Finlàndia confirma la seva sol·licitud d’ingrés a l’OTAN

“La porta de l’OTAN està oberta per a Finlàndia i per a Suècia”, deia ahir a Berlín el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken. “Activarem un procés d’ingrés accelerat”, hi afegia l’amfitriona de la reunió dels ministres d’Exteriors de l’Aliança, l’alemanya Annalena Baerbock. Tots dos, el representant del “germà gran” transatlàntic i de la ministra de la primera potència europea, van donar així l’abraçada de benvinguda als països nòrdics. Unes hores abans, Finlàndia havia fet oficial des de Hèlsinki que farà la sol·licitud d’ingrés, probablement a principis d’aquesta setmana.

Finlàndia era fins ara el soci europeu més “proper” a Rússia, no només pels 1.340 quilòmetres de frontera terrestre compartida amb el veí, sinó també per similituds socials o culturals i per la fluïdesa de les comunicacions entre els països. D’aquesta posició ha passat a accelerar el camí cap a l’OTAN, vist que Rússia ha deixat de ser un bon veí.

El president, Sauli Niinisto, i la cap del govern de Hèlsinki, la socialdemòcrata Sanna Marin, van comparèixer ahir per comunicar que demanaran l’ingrés a l’Aliança Atlàntica. La decisió ha de passar només pel vot del Parlament, on només un partit, l’Aliança d’Esquerres, continua sense expressar-hi el seu suport.

La guerra a Ucraïna és un “canvi radical” en la seguretat europea, segons Hèlsinki, que justifica el gir de 180 graus a la línia de la neutralitat militar mantinguda durant gairebé vuitanta anys. “Tot ha canviat, no podem confiar que el veí rus serà pacífic. No volem més guerres a Finlàndia”, va dir Marin.

Suècia, sense frontera terrestre amb Rússia, potser hauria preferit seguir en la neutralitat militar actual. Però vista la pressa finlandesa tampoc no ha volgut quedar-ne fora.

Tot sembla a punt perquè l’anell de l’Aliança s’arrodoneixi a l’entorn de l’Àrtic, després d’haver incorporat el 2004 el Bàltic, amb l’ingrés de tres antigues repúbliques soviètiques –Letònia, Lituània i Estònia–. Noruega ja n’és membre de ple dret, tot i no ser-ho de la UE. I Dinamarca, que pertany a totes dues grans organitzacions, probablement abandonarà al juny l’anomenada clàusula d’excepció de Defensa, aprovada el 1993, que la deixa fora dels drets i deures defensius de la UE. Copenhaguen, amb govern socialdemòcrata com Finlàndia, Suècia i Noruega, també veu la guerra d’Ucraïna com la constatació que la seguretat del país ha canviat.

Suècia i Finlàndia ja eren “membres de l’OTAN sense carnet de soci”, en paraules de l’alemanya Baerbock. Tot apunta a la desaparició en qüestió de mesos del sistema d’adhesions o associacions a la carta nòrdiques.

Queda per resoldre la qüestió turca, el bloqueig amb què amenaça aquest país els nous socis nòrdics, amb l’acusació que acullen i protegeixen al seu territori terroristes kurds –és a dir, activistes i membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)–. Ningú, ni a Hèlsinki ni a Berlín o a Estocolm, sap exactament com es resoldrà aquest bloqueig. Però tots semblen veure clar que la incorporació de l’espai nòrdic acabarà de prendre forma i calendari en la cimera de l’OTAN de finals de juny, a Madrid.