estan en mans de fons voltor tal com ell reclamaven en l’acord. “Fer polítiques públiques d’habitatge no és el mateix que fer polítiques per disposar d’un parc public d’habitatge”, aclareix Reguant. Tant la CUP com ERC lamenten que l’esforç del Parlament per garantir el preu dels lloguers i facilitar l’habitatge ha topat de nou amb el Tribunal Constitucional, però mentre ERC destaca la redacció de la nova llei d’arrendaments urbans (LAU) que té en cartera el govern com a solució a la retallada de drets, la CUP lamenta que no sàpiguen res d’aquesta norma que també forma part del contingut del pacte.
ERC continua negociant amb el TSJC un nou protocol de llançaments judicials per aturar els desnonaments després que el tribunal suspengués la primera proposta. També s’hi inclou el paper que puguin tenir els equips de l’Arro i la Brimo dels Mossos d’Esquadra en els desnonaments. La CUP els vol fora i critica que ara s’hagi introduït en la negociació el TSJC. “No sabem com avança, però va a pitjor, perquè ara ja hi ha desnonaments fins i tot a la tarda”, replica Reguant.
Energia
Exemple de molts dels desacords entre ERC i la CUP pel que fa a alguns aspectes del pacte el trobem en la creació d’una energètica pública que la CUP considera imprescindible, i més ara, davant la crisi energètica com a conseqüència, entre altres factors, de la guerra a Ucraïna. El govern hi ha destinat 500.000 euros, una xifra que la CUP considera “irrisòria” i que ERC defensa i destina a fer arrencar el projecte. “Ara falta nomenar el responsable i enllestir el programa, i és clar que aquesta partida s’incrementarà un cop l’energètica pública es posi en marxa. “Però cal temps, i així els ho hem demanat i repetit”, insisteix Vilalta.
Però la confiança entre els partits trontolla. Prova d’això són les crítiques de Reguant a l’externalització del servei del 061 en l’àrea de Salut. L’acord reclamava avançar cap a un sistema de titularitat i gestió pública de serveis com el 112, el servei d’ambulàncies i el 061. Reguant recorda que fins i tot el govern tenia una partida reservada en el pressupost d’aquest any. “No és que vulnerin l’acord amb la CUP, és que fins i tot no fan cas del que el mateix govern aprova”, es queixa la diputada de la CUP.
Vilalta admet que hi ha consellers que es poden sentir menys lligats que d’altres a un pacte amb la CUP, però assegura que es treballa per fer complir els acords que, d’altra banda, formen part del pla de govern. “Temps, temps i temps”, continua reclamant la diputada d’ERC, que remarca que tot allò que depèn dels republicans està encarrilat. També destaca que en temes nuclears per a la CUP, com la retirada de les acusacions a independentistes, s’hi ha treballat a fons amb la revisió dels casos un per un i traslladant el cos de lletrats de la conselleria d’Interior als serveis centrals de la Generalitat. També indica que s’ha avançat en la no aplicació de la llei mordassa i en els nous criteris que s’aplicaran per fer prevaldre els drets de la ciutadania a l’hora de manifestar-se, tal com va anunciar el conseller Joan Ignasi Elena.
Millorar les condicions laborals i retributives de tots els professionals de l’àmbit sanitari i de l’ensenyament també és una de les demandes de la CUP en el pacte d’investidura, a més del reforçament del sistema públic que consistia especialment a ampliar la xarxa pública de centres educatius amb la incorporació de les escoles concertades. “Està parat”, diu Reguant, i l’únic anunci ha estat la gratuïtat del P-2, que “a pocs mesos de la preinscripció encara no se sap com es farà”, afegeix. Quant a la baixada de ràtios, Reguant reclama que el canvi ha de ser estructural, i no pas com a conseqüència de la pandèmia “com ens van vendre”. No els convenç la fi del segregament per sexes a escoles privades i reclamen l’enfortiment de la xarxa pública, que és el que garanteix la igualtat de tot l’alumnat i això no es fa”, conclou. Un any després, l’acord entre ERC i la CUP és dèbil, tant o més que el d’ERC i Junts, però ser al govern pesa i recompensa; l’oposició desgasta.
