Política

Zelenski només veu sortida en la via diplomàtica

El líder ucraïnès diu que el diàleg és l’única opció per posar fi a la guerra i reclama negociar amb Moscou, l’endemà que els russos proclamessin la victòria a Mariúpol

Rebutja l’alternativa ideada per Macron a l’ingrés d’Ucraïna a la UE

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va advertir ahir que només un avenç diplomàtic, i no una victòria militar, pot posar fi a la guerra que Rússia ha desfermat al país des de la invasió, el 24 de febrer passat. El líder ucraïnès va llançar aquest avís l’endemà que Moscou confirmés que ja controla la planta metal·lúrgica d’Azovstal, l’última defensa armada de la ciutat portuària de Mariúpol i símbol de la resistència contra la invasió russa.

“Hi ha coses que només es poden aconseguir en la taula de negociació”, va declarar Zelenski, just quan Rússia anunciava que els seus míssils de llarg abast havien destruït un carregament d’armes occidentals destinades a l’exèrcit ucraïnès. El president va demanar també més ajuda militar, el mateix dia que el president dels EUA, Joe Biden, firmava des de Seül, on es trobava de visita oficial, un paquet d’ajuda de prop de 40.000 milions de dòlars (38.000 milions d’euros) a Ucraïna per fer front a les despeses de la guerra.

La signatura d’aquesta assignació de fons va provocar que Rússia publiqués una llista de 963 ciutadans nord-americans –incloent-hi el mateix Biden; el secretari d’Estat, Antony Blinken, i el cap de la CIA, William Burns– als quals se’ls prohibeix l’entrada al país. A la llista hi consten també altres figures preeminents com ara el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, però no l’expresident republicà Donald Trump.

Zelenski va aprofitar la visita a Kíiv del primer ministre portuguès, António Costa, per deixar clar que Ucraïna necessita convertir-se en candidata a l’adhesió a la Unió Europea (UE), en lloc d’integrar-se a la “comunitat política europea” ideada pel president francès, Emmanuel Macron, com una antesala a l’ingrés. “No necessitem cap alternativa a la sol·licitud per entrar a la UE, no necessitem aquests arranjaments”, va manifestar en una roda de premsa conjunta amb Costa. Posteriorment, Portugal va anunciar un acord de 250 milions d’euros en ajuda financera a Ucraïna.

D’altra banda, Rússia va complir l’amenaça i va tancar ahir l’aixeta del gas a Finlàndia per la seva negativa a pagar el subministrament en rubles, tal com exigeix el Kremlin, mentre intensificava la seva ofensiva al Donbass, a l’est d’Ucraïna. La caiguda de Mariúpol dona a Rússia l’oportunitat de crear un passadís terrestre que pugui connectar la península de Crimea, annexionada el 2014 per Moscou, amb Rússia i les àrees de l’est d’Ucraïna controlades pels separatistes prorussos. És en aquesta zona on l’exèrcit rus concentra ara els atacs, especialment a Luhansk, una de les dues províncies que, juntament amb la de Donetsk, formen la regió del Donbass.

El governador de Luhansk, Serhiy Gaidai, va alertar ahir que Moscou intenta destruir la ciutat de Sievierodonetsk, als afores de la qual s’estarien lliurant combats.

LES XIFRES

963
nord-americans
, inclòs el president Biden, tenen vetada l’entrada a Rússia, segons una llista difosa ahir per Moscou
250
milions
en ajuda financera va prometre ahir Portugal a Ucraïna, el dia que el primer ministre Costa visitava el país

Erdogan parla amb els líders nòrdics

Redacció

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va reafirmar ahir el seu vet a l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, en sengles converses telefòniques amb la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, i el president finlandès, Sauli Niinisto, als quals va reclamar que deixin de donar suport a grups kurds que Ankara considera terroristes. El PKK, guerrilla kurda activa a Turquia, és considerat una organització terrorista per la Unió Europea i per Washington, i Erdogan identifica amb aquest grup també les milícies kurdes de Síria, les YPG, que, en canvi, tenen el suport dels EUA en la seva lluita contra el gihadisme. El líder turc va negar a Andersson que el PKK-YPG –com ho anomena ell, sense distinció– lluiti contra els gihadistes i va exigir “mesures concretes i serioses” a Estocolm que “demostrin que comparteix les preocupacions de Turquia”. També es va queixar a Andersson de les activitats a Suècia de la secta islamista de Fethullah Gülen, a qui el govern turc acusa del fallit cop d’estat del 2016.

Andersson va dir que Suècia dona suport a la lluita contra el terrorisme i a la inclusió del PKK a la llista de grups terroristes. Per la seva banda, Niinisto va assegurar que manté converses “obertes i directes” amb Erdogan i va defensar continuar amb aquest diàleg estret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona