Sánchez, el PP i Vox veten investigar
fre
El PSOE s’alia amb la ultradreta per impedir al Congrés la comissió d’investigació sobre l’espionatge l’endemà que el president es declari víctima de Pegasus
Va al ple forçat pels socis i el PP
Robles i la cap del CNI no cauen i l’Estat es vanta de ser líder en seguretat
Rufián albira la fi del mandat
La Moncloa desinfla el Catalangate i fa el joc d’assenyalar el Marroc i no dir-ho
L’Audiència fa via i ja investiga els casos només de Sánchez i Robles
La ministra de Defensa s’explica avui; demà, Paz Esteban en secret
“Aquestes coses passen.” Amb un somriure i sense el rostre greu de la vigília, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, al·ludia ahir amb naturalitat al fet insòlit de ser el primer govern espanyol de la democràcia que fa públic que el president és espiat, i fins i tot presumia del lideratge d’Espanya en ciberseguretat. “Som quarts al món i segons a Europa”, va gosar dir 24 hores després de l’escàndol que ha desviat l’atenció del Catalangate al preu d’ensorrar la imatge del CNI i despullar un error de seguretat tant o més clamorós que el de no trobar urnes l’1-O. L’endemà de presentar Pedro Sánchez com a víctima de Pegasus en una compareixença en dia festiu sobre uns fets de fa un any, però, el PSOE es va aliar amb el PP i Vox al Congrés per impedir la creació d’una comissió d’investigació sobre l’espionatge amb el software israelià que també va infectar l’iPhone de la ministra de Defensa, Margarita Robles. “Res a ocultar”, repetia la portaveu mentre el PSOE vetava la investigació. “Mentre que d’altres trencaven ordinadors a cops de martell, nosaltres ens posem a disposició de la justícia per aclarir-ho tot”, va reblar. Sánchez, això sí, compareixerà al Congrés forçat per l’independentisme i el PP.
L’accés de Vox al govern de Castella i Lleó és aprofitat per Sánchez per agitar la por, però la ultradreta és un soci fiable del PSOE –a la mesa del Congrés i també a la junta de portaveus, com ahir– a l’hora de vetar investigacions d’afers d’estat sensibles que Podem i l’independentisme volen esclarir, des de la corrupció del rei fins a –paradoxalment– l’espionatge del qual el president se sent víctima des de dilluns. El desdeny del PSOE per obrir la investigació crida encara més l’atenció perquè el govern ha detonat una bomba que multiplica l’incendi del Catalangate (patit per una seixantena d’independentistes), però sense aportar-hi l’element clau: l’autoria. Per acabar-ho d’enredar tot, La Moncloa confia la investigació del qui al mateix CNI, sota sospita i en el qual el Centre Criptològic ha necessitat un any –i l’alerta dels espiats catalans– per detectar dos atacs a l’iPhone presidencial, el 19 i el 31 de maig del 2021, coincidint amb els salts massius a Ceuta però també amb el debat intern al govern sobre els indults.
“No consten més atacs”
Si bé l’exministra d’Afers Exteriors Arancha González Laya es presenta com a espiada, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, ho nega: “No em consta que hi hagi un informe sobre un espionatge a González Laya. S’estan revisant altres telèfons mòbils de membres del govern. Es desconeix qui hi ha al darrere de l’espionatge.” I la ministra de Justícia, Pilar Llop, entregava ahir el seu iPhone al CNI per ser examinat. “Estic tranquil·la. El que dic en públic és el que dic en privat”, presumia Llop.
Marroc o clavegueram
Tot i que la versió oficial de La Moncloa imposa parlar d’atac “extern i il·lícit” (etiqueta que no exclou les clavegueres de l’Estat), el govern espanyol –que no gosa dir mai estranger– juga a assenyalar el Marroc sense dir-ho, i no gosa citar l’ambaixadora, Karima Benyaich, que el 20 de març retornava a Madrid per segellar la nova etapa d’amistat. Si bé les filtracions sobre el Marroc venen de La Moncloa, amb la debilitat argumental que Robles no gestiona la frontera a Ceuta i Melilla sinó que la gestió és de Fernando Grande-Marlaska (Interior), Bolaños prega als informadors “no fer especulacions”. La Moncloa viu còmoda havent desviat l’atenció del Catalangate, però alhora no vol que un assenyalament li obri una crisi diplomàtica. El jutge de l’Audiència José Luis Calama, això sí, fa via i ja obre diligències prèvies en el cas de Sánchez i Robles.
Indignació al Congrés
L’aliança del PSOE amb el PP i Vox per no investigar va portar la indignació al Congrés. “El PSOE no és conscient del seu vot i això no es taparà. Es pot carregar la legislatura i fins i tot la democràcia”, etzibava Gabriel Rufián (ERC). Per Míriam Nogueras (Junts), “el Ministeri de Defensa i el CNI són només la punta de l’iceberg”. “No volem només un cap. Els volem tots”, rebla Nogueras.
Per Albert Botran (CUP), “al PSOE el preocupa més tapar les clavegueres de l’Estat que una vulneració de la intimitat i la llibertat”. “Espiar i no aclarir-ho és de règims autoritaris”, rebla. “No veig un cas més idoni que aquest per a una comissió d’investigació. Ho hem fet amb la policia patriòtica”, denuncia Aitor Esteban (PNB).
Si avui és Robles qui s’explica en la comissió de Defensa, demà serà el torn de la directora del CNI, Paz Esteban, que ho farà a porta tancada en la comissió de control de crèdits destinats a despeses reservades, que està presidida per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i es fa en secret. Quan es va demanar a la portaveu si Sánchez avala Robles i Esteban, va ser ambigua: “Per descomptat que en aquests moments la ministra de Defensa compta amb el total suport del president del govern , com la directora del CNI”. “No fem futuribles”, reblava. Fonts de La Moncloa donen per fet que Robles no caurà en cap cas, i qui és a la corda fluixa és Esteban, que arriba al Cesid el 1983 amb Emilio Alonso Manlgano i que el 2019 esdevé cap interina del CNI fins que el febrer del 2020 ho és de ple dret com a relleu de Félix Sanz Roldán.
