Fi a la butlla dels antiavortistes per assetjar les dones
L’assetjament dels ultradretans d’Hazte Oír a la porta de la clínica és ara delicte
La pacient té dret a un espai íntim
La ultradreta no és cap abstracció. A Catalunya i a Madrid, sovint és un crit masculí –i també femení– assetjador a una dona que viu un moment traumàtic quan va a una clínica per avortar. “Ve a matar el seu fill?” Aquesta és la pregunta de voluntaris i voluntàries d’Hazte Oír o Dret a Viure que han sentit a la porta d’una clínica de Madrid les dones que acudien a la consulta per interrompre l’embaràs. Des d’ahir, el Codi Penal posa fi a la butlla d’aquests assetjadors i ho considera un delicte que es pot castigar amb de tres mesos a un any de presó o bé de 31 a 81 mesos de treball comunitari.
La modificació del Codi Penal del 1995 arriba amb un nou article 172 que ara tipifica com a delicte “actes molestos, ofensius, intimidadors o coactius que menyscabin la llibertat” de la dona a la porta de la clínica. A proposta d’ERC, la prohibició d’assetjar s’estén també al personal dels centres on es practica l’avortament. La diputada Pilar Vallugera (ERC) es felicita del pas i avisa: “Cap dona ha de dir quin motiu té per avortar i ningú té dret a posar en dubte la seva decisió; és el seu cos, la seva vida i la seva llibertat.”. Els assetjadors assalten la dona amb falsos fetus i ninots ensangonats.
José Antonio Bosch, advocat de clíniques avortistes (Acai), avisa que “caldrà sempre acreditar que s’ha produït la vulneració de la llibertat de la dona i les acreditacions als jutjats penals requereixen una prova que serà impossible, i les dones no volen acabar amb un procediment judicial l’avortament”. Ara la pacient té dret a un espai de seguretat i intimitat. “Posin-se en la pell d’una dona que acudeix a una intervenció mèdica i que ha de viure un passadís de coacció de tensió i d’insults. Les condicions en què entra a sotmetre’s a la intervenció quirúrgica no són les millors”, diu Bosch.
LA FRASE
El TC suma 12 anys sense sentència
El dirigent ultraconservador Federico Trillo va acudir l’1 de juny del 2010 a la porta del Tribunal Constitucional per presentar el recurs del PP contra la llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs, que a partir d’aquell juliol de fa dotze anys permetia avortar lliurement en les 14 primeres setmanes (en algun cas fins a la 22). El TC, però, suma dotze anys sense sentència sobre la llei emblemàtica de José Luis Rodríguez Zapatero.
Des que el novembre del 2021 va ser elegit president del TC, el conservador Pedro González-Trevijano es va fixar el repte de tenir la sentència abans de l’estiu perquè la majoria ara és més de dretes que la que hi haurà al juny si es completa la renovació. A més de nou homes, entre els dotze membres del TC hi ha només tres dones: María Luisa Balaguer, Concepción Espejel i Inmaculada Montalbán. El ponent de la sentència sobre l’avortament, això sí, és l’ultraconservador Enrique Arnaldo, afí a la FAES.
