Sense alternativa a l’OTAN
Presentarà la sol·licitud d’adhesió al·legant que no hi ha cap altra opció “realista” per garantir la seva seguretat
Putin amenaça amb una “resposta” si es despleguen armes en territori suec o finlandès
Després d’una reunió extraordinària del seu govern i d’un debat parlamentari, la primera ministra sueca, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, va anunciar ahir que Suècia demanarà formalment l’entrada a l’OTAN i posarà fi, així, a una política de dos segles de no alineament.
La decisió, defensada per les principals forces polítiques, arriba l’endemà que el seu partit, que encapçala un govern en minoria, hagués avalat l’ingrés. “El millor per a la seguretat de Suècia i dels suecs és entrar a l’OTAN i fer-ho juntament amb Finlàndia”, va dir la primera ministra. L’ambaixador suec a Brussel·les presentarà la sol·licitud d’ingrés davant la seu de l’OTAN “d’aquí a poc temps ”, juntament amb Finlàndia, va explicar Andersson.
La dirigent sueca es va remetre a les conclusions de l’anàlisi sobre la nova situació de seguretat consensuades per la majoria del Parlament per subratllar que l’adhesió a l’OTAN tindria un efecte dissuasiu al nord d’Europa, milloraria la seguretat i reduiria riscos. No hi ha cap alternativa “realista”, hi afegia. “Per desgràcia, no tenim cap motiu per creure que Rússia canviarà en un futur previsible”, continuava. Amb tot, Andersson va dir que, si hi entra, Suècia no voldrà bases permanents de l’OTAN ni armes nuclears al seu territori.
El govern d’Estocolm també va adoptar una proposició que permetrà que Suècia pugui rebre suport militar de tots els països de la Unió Europea (UE) i de l’OTAN mentre duri el procés de ratificació. “Suècia es trobarà en una situació de vulnerabilitat durant el temps que es tramiti la nostra sol·licitud”, va admetre Andersson. La líder sueca va estar acompanyada en la compareixença pel cap de l’oposició, el conservador Ulf Kristersson. Quant al possible vet de Turquia a l’ingrés dels nòrdics a l’OTAN, l’executiu suec enviarà diplomàtics a Ankara per negociar una sortida. Per la seva banda, el president rus, Vladímir Putin, va assegurar ahir que l’ampliació de l’OTAN a Finlàndia i Suècia no suposa una “amenaça directa” per a Rússia, llevat que inclogui el desplegament d’armament en territori d’aquests dos països. En aquest cas, provocaria una “resposta” de Moscou. El cap del Kremlin considera que l’ampliació de l’OTAN “es fa en interès de la política exterior dels EUA” i de “manera agressiva”. Per Putin, l’Aliança surt de la regió euroatlàntica per “controlar la situació de seguretat internacional i influir en altres regions del món”.
Evacuats a l’acereria
Mentrestant, en el front de guerra, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va admetre ahir que el seu país s’està preparant per a nous atacs al Donbass i a tot el sud, després que les forces ucraïneses hagin aconseguit fer retrocedir els russos fins a la seva frontera, a la regió de Khàrkiv. L’exèrcit rus es concentra –per estratègia o dificultats a Donetsk– a la zona de Lugansk, de la qual controla ja el 90 % del territori. “Encara no volen admetre que la seva anomenada «operació especial» ha fracassat”, es vantava Zelenski. Al sud, a la ciutat portuària de Mariúpol, les tropes russes continuaven atacant amb artilleria i aviació per mantenir bloquejats els defensors ucraïnesos atrinxerats a l’acereria d’Azovstal, entre els quals hi ha uns 600 ferits. Després de l’evacuació de civils de la planta, Kíiv i Moscou negociaven la sortida de 38 militars en estat greu. El Ministeri de Defensa rus va anunciar un acord per treure combatents ferits del recinte, mentre que els mateixos resistents emetien senyals d’un final pròxim del setge.
Finalment, el ministre d’Afers Estrangers d’Ucraïna, Dmitro Kuleba, va reclamar ahir a la UE sancions al petroli i al gas russos. “La UE està pagant dos cops. Primer, per donar suport a Ucraïna i, després, a Rússia”, va avisar des de Brussel·les, on Hongria mantenia el bloqueig sobre l’embargament de cru rus.
