Rússia guanya més presoners

L’endemà d’haver anunciat la rendició de 265 militars ucraïnesos que resistien des de feia dos mesos a la planta metal·lúrgica d’Azovstal, a Mariúpol, Rússia va informar ahir que 700 soldats més s’havien entregat en les últimes hores, una xifra que eleva a 959 el nombre dels que han deposat les armes.

Segons el Kremlin, 51 d’aquests estan ferits i reben tractament mèdic, mentre que la resta han estat enviats a una antiga colònia penitenciària a la regió de Donetsk, territori sota control de Moscou.

Però el capítol de la batalla d’Azovstal encara no s’ha tancat. El líder dels secessionistes prorussos a la regió de Donetsk, Denis Puixilin, assegurava ahir que els principals comandants de la resistència encara són dins de la fàbrica d’acer, mentre que el govern de Kíiv guardava silenci. “L’Estat fa els màxims esforços per rescatar els nostres homes. Esperem. Ara el més important és salvar la vida dels nostres herois”, declarava ahir en roda de premsa el portaveu militar, Oleksandr Motuzainik. “Tota informació al públic podria posar en perill l’operació”, hi va afegir.

Fins ara, les autoritats ucraïneses s’han limitat a confirmar la rendició de més de 250 soldats, dimarts, però no avancen cap xifra sobre els que continuen dins la planta d’Azovstal o què pot passar amb ells. “Malauradament, el tema és molt sensible i hi ha unes converses en marxa avui molt fràgils, per tant no puc dir res més”, explicava l’alcalde de Mariúpol, Vadim Boixenko, que va confirmar no obstant això, que el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski; la Creu Roja i l’ONU estan implicats en el diàleg.

Mentre cap de les parts no revela detalls sobre l’acord per a la rendició a Azovstal, creix la preocupació pel destí que puguin tenir alguns dels soldats ucraïnesos en mans dels russos, després que algunes veus a Moscou reclamin tractar-los com a “terroristes” en lloc de com a combatents. Tot i que, en un principi, el Kremlin va prometre que serien tractats “d’acord amb els estàndards internacionals”, el president de la Duma (cambra baixa russa), Viatxeslav Volodin, insistia dimarts a portar davant la justícia els “criminals nazis” –en referència als membres del batalló Azov, una de les unitats de la defensa ucraïnesa de Mariúpol– i a no intercanviar-los per presoners de guerra russos. També el ministre rus de Justícia instava el Tribunal Suprem a declarar el batalló Azov organització terrorista. Aquest regiment es va crear el 2014 com una milícia de voluntaris per combatre les forces prorusses a l’est d’Ucraïna i molts dels seus membres originaris tenien connexions amb l’extrema dreta. Des de llavors, la unitat es va integrar dins la guàrdia nacional ucraïnesa i els seus comandants van dir que s’havien distanciat dels orígens ultres.

Mentrestant, un soldat rus de 21 anys es va declarar culpable ahir d’haver matat un civil desarmat, en el primer judici per crims de guerra a Ucraïna des de l’inici de la invasió. Vadim Xiximarin va admetre haver disparat contra un home de 62 anys i afronta ara una pena de presó de per vida.

El presoner va ser portat davant d’un tribunal a Kíiv emmanillat i custodiat per guàrdies fortament armats. El judici es reprèn avui. La fiscal en cap d’Ucraïna, Irina Venediktova, s’hi va referir a Twitter: “Amb aquest primer judici estem enviant un senyal clar que tot perpetrador, tota persona que hagi ordenat o ajudat a la comissió de crims a Ucraïna no podrà eludir responsabilitats.”

Moscou nega que les seves tropes ataquin objectius civils, però els investigadors han recollit proves de possibles crims de guerra per portar-los al Tribunal Penal Internacional, a l’Haia.