Política

Política

Quan les porres perseguien les sotanes

El 1966 un centenar de capellans van desafiar el règim manifestant-se a Barcelona contra les pràctiques de la tortura

La víctima, Quim Boix, i un dels religiosos, Joan Soler, explicaran avui la seva experiència en l’acte per demanar tancar la prefectura de la Policía Nacional

En Joan Soler ho té molt clar: “El que va passar aquell dia és el més important que va fer l’Església en el franquisme.” El que va passar, i l’experiència personal viscuda, ho explicarà avui a la tarda a la Via Laietana, convidat per la Comissió per la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC, en una nova concentració que tornarà a demanar el tancament de la prefectura de la Policía Nacional a Barcelona.

L’acte consisteix en la denúncia dels maltractaments que durant anys es van infligir als detinguts que acabaven a Via Laietana, uns maltractaments que el maig del 1966 van portar Joan Soler i 114 capellans més a protagonitzar un fet insòlit: una manifestació de sotanes negres davant l’edifici policial que va acabar a cops de porra i amb corredisses.

“A mi em van atrapar quan ja arribava a la plaça Urquinaona, però el cop que vaig rebre no em va deixar marca, en canvi als organitzadors sí que els van metrallar de valent”, explica Soler.

Aquesta violència va ser la resposta que la policia va donar a la presència de desenes de capellans, reglamentàriament vestits amb la seva sotana negra, que volien entregar una carta dirigida al cap policial de la prefectura. La missiva era una queixa per la manera com la policia tractava els detinguts i, especialment, per la tortura a què va ser sotmès aquells dies Quim Boix, aleshores un jove militant comunista que avui també serà a Via Laietana explicant el cas.

Boix va ser detingut per la policia franquista onze vegades en total, i aquell cop ho va ser per la seva participació en la Caputxinada, i el cas va transcendir perquè la seva mare es va atrevir a signar una denúncia contra la policia pel tracte donat al seu fill.

El detingut va rebre una pallissa brutal, tot i això “res a veure amb el que li van fer a Francisco Téllez”, especifica Boix, però suficient perquè el seu cos tingués marques durant quinze dies. Per això el van enviar a la presó un temps, prou perquè quan en sortís haguessin desaparegut les traces del seu pas per les sinistres dependències de Via Laietana.

Però la denúncia de la mare de Boix ja havia convertit el cas en un afer públic que va adquirir la categoria d’escàndol a partir de l’11 de maig del 1966, quan el grup de capellans va sortir al carrer per denunciar el maltractament a un jove ateu i comunista.

Els religiosos es van trobar en una de les capelles de la catedral de Barcelona. “Vam pregar i ens van explicar què havíem de fer”, recorda Soler. Segons els van dir els organitzadors, es tractava de marxar en processó des de la catedral fins la prefectura, passant pel carrer de Joaquim Pou. “Fèiem impressió perquè tots anàvem de negre”, recorda mossèn Soler, que, en arribar davant l’edifici policial, es va posar a primera fila: “A mi m’agradava veure què passava.”

I el que va passar és que la carta que van entregar els capellans a la policia va anar a terra, d’entrada, i acte seguit els grisos van començar a carregar. Com que l’escenari de violència ja estava previst, els capellans van marxar corrents cap a l’església de Sant Francesc de Paula, avui desapareguda, que aleshores s’aixecava al costat del Palau de la Música, a cent metres de la prefectura.

“Ens van dir que ens podríem refugiar allí si la policia responia amb violència, però quan vam arribar l’església estava tancada i aleshores algú va dir: «Cap als Jesuïtes de Casp», i vam anar cap allà”, explica Soler, que va començar a córrer pel carrer de Junqueras en direcció a Urquinaona.

Poc abans d’arribar a la plaça, la porra d’un policia va tocar l’esquena de mossèn Soler, que en cap moment va deixar de córrer, tampoc quan passava entre els cotxes, “sense mirar si venien o no”. La protesta es va organitzar a la una del migdia, quan hi havia molta gent al carrer, que no donava crèdit a la imatge insòlita d’una corrua de sotanes fugint de la policia.

“Recordo que en passar pel costat d’un home gran, es va posar les mans al cap i no va poder evitar d’exclamar: «Déu meu, què passa?»” Evidentment, mossèn Soler no es va aturar per explicar-li el motiu de la protesta, però sí que ho van fer molts capellans el diumenge següent quan van abordar el tema en les seves homilies, fent-ne difusió. Avui un altre mossèn en tornarà a parlar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Alsina i Giró es fan seva la inclinació de Junts pel diàleg

barcelona

Cuixart reclama la implicació internacional pel Catalangate

barcelona

Biden alerta Putin que no podrà derrotar Ucraïna

MADRID
POLÍTICA

Argimon encarrega una auditoria externa per les factures de Ferrovial

Primera visita a la Generalitat d’un vicepresident europeu des del 2011

barcelona

El cas Borràs agreuja la mala maror entre ERC i Junts

barcelona

Hong Kong, sota el signe de la traïció

Tòquio
KAR-WAI ‘PATRICK’ POON
EXPERT EN DRETS HUMANS HONGKONGUÈS EXILIAT AL JAPÓ

“No tornaré a Hong Kong fins que no sigui una democràcia”

tòquio

Aragonès reivindica la figura de Trias Fargas: “Era un pragmàtic, en el bon sentit de la paraula”

Barcelona