L’Alt Pirineu i l’Aran decidiran
El govern fa equilibris i idea una consulta decisiva a la vegueria sobre si presenta candidatura als Jocs del 2030 i una altra per si el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès s’hi volen afegir
Serà el 24 de juliol, només amb vot presencial
El Pirineu català tindrà no una, sinó dues consultes políticament vinculants el dia 24 de juliol sobre si vol donar cabuda als Jocs d’hivern del 2030. Aquesta és la solució salomònica que ha trobat el govern per congeniar totes les demandes de tenir-hi veu i vot que havien arribat des dels partits i els territoris afectats, tot i que, d’autènticament decisiva sobre si la Generalitat hi ha de presentar candidatura o no, només n’hi haurà una, la que es farà a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran (el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Cerdanya, a més de la Val d’Aran). Al Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, la consulta hi serà subsidiària i amb una altra pregunta, ja que demanarà als veïns si es volen “involucrar” en els Jocs (a través d’activitats esportives i culturals prèvies com ara entrenaments, tecnificacions o l’Olimpíada Cultural), cosa que estarà condicionada al fet que surti que sí a la vegueria. En el primer cas, el resultat serà l’addició dels vots dels sis territoris; en el segon, cada comarca podrà decidir per separat si vol tenir un paper en els Jocs. No es fixarà cap mínim de participació perquè el resultat es consideri vàlid.
“Després de la proposta validada divendres pel COE, sabem on passaran les coses i on tindran més impacte territorial, i és a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, on tindran lloc la majoria de disciplines”, justificava ahir la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en una compareixença extraordinària a Palau. La número 3 del govern recordava que, tot i que no totes les seves comarques donaran cabuda a proves –no descarta, això sí, que n’hi assignin en el futur si aconsegueixen introduir nous esports de muntanya en el programa olímpic–, totes són igual de necessàries pel seu suport logístic amb l’allotjament i els hospitals de referència. I això no vol dir, segons ella, que “altres comarques indirectament afectades no puguin i hagin de tenir-hi un paper”, per bé que el govern sosté que, pel seu pes demogràfic superior, incloure les altres tres comarques –i, no cal dir-ho, el Barcelonès– en la mateixa consulta en pervertiria el resultat. En tot cas, tant els vuit consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran com les respectives capitals, a més dels municipis on es faran competicions, inclosa Barcelona, seran presents en igualtat de condicions en la comissió territorial que s’ha format per prendre decisions sobre el projecte. Ahir se’n va informar tothom abans de fer públics els detalls de la consulta.
Si el territori ho valida, a l’estiu mateix el COE formalitzaria oficialment la candidatura davant del Comitè Olímpic Internacional. En aquest sentit, Vilagrà va informar també divendres l’organisme estatal –que s’ha mostrat contrari a una consulta amb pregunta binària sobre els Jocs– de la solució decidida finalment, i ahir ho va tornar a fer. I, segons ella, “respecten” la decisió de la Generalitat. “Hem tingut diverses consideracions sobre la pregunta”, admetia, tot assegurant que s’havia plantejat fins i tot introduir-hi el vot ponderat. “Però ho hem de valorar políticament i jurídicament, i les preguntes han de ser clares i sense portar a equívoc”, cloïa.
Les característiques
El president Pere Aragonès va signar ahir al matí mateix el decret que avui publica el DOGC d’impuls de la convocatòria de la doble consulta, que es veurà complementat amb un segon decret a final de maig que contindrà tots els detalls de com es du a terme, segons avançava la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, l’encarregada d’organitzar-la. “La firma ens permet començar institucionalment tota la logística que hi va al darrere”, exposava. Ahir, en tot cas, ja en desvelava força detalls. D’entrada, que no es parlarà de “cens” –sols s’utilitza en eleccions–, sinó de registre de participants, que facilitarà l’Idescat, amb tots els majors de 16 anys que acreditin almenys un any de residència als territoris convocats.
Alsina, d’altra banda, defensava la tria del diumenge 24 de juliol perquè és la data “més propera” en què era possible votar complint els terminis administratius. Fins i tot celebrava que tindrà “un simbolisme important”, perquè l’endemà es compliran 30 anys de la inauguració dels Jocs de Barcelona. “No deixa de ser una data molt olímpica”, subratllava. Tot i ser en plenes vacances, la votació només serà presencial. Segons les estimacions actuals, es configuraran unes 121 meses a la vegueria, on seran cridades unes 55.000 persones, i 137 més a les altres tres comarques, amb 63.000 votants potencials.
No es donarà la possibilitat de vot anticipat ni per correu, i tampoc hi haurà vot telemàtic, “per un tema de logística, terminis i increment de costos associats”, justificava Alsina. I és que, segons ella, l’actual marc jurídic no hi ajuda, per la qual cosa avançava que es treballarà en una nova llei de participació que ho faciliti i incorpori consultes telemàtiques. “Però ara no hi arribem”, admetia. Ara, afirmava en tot cas, s’han seguit les recomanacions jurídiques i es fa servir la via “que té menys risc d’impugnació”.
El cost de la consulta puja a 1,1 milions, que es cobriran amb fons propis dels dos departaments. A partir del maig, això sí, caldrà sumar-hi el que es destini a la campanya comunicativa que farà la Generalitat per estimular el vot. “S’explicarà el projecte tècnic amb dues dimensions: el que passarà en les dues setmanes de Jocs, però també el mapa d’oportunitats a mitjà i a llarg termini que es crea amb el projecte”, assenyalava Alsina, que, tot i que afirma que el govern serà neutral, no amaga que és favorable al sí. Això sí, seran els partits i entitats legalment constituïts –que ho hauran de sol·licitar a una comissió de control que farà d’òrgan supervisor– els que faran campanya pel sí o pel no. Si la candidatura tira endavant, s’establirà un “diàleg preferent” amb els estaments olímpics per concretar el projecte, i en paral·lel s’obrirà un procés de participació als territoris perquè també puguin “enriquir” la proposta.
LES FRASES
El govern deixa al COE la decisió sobre Aragó
El govern no dona cap possibilitat de reobrir l’acord signat divendres amb el COE i el govern espanyol, per molt que l’aragonès, amb el qual també s’havia tancat d’entrada, se’n despengés després dient que aquesta setmana presentarà una nova proposta. “És una decisió tancada i un acord tancat; en cap cas ens obrim a negociar”, deia Vilagrà, que defensava el pacte tècnic assolit: “Tenim les disciplines reines (esquí de muntanya i surf de neu) al millor lloc on podem ubicar-les, i no farem infraestructures d’esports que no tenen seguiment i tradició a Catalunya.” Segons ella, no ha tornat a parlar amb el govern de Lambán, ni ho pensa intentar. “El contacte amb Aragó el té el COE, que és l’ens que l’ha interpel·lat”, etzibava, i deixava així a les seves mans la decisió final. Això sí, no volia afegir llenya al foc i evitava valorar si Catalunya hi podria anar sola. “No és moment d’obrir altres possibilitats; ja és una situació prou delicada”, cloïa.
