Política

La precampanya municipal comença a desglaçar-se

ERC ja escalfava motors feia setmanes i a Junts, l’anunci de retirada de Madrenas dona el tret de sortida

Les altres forces planegen posar-s’hi a fons entre l’estiu i la tardor

La data del 28 de maig del 2023 és ben present a les seus dels partits i els calendaris dels primers caps de llista confirmats –o in pectore en espera de ser-ho– que concorreran als comicis d’aquí 364 dies. Però la precampanya pròpiament dita tot just fa unes setmanes que ha començat a desglaçar-se. La pandèmia, també aquí, ha alterat el ritme. Governs i oposicions han optat per fer pinya, en general. I tant els projectes dels executius com les crítiques dels grups alternatius van quedar més d’un any en un segon terme. El to dels debats als plens també s’ha endurit alhora que es recuperava la presencialitat. I el cas paradigmàtic seria el de Girona, on l’oposició del PSC i Guanyem ha carregat fort contra l’executiu de JxCat i ERC per l’aprovació de comptes i ordenances, o del contracte de recollida de residus amb abstencions o suports dels dos regidors vinculats a Ciutadans (Cs).

Les mascaretes obligatòries i les limitacions als actes massius, fins fa poques setmanes, tampoc semblaven propícies per a grans demostracions de força. Encara que Esquerra, com ja havien jugat fort abans dels darrers comicis de 2019, ha escalfat l’ambient amb una tongada de presentacions de caps de llista: la majoria d’alcaldesses i alcaldes continuen –llevat, com a exemple destacat, del palafrugellenc Josep Piferrer–. I entre les novetats, destaca Eduard Díaz, regidor a Llagostera que aspira a mantenir l’alcaldia de Toni Navarro; i Albert Ferrández –relleu de Jordi Orobitg a Lloret o Anna Massot –que debuta a Castelló d’Empúries.

A Junts, aquesta mateixa setmana, l’anunci de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que no repetirà, havia obert un procés de primàries que entre Assumpció Puig i Santi Baone que podria haver generat més caliu si l’exassessor fiscal no s’hagués retirat, i tant els socis d’ERC com l’oposició s’han afanyat a comprar-li l’argument de canvi de cicle. Tot plegat, després que a Junts també hagin anunciat nous caps de llista a Salt –Robert Fàbregas–, Ripoll –Manoli Vega, que substitueix l’històric Jordi Munell–, Palafrugell –David Martín–, Roses –Sílvia Ripoll– o Llagostera –Narcís Llinàs–. A Olot, també han oficialitzat ja que Pep Berga aspirarà a la reeditar la majoria absoluta del 2019.

La resta, al ralentí

Altres forces ara mateix greixen la maquinària amb la vista posada en l’estiu o fins i tot més enllà. Des de les files socialistes, Marc Lamuà assenyalava que aviat començaran a proclamar els primers noms. No es preveuen gaires sorpreses, sobretot pel que fa a la continuïtat dels alcaldes actuals disposats a seguir. La gironina Sílvia Paneque, en ser municipi de més de 50.000 habitants, s’hauria de sotmetre a un procés de primàries, que Lamuà situa a l’estiu.

Pel darrere, la CUP tampoc ha donat gaires notícies fins ara, més enllà que l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, ja fa temps que va dir que no repetiria. En el cas de Girona, la fórmula de Guanyem té números per ser reeditada, i tampoc no es descarta que fins i tot es pugui a ampliar a altres poblacions amb candidatures d’esquerra alternativa i independentista.

A Cs, aposten pels municipis més poblats, on tenen representació. I també els comuns, que ja han confirmat Jordi Urgell –soci de govern d’ERC a Blanes– per liderar la llista. I també pel PP, que no vol fer “sobreesforços” en volum de llistes en poblacions petites, igual que Cs, i optaran per abastar els territoris on tenen més implantació. En el cas de l’unionisme més recalcitrant, PP i Cs es poden trobar amb la irrupció de Vox i Valents. Als comuns, Pascual espera que se superi la dicotomia independència-unió per parlar dels municipis.

Els independents, també

En paral·lel, l’any vinent tornaran a jugar desenes de candidatures adscrites a Independents per la Selva o Tots per l’Empordà, aquesta darrera nascuda entre Sant Feliu de Guíxols i la Bisbal, però que es vol estendre cap a l’Alt Empordà. El seu coordinador, Xavier Dilmé, recorda que ja tenen presència, cadascuna, a la Diputació i els consells de la Selva i el Baix Empordà, i des d’una autonomia local, TxE s’oposa frontalment als projectes de parcs eòlics a l’Empordà.A banda dels independents, formacions com ara MES, que al 2019, a Girona, es van integrar en Guanyem, o al Baix Empordà van anar per lliure, en coalició amb UPM, mantenen la llibertat de decisió en cada municipi. Després de les eleccions catalanes del febrer de l’any passat, el soci preferent seria Junts, però fonts de la formació admeten que es poden donar diverses combinacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
crisi migratòria

Unes 50 ONG demanen una investigació internacional sobre la tragèdia de Melilla

Rabat
política

El PSC creu que convé reunir la taula de diàleg amb Junts

Barcelona
OTAN

L’OTAN augmentarà a més de 300.000 els efectius de les forces de resposta ràpida

Brussel·les

JxCat demana a ERC consensuar si Aragonès s’ha de reunir amb Sánchez

barcelona

ERC demana a Junts que “deixi de debilitar” l’independentisme, el Govern i el president

barcelona
guerra a ucraïna

El G7 promet suport indefinit a Ucraïna

berlín
guerra a ucraïna

Zelenski intervé davant els líders del G7

berlín
Cimera del G7

Els EUA augmenten els aranzels a productes de Rússia

Berlín
bulgària

Dimiteix el primer ministre de Bulgària

sofia