La CE fa costat a l’Estat al TJUE
Brussel·les prioritza la confiança mútua durant l’examen de drets fonamentals
Els jutges estudien el cas dels exiliats catalans
L’advocat general emetrà la seva opinió el 14 de juliol
Brussel·les opta pel bàndol espanyol en el conflicte judicial per l’euroordre contra Carles Puigdemont que es disputa al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En una vista judicial de més de cinc hores, Luxemburg va examinar ahir les preguntes prejudicials del jutge instructor del cas de l’1-O, Pablo Llarena, que qüestionen la negativa de Bèlgica a entregar a l’Estat espanyol els exiliats catalans a Bèlgica i Suïssa.
La Comissió Europea va criticar ahir els tribunals belgues per haver denegat l’extradició de l’exconseller Lluís Puig al·legant risc de vulneració de drets fonamentals en la causa del procés. Més concretament, del dret a un judici just per la manca de presumpció d’innocència i competència del Tribunal Suprem per jutjar els líders independentistes que van organitzar el referèndum de l’1-O. Fa més de quatre anys i mig que el Suprem busca l’extradició de Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, i de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. A més, manté la causa oberta a la cupaire Anna Gabriel. Segons va dir Llarena, les prejudicials són per decidir si manté, retira o modifica les euroordres contra els cinc primers.
L’examen sobre els drets fonamental i sobre la competència del Suprem van centrar l’audiència d’ahir. Malgrat les desavinences entre l’Estat i els exiliats sobre l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, ni la CE ni el TJUE van entrar en la qüestió.
Marge per avaluar drets
Llarena pregunta al TJUE, entre altres coses, si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració del dret a un judici just en la causa del procés. El sistema europeu d’extradicions es basa en la confiança mútua entre estats i, per tant, denegar una euroordre només s’hauria de fer en “circumstàncies excepcionals”, diu la llei.
La decisió marc sobre euroordres fa alguna referència als drets fonamentals, però està plena d’ambigüitats. Tot un maldecap per al TJUE. Arran dels casos que ha anat rebent, Luxemburg ha creat una guia ad hoc. Quan hi ha deficiències sistèmiques d’estat de dret en un país, com Polònia, cal revisar si en el cas particular això suposa un perill per al dret a un judici injust.
En canvi, el TJUE no ha dit si es pot denegar una euroordre quan no existeixen problemes greus d’estat de dret, com va recordar ahir la jutgessa italiana Lucia Serena Rossi: “No hem dit res en el cas contrari.” Per ara, només es pot rebutjar sense haver de demostrar les deficiències si hi ha un risc per a la vida –per possibles tortures o males condicions de les presons. Així que la sentència hauria d’aclarir si també es pot quan estan en joc els drets processals.
Fent una interpretació restrictiva de la jurisprudència, tant la CE com l’Estat s’hi van oposar. Argumenten que, sense deficiències generalitzades a la judicatura, els afectats poden “reparar” la violació del dret amb recursos judicials efectius. “Si no hi ha una deficiència sistèmica, no hi ha un risc greu”, va assegurar el lletrat comunitari, insinuant que Bèlgica s’hauria passat de la ratlla. Els advocats dels exiliats discrepen. Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, veu “desproporcionat” que s’exigeixi al seu client demostrar “deficiències sistèmiques” a Espanya a més del risc de vulneració de drets fonamentals en el seu cas particular. “Prou d’aquesta persecució per convocar un referèndum. És una persecució infame per motius polítics i s’ha d’acabar”, es va queixar.
Competència del Suprem
Llarena també vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència, com a part d’aquest examen de drets. Espanya i la defensa dels exiliats van parlar àmpliament sobre això. “És il·lògic i absurd que [Bèlgica] controli la competència dels tribunals espanyols”, va recriminar el fiscal del Suprem Fidel Cadena.
La CE no s’hi va voler ficar. De fet, el TJUE no dirà qui té la competència, únicament podria dir si Bèlgica es pot pronunciar respecte a això. Això no va impedir al president del TJUE, Koen Lenaerts, enfrontar-se a Boye per aquesta disputa. El magistrat flamenc va insistir a l’advocat de Puig que l’exconseller tenia l’opció de qüestionar la competència del Suprem per la via judicial espanyola i que, de fet, el TC espanyol encara no ha resolt el recurs.
Amb l’opinió de l’advocat general del TJUE el 14 de juliol, s’aportarà una primera reflexió sobre les prejudicials de Llarena. El que digui el lletrat francès Jean Richard de la Tour no serà vinculant per als 15 magistrats de la gran sala, que es pronunciaran previsiblement la tardor del 2022. De totes maneres, l’extradició de Puigdemont, Comín i Ponsatí, en última instància, està en mans dels tribunals belgues, que encara no han dit si els fets pels quals se’ls imputa la sedició són delicte a Bèlgica, un altre dels filtres per acceptar una euroordre i sobre el qual Llarena no ha preguntat a Luxemburg.
