Junts, pau i treva
Borràs i Turull prenen avui les regnes del partit a partir de l’adeu del president Puigdemont
La nova líder de la formació tindrà vot de qualitat dins l’executiva amb els canvis organitzatius del juliol
La presidenta del Parlament vol sotmetre a la militància la revisió de l’acord de govern amb ERC i el pacte de la Diputació de Barcelona
El “punt d’inflexió” arribarà passada l’aturada estival
No serà a Toluges, on va tenir lloc la primera assemblea de pau i treva, però serà molt a prop, a 30 quilòmetres, a Argelers de la Marenda (Rosselló), on Junts per Catalunya celebrarà avui el congrés que evita la guerra oberta entre Laura Borràs i Jordi Turull, el congrés de l’adeu de Carles Puigdemont com a president del partit i de Jordi Sànchez com a secretari general, un congrés que esquiva la confrontació i qui sap si una trencadissa més gran entre dues grans famílies, que la nova direcció es troba còmoda descrivint com la dels pares i la dels fills de l’1 d’octubre. Turull va anar a la presó per haver organitzat el referèndum, mentre que Borràs va néixer políticament l’1-O.
El tàndem directiu va arribar a un acord el mes passat per dotar de pes executiu la figura de la presidència amb un canvi en els estatuts de la formació, ja que Puigdemont exercia de manera simbòlica i representativa. D’entrada tots dos aspiraven a la secretaria general, que és des d’on fins ara es talla el bacallà, però segons fonts del partit van acordar que en la ponència organitzativa que s’aprovarà al juliol, en la segona part del congrés, a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, es reculli que la presidenta del Parlament tindrà vot de qualitat dins de l’executiva com a presidenta. En aquest context s’interpreten més bé les paraules de l’excandidat a la presidència de la Generalitat quan es va presentar l’acord. En aquell moment, Turull es va mostrar convençut que el diàleg evitarà haver de recórrer a la literalitat dels estatuts: “Ens posarem d’acord, estic segur que no recorrerem mai als estatuts, sinó al sentit comú.” És a dir, intentaran no arribar al punt d’haver de recórrer al desempat.
La composició de la nova direcció que s’aprova avui, per tant, serà crucial per determinar el rumb del partit. Els lauristes, tal com ells mateixos s’autodenominen, asseguren que hi tenen majoria, mentre que els turullistes al·leguen que molts dels integrants tenen un peu a cada banda. Borràs i Turull compartiran poder, doncs, dins l’executiva, i s’han esforçat a donar una imatge d’unitat en la candidatura arreu on han anat, però la primera podrà decantar la balança.
El pinyol de Borràs
Borràs ha introduït el seu pinyol a l’executiva, començant pels vicepresidents Aurora Madaula i Francesc de Dalmases, les seves mans dreta i esquerra. Una aposta personal de la presidenta és també David Torrents, tercer tinent d’alcalde de Badalona, que ocuparà la secretaria d’organització en substitució del turullista David Saldoni, que sobre el paper reté les competències en política municipal. La cúpula també incorporarà noms pròxims a Borràs com Jaume Alonso-Cuevillas –que informacions periodístiques situen com a candidat a Barcelona– i Miquel Sàmper, exconseller d’Interior.
Per detectar afinitats és revelador observar qui va signar i, en especial, qui no va signar el manifest que hores abans del pacte entre les dues parts va fer enervar Borràs, un text que pretenia pressionar-la perquè pactés amb Turull. Sí que ho van fer Jaume Giró, Violant Cervera, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró i Albert Batet, dels quals només Giró –que va ser un fitxatge directe de Jordi Sànchez per a Economia– i Cervera –pròxima a Turull– formen part de la candidatura per dirigir el partit.
No ho van fer, en canvi, els més afins a Borràs i Puigdemont, com Josep Rius –que es manté de vicepresident–, Elsa Artadi –ja retirada de la política per raons personals–, Gemma Geis –que també serà a la cúpula– i Jordi Puigneró, que no formarà part de la direcció i a qui diverses fonts donen per amortitzat políticament. El vicepresident de la Generalitat no va fer el pas d’enfrontar-se a Borràs en primàries per triar el cap de llista el 14-F.
Alguns signants van adduir a Borràs precipitació o desconeixement de les raons profundes d’aquell manifest, que van firmar la majoria dels diputats de Junts. Entre els noms que el van subscriure, hi havia el del conseller Josep Maria Argimon i el de Joan Canadell, expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona i número 3 el 14-F.
