El judici a Roger Torrent i membres de la seva mesa serà del 12 al 15 de juliol
S’enfronten a penes de 16 a 20 mesos d’inhabilitació, i de 24.000 a 30.000 euros de multa
Van permetre debatre sobre autodeterminació i monarquia
El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha fixat per als dies 12, 13 i 15 de juliol, en sessions de matí i tarda, el judici contra l’expresident del Parlament Roger Torrent –actual conseller d’Empresa i Treball– i els membres independentistes de la seva mesa en l’anterior legislatura, per un delicte de desobediència greu al Tribunal Constitucional per haver permès la tramitació de dues mocions l’octubre i el novembre del 2019 en què es reprovava la monarquia i es defensava l’autodeterminació de Catalunya. La fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, l’exvicepresident Josep Costa i el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, i 16 mesos i 24.000 euros per a la secretària quarta, Adriana Delgado –actual alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet–, que va votar en només una tramitació.
El tribunal admet la proposta de prova de la fiscalia i de Vox, acusació popular, que consta de quatre testimonis, i també admet els proposats per Torrent i Campdepadrós. En canvi, no accepta que Delgado declari al final del judici com havia demanat. La defensa de Costa no ha presentat escrit de conclusions provisionals, ni de proposta de proves. “Aquí els únics delinqüents són els que ens volen jutjar per haver fet la nostra feina de representants del poble de Catalunya al Parlament”, piulava ahir com a resposta ell mateix, que ja va ser detingut a l’octubre per ordre de la jutgessa Maria Eugènia Alegret perquès es presentés a declarar, ja que al setembre s’hi havia negat.
Les dues mocions van ser debatudes i aprovades en el ple del 12 de novembre del 2019 com a resposta a la sentència del Suprem contra els líders de l’1-O, si bé la fiscalia recorda que el mateix dia 12 el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències anteriors i que es va notificar als afectats el seu “deure” d’impedir la iniciativa. En la interlocutòria de finalització de la instrucció, Alegret assegura que el Parlament “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. Així, hi admet que la mesa no ha de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho pot fer amb les que ho són “clarament”, i més encara si ho ordena el TC.
