Política

Colòmbia

L’esquerra busca la presidència

L’exguerriller Gustavo Petro encapçala en els comicis colombians d’avui la primera candidatura progressista amb possibilitats de triomf

La dreta aspira a forçar una segona volta electoral

Colòmbia celebra avui la primera volta de les eleccions presidencials. Hi ha molt en joc. Les eleccions poden ser el primer pas cap a un gir històric al país, que per primera vegada eleva com a favorit en les enquestes un candidat d’esquerres.

Gustavo Petro, de 61 anys, exguerriller als anys vuitanta i alcalde de Bogotà, la capital, entre 2012 i 2015, encapçala tots els sondejos d’opinió, amb una mitjana del 39% d’intenció de vot. Si no arriba al 50% necessari per guanyar en primera volta, té almenys assegurat un lloc en la segona, prevista per al 19 de juny. El seu rival sortirà d’entre dos candidats conservadors: l’exalcalde de Medellín Federico Gutiérrez (25% de la intenció de vot) i Rodolfo Hernández, un empresari de la construcció que ha remuntat en les enquestes durant les últimes setmanes i espera donar la sorpresa. Les enquestes registren entre un 10% i un 15% d’indecisos.

La possibilitat que Petro accedeixi al Palau de Nariño ha polaritzat com mai abans les eleccions a Colòmbia. El candidat es mou amb armilla antibales, després d’haver estat amenaçat de mort, mentre que la dreta atia el temor d’un recruament de la violència si finalment l’esquerra arriba al poder. Les màfies lligades al narcotràfic i els grups armats sorgits després de l’acord de pau amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) es disputen ara el control dels territoris que va deixar vacant la guerrilla. El 2020 va ser l’any més violent des del 2016, d’acord amb les xifres oficials, amb 439 combats armats. L’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), a més, continua actiu.

A tot això s’hi afegeix el fet que Colòmbia va viure el 2019 un esclat social que el govern d’Iván Duque (dreta) va reprimir amb duresa, tot dilapidant anys d’intents de canviar la imatge negativa de les forces armades. Durant l’últim debat de candidats, celebrat dijous, Petro va dir que per girar full “cal fer miques la guerra i respectar els acords de pau amb les FARC del 2016”. Va prometre, a més, tornar a la taula de diàleg amb l’ELN.

Noves prioritats

En qualsevol cas, un eventual triomf de Petro implicarà un gir polític sense precedents. Els governs colombians que durant cinquanta anys van combatre les FARC van associar l’esquerra, moderada o no, amb la guerrilla. Però aquesta fórmula ha perdut efectivitat. La desmobilització dels combatents va canviar les prioritats de la població, que ja no creuen en la coartada de la guerra per ajornar solucions a la desigualtat social o la pobresa.

La qüestió econòmica, de fet, és el que divideix més profundament Petro de Federico Gutiérrez, que malgrat ser conservador, ha mantingut distància amb l’expresident Álvaro Uribe, la figura que millor representa la Colòmbia en guerra i les seves posicions extremes. “Jo soc jo. Jo tinc la capacitat de canviar les coses”, va dir Gutiérrez en el debat de candidats, en un esforç per trencar la imatge de “continuista” del govern conservador d’Iván Duque que li atribueixen els seus adversaris.

Petro pretén sumar-se als moviments d’esquerra que ja han arribat al poder en països tradicionalment conservadors, com Xile amb Gabriel Boric, i d’altres més tradicionals com Luis Arce a Bolívia i Alberto Fernández a l’Argentina. Si finalment Lula da Silva guanya les eleccions de finals d’any al Brasil, l’espectre polític sud-americà s’haurà tenyit una altra vegada de vermell.

L’exguerriller defensa una agenda d’obertura en qüestions socials, com el matrimoni igualitari, alhora que proposa reformes profundes en els sistemes tributari i de pensions i un desenvolupament ecològicament més sostenible. Això implica llastar la producció de carbó i, sobretot, petroli, una de les principals fonts de divises de Colòmbia. “Ha de recaptar-se de les capes més riques de la societat”, va dir Petro en el debat de dijous. Els mercats han reaccionat sense gaire entusiasme a les propostes de Petro i han optat per Gutiérrez, defensor de la disciplina fiscal i el lliure mercat que impera en la quarta economia d’Amèrica Llatina des de fa dècades.

LES XIFRES

39
per cent
de la intenció de vot té Gustavo Petro, segons els últims sondejos; Federico Gutiérrez té un 25%
50
per cent
dels sufragis calen per guanyar les presidencials en segona volta i estalviar-se el segon torn

Márquez, la carta de triomf

Si hi ha una personatge que avui trencarà tots els motlles de la política colombiana és Francia Márquez. La candidata a vicepresidenta de l’esquerrà Gustavo Petro és dona, negra, mare soltera de dos fills i una reconeguda lluitadora pel medi ambient. La seva popularitat entre els desclassats de Colòmbia només es pot comparar amb les amenaces de mort que ha acumulat durant la seva vida. Márquez, de quaranta anys, es mou envoltada de desenes de militars i policies encarregats de protegir-la. Quan era encara molt jove va haver d’escapar-se amb els seus dos fills d’un petit poble del Cauca, una zona calenta del narcotràfic, i es va instal·lar a Cali, la ciutat que la va acollir. En les eleccions primàries va ser la tercera candidata més votada del país, amb 800.000 vots, i a Petro no li va quedar una altra opció que posar-la al seu costat en la fórmula presidencial. El ganxo de Márquez és evident: arrasa entre les dones joves, molt més si són pobres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Consell per la República treballarà amb Escòcia perquè el referèndum “sigui un èxit”

barcelona

En directe: Sessió de control al Parlament

barcelona
En directe

Arrenca la cimera de l’OTAN a Madrid

Madrid
Equador

Guillermo Lasso supera una moció de censura

Quito
OTAN

Biden llueix sintonia amb Sánchez i es fa fort a Rota

madrid

Compàs d’espera sobre l’anul·lació del vot de Puig

barcelona

Condemna a l’Estat espanyol

Estrasburg
OTAN

Retorn a la guerra freda

madrid

El govern vol un mínim de quatre grans films en català cada any

barcelona