Aragonès arrenca una reunió a Sánchez

Pedro Sánchez és capaç de presentar-se a Barcelona tres setmanes després de l’escàndol d’espionatge polític més massiu de la democràcia –que afecta un mínim de 65 independentistes i els seus entorns– i no dir-ne ni piu. És el que va fer ahir el president espanyol en la cloenda de la reunió anual del Cercle d’Economia, on va obviar la qüestió i es va limitar a manifestar de manera genèrica el seu “profund respecte” per Catalunya i les seves institucions i la seva “ferma voluntat de continuar avançant en el diàleg, la negociació i l’acord”. Segons el mandatari socialista, que no accedeix a reunir la taula de negociació des del setembre, tal “diàleg” i l’agenda per al retrobament que propugna estan “donant els seus fruits”.

El cas és que, per part catalana, el govern manté que han de rodar caps. L’endemà que la responsable del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Paz Esteban, admetés en la comissió de Secrets Oficials del Congrés que un jutge va autoritzar el servei secret a espiar Aragonès, el president espanyol amb qui es va produir aquest espionatge i el president català espiat –l’últim de quatre de successius– van parlar durant dos minuts i mig –una mica més del que Joe Biden va concedir a Sánchez a l’octubre a l’inici del G20– a peu dret mentre esperaven l’arribada de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la reunió del Cercle. Aquesta va ser l’audiència freda que va oferir ahir Sánchez a Aragonès, en què el republicà va aprofitar per traslladar-li que la situació és “molt greu” i que han de trobar-se per parlar cara a cara en profunditat de manera urgent.

Després de tota la pressió exercida per ERC, Aragonès va aconseguir arrencar-li finalment el compromís d’una trobada, de la qual no ha transcendit la data, si és que existeix, per parlar de l’espionatge. Val a dir que Sánchez ja es va comprometre a reunir la taula de diàleg a principis d’any i ja som al maig. En tot cas, fonts de La Moncloa van detallar que el dirigent socialista va assegurar al republicà que, efectivament, “cal resoldre la situació” i que “cal pensar en els catalans”, i van confirmar que els dos presidents es van “instar a concertar una reunió”.

Davant de l’empresariat, Sánchez va voler reafirmar que treballa per “construir convivència i cohesió, fugint de la confrontació estèril i apel·lant a la màxima unitat d’acció” i que “no hi ha propòsit més noble per a qualsevol responsable polític que construir convivència perquè els ciutadans, en un moment tan especial i complex, visquin en societats sense fractures”.

La Moncloa intenta desvincular-se de l’escàndol i, malgrat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, justifiqués la ingerència als mòbils d’independentistes, nega que fos el govern espanyol qui encarregués l’espionatge. “Els serveis d’intel·ligència tenen com a funció trobar informació que pot ser rellevant, però no hi ha una ordre per part dels governs”, va defensar la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, a TV3.

Aragonès, en canvi, observa que “enlloc del món els serveis d’intel·ligència actuen a la seva sense supervisió política”. “No poden dir que ningú sap què fa el CNI. El CNI treballa per subministrar informació al govern. És inversemblant que hi pugui haver un centre d’intel·ligència que actua al marge del govern del qual depèn”, va afegir a RAC1.

El president, que volia alguna cosa més que una fotografia o una trobada fugaç amb Sánchez, va insistir a primera hora a Catalunya Ràdio que la crisi allunya l’estabilitat de la legislatura espanyola. Tanmateix, va advertir que no serà ell qui s’aixequi de la taula: “Si algú es pensa que abandonarem el procés de negociació, que s’esperi assegut.”

Justament, el president a l’exili, Carles Puigdemont, al més pur estil de José Antonio Labordeta, va enviar “a la merda” tots els que han violat la vida privada dels espiats i les seves famílies. “No podem seure mai més en cap taula amb aquesta gent fins que hàgim de decidir els termes de la separació”, va escriure a Twitter.

Entretant, una de les espiades, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa, exigia al cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, que “assumeixi les responsabilitats que li pertoquin” pel Catalangate com a exministre del govern espanyol.

Tot això mentre l’escàndol va agafant volada internacionalment. La plataforma del Consell d’Europa que promou la protecció del periodisme i els seus professionals ha denunciat l’espionatge amb el sistema Pegasus fet a periodistes catalans i ha demanat explicacions a l’Estat espanyol. Mitjançant el llançament d’una alerta, recorda que una recerca duta a terme per la Universitat de Toronto, els resultats de la qual es van publicar el 18 d’abril passat, va assenyalar que hi ha “almenys” quatre periodistes de l’entorn independentista català afectats. Es tracta de Txell Bonet, esposa de l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart; Marcel Mauri, exvicepresident de l’entitat; Marcela Topor, esposa de Puigdemont, i Albano-Dante Fachín, exdiputat de Catalunya Sí que es Pot.