CUP
La CUP dubta si continuar amb la marca Amunt
Assemblees locals han començat a votar candidats i es treballa en el programa polític
La CUP va engegar la maquinària preelectoral en el congrés municipalista del 12 de març a Tarragona, en forma de debats territorials en què ha començat a construir la proposta política per al 2023 a partir de tres idees clau: sobiranies, comunitat i conflicte. El document es vol aprovar en el consell polític del juliol, si bé la confecció de candidatures ja s’ha iniciat des de l’autonomia local, i a mesura que s’aprovin en assemblees obertes s’aniran anunciant alcaldables, com a Figueres amb Xavier Colomer i Júlia Bardera. Els estatuts preveuen que els càrrecs locals puguin repetir un segon mandat.
El principal debat ara és si la CUP continua amb el paraigua electoral Amunt del 2019, que aplegava llistes heterogènies fruit de tot tipus de pactes locals. “Estem debatent si ho mantenim perquè es podria canviar; té connotacions jurídiques que ho compliquen i encara no hem arribat a cap conclusió”, diuen fonts consultades. Després que el 2019 la formació obtingués 337 regidors i s’integrés en 43 governs municipals, el fet que es vingui d’un fort desgast per la pandèmia i el refredament del procés sobiranista fan que la CUP afronti la cita del 2023 com una oportunitat de “reengrescar” la ciutadania, amb l’objectiu de repetir pel cap baix les candidatures de fa tres anys i consolidar el govern allà on el tenen. Recuperar pes a l’àrea metropolitana serà un altre gran repte.