Al cantó dels turullistes que formaran part de la nova direcció hi ha l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, que es manté de vicepresidenta; la delegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarès, i la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras. Damià Calvet hi representarà el sector de Josep Rull, que va fer les paus amb Turull a la presó. L’exconseller de Territori i Sostenibilitat va perdre les primàries contra Borràs per encapçalar la llista en les darreres eleccions.
D’altra banda, també integra la candidatura l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que recentment ha anunciat que no repetirà com a candidata a les eleccions municipals del maig de l’any vinent, tot i que continuarà “implicada 100% amb el projecte de Junts a la ciutat i al país”.
Més enllà dels noms, el més rellevant són les conseqüències polítiques que pot tenir l’adveniment del laurisme per als pactes de Junts a tots els nivells: al govern, a la Diputació de Barcelona i als ajuntaments. El partit obre fins al juliol un període d’escolta a la militància per recollir el capteniment de les bases en relació amb aquests acords. Hi ha qui defensa un trencament del govern més d’hora que tard, d’altres aposten per fer canvis de consellers per arribar almenys fins a les municipals. Segons les fonts consultades, el “punt d’inflexió” que reclamava Borràs a l’abril arribarà passat l’agost, generalment inhàbil políticament. En qualsevol cas, Borràs parla de“fórmules de correcció” si els resultats de l’auditoria que està fent el partit sobre el compliment del pacte de govern no són satisfactoris. És conegut que la presidenta aposta obertament per sotmetre al criteri de la militància el pacte amb ERC a la Generalitat i amb el PSC a la Diputació i, en general, totes les decisions “fonamentals”: “L’opinió dels militants és sempre vinculant.”
El turullisme adverteix que han de passar moltes coses abans de les pròximes eleccions al Parlament. El conflicte s’ha ajornat, hi ha hagut armistici, però un altre moment en què la tensió sempre latent tornarà a créixer serà l’hora de triar el candidat a les pròximes eleccions al Parlament. Descartat Turull a causa de la repressió judicial espanyola, les mateixes fonts recorden que Borràs podria perfectament tornar a fer el pas, ja que l’eventual sentència ferma contra ella per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes podria molt ben ser posterior als comicis. Això barraria la porta a les aspiracions que pugui tenir el conseller Giró o qualsevol concurrent de la corda de Turull. I tot això, passi el que passi al Parlament amb l’obertura del judici oral.
En la pantalla actual, Puigdemont i Sànchez s’acomiadaran avui a Argelers. El fins ara secretari general se’n va a dirigir la Crida Nacional reconvertida en think-tank de Junts. Algunes veus li han criticat que prengués decisions pel seu compte al marge de la direcció. Quan va anunciar que plegaria, va lamentar un “excés de vanitat” i “un dèficit de lleialtat de grup” en alguns lideratges, sense dir noms. “Això no va d’agendes personals, d’opcions personalistes que ens permetin tenir uns minuts de glòria. Va d’un projecte col·lectiu”, va defensar. Avui tots els lideratges i totes les agendes escenificaran a la Catalunya del Nord la preuada unitat, que és la bandera que enarbora el partit.
Giró, militant des del novembre?
El gran fitxatge per a la nova executiva va ser el conseller Jaume Giró, però segons els estatuts del partit no es pot aspirar a cap càrrec orgànic si no es tenen almenys sis mesos de militància. Un afiliat de Junts, que vol mantenir l’anonimat per por de represàlies, ha denunciat internament que Giró no es va fer militant fins fa un parell de mesos. El partit manté que es va afiliar al novembre, si bé en una entrevista a El Punt Avui feta al gener el conseller assegurava: “El més honest políticament serà un dia afiliar-me a Junts. No hi ha cap data concreta [...], però algun dia ho faré.” “Seria estrany que a les persones que configuren la candidatura no se’ls comprovés si són aptes per ser membres de la direcció d’acord amb els estatuts. Significaria un frau i un mal inici per a l’actual candidatura”, assegura el militant, que ho va denunciar al defensor de l’afiliat. Josep Pagès li va respondre que no és la seva funció esclarir qüestions com aquesta, sinó actuar en defensa dels drets d’un afiliat que hagin pogut ser vulnerats: “Per això, i també per principis, no em faig càrrec de les denúncies anònimes.”
