Política

Aval al castellà a l’escola

El Consell de Garanties Estatutàries considera constitucional la llei sobre l’ús de les llengües oficials a l’escola que el ple aprovarà avui

Recorda a Cs, el PP i Vox que la norma reconeix al castellà un ús “més enllà” d’assignatura

  • Reunió de la mesa del Parlament, en la qual es va rebre l’informe del CGE ACN.
Retreu al TSJC que l’ús de les llengües a l’escola és decisió política
Ni la Constitució, ni la LEC, ni la LOE estableixen cap percentatge, diu

La proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari s’aprovarà aquest matí, després que ahir rebés l’aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Aquest òrgan va emetre ahir al migdia l’informe jurídic que havien sol·licitat els grups de Ciutadans, el PP i Vox pel fet que el text legal no incorporava el castellà com a llengua vehicular, com sí que ho fa en el cas del català. També reclamaven que la llei fes referència explícita al 25% del castellà en l’ensenyament d’acord amb la sentència del TSJC.

El Consell els ha negat tots dos punts, però ho fa recordant-los que, lluny de donar prioritat només al català, la proposició de llei “estableix un ús més ampli del castellà en el sistema educatiu respecte de les previsions contingudes en la llei d’educació de Catalunya (LEC) i la llei de política lingüística en la mesura que “com a novetat” recull explícitament el seu ús “curricular i educatiu”, indica l’informe donat a conèixer ahir. Pels membres del CGE, aquest ús “suposa reconèixer la possibilitat que s’estengui sobre tots els elements que integren el sistema educatiu” i, per tant, se li reconeix un ús que és obvi que va més enllà de la seva utilització [...] només com a assignatura”.

Les tres forces de la dreta i ultradreta, obviant, però, el contingut de l’informe, ahir reconeixien que l’objectiu de portar-ho al CGE era bàsicament posar traves a la tramitació, i ja avançaven que ara presentaran recurs al Tribunal Constitucional.

Tanmateix, segon l’informe jurídic, la constitucionalitat del text estaria garantida, ja que asseguren: “La Constitució no imposa un determinat model lingüístic de l’ensenyament”, i a més la carta magna ha avalat al llarg dels anys precisament aquesta pluralitat. També assenyala que el fet que es consideri el català llengua vehicular no exclou que el castellà també ho sigui; de fet “no podria impedir-ho”, hi afegeix d’acord amb els preceptes del TC.

Pel CGE, la pedra angula del regim lingüístic de l’ensenyament és el coneixement de les dues llengües oficials, i així està reconegut pel TC. Un altre aspecte diferent és l’opció didàctica o pedagògica per garantir aquest dret, i això, indica, correspon als poder públics. Pel que fa als arguments jurídics sobre el fet que el castellà no sigui vehicular com reclamen Cs, el PP i Vox, el CGE també assenyala que ni la Constitució, ni la llei orgànica d’educació (LOE) estableix que el castellà hagi de ser vehicular ni tampoc estableix cap percentatge de distribució de llengües en el sistema educatiu. “Ni tan sols la LOMQE” del PP, ara derogada, va establir percentatges, quan, en canvi, sí que considerava el castellà llengua vehicular.

Finalment, en l’informe es destaca el fet que la nova proposició de llei supediti l’ús de cada llengua oficial als projectes educatius que hauran de presentar tots els centres escolars al llarg del proper curs escolar. Un element que, segons l’informe, s’adiu plenament amb el reconeixement de l’autonomia dels centres que avala la Constitució, la LOE i la LEC.

Pel que fa al segon punt que reclamaven el PP, Cs i Vox, incloure el 25% de l’ensenyament del castellà a les escoles, l’informe del CGE els recorda que una sentència del TSJC “no es converteix en paràmetre de constitucionalitat ni d’estatutarietat, que vinculi el legislador i que, per tant, obligui a respectar-la”, indica. A més, l’informe renya en certa manera aquells que han fet valer aquesta regla del 25% que va imposar el TSJC com una norma que deriva de la Constitució. Al contrari, el CGE assegura que “és fàcilment constatable que ni la Constitució, ni l’Estatut d’Autonomia ni la legislació bàsica de l’Estat, ni la legislació catalana han establert en cap moment aquesta regla ni cap altra de similar per la qual es fixin percentatges”, rebla.

El CGE també va més enllà, i assenyala que “regular la configuració concreta del tractament de les llengües oficials en el sistema educatiu de Catalunya és una decisió clarament de “naturalesa política”, que correspon prendre als poders polítics i en primer lloc al legislador català”, afirma en referència a la sentència del TSJC, que es va atorgar la potestat d’incloure un percentatge del 25% de castellà quan va dictar sentència. En contraposició, el CGE remarca que la nova llei atribueixi a cada centre la concreció d’aquest ús d’acord amb les circumstàncies concretes de cada un.

El nou text legal també va provocar discussions dins el bloc independentista. ERC i Junts s’han tirat els plats pel cap a l’hora de fer veure qui defensa més el català, quan del que es tractava és de regular per primer cop el castellà a l’escola en un context de suposada “normalització lingüística” en què predominava el català com a llengua minoritària. La novetat de la llei és el nou rang legal que hi obté el castellà, i caldrà veure a partir d’ara quines seran les conseqüències d’aquest canvi.

El PSC, satisfet

La portaveu parlamentària del grup PSC-Units, Alícia Romero, va celebrar l’aval “contundent i clar” del CGE a la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament promoguda pel PSC-Units, ERC, Junts i En Comú Podem. ERC, d’altra banda, celebrava que amb l’informe del CGE “es posi fi al filibusterisme” de la dreta i l’extrema dreta, amb què volien endarrerir la tramitació de la llei. El govern també veia positiu l’informe perquè avala una llei “útil per combatre els atacs dels tribunals” a la llengua catalana, va dir la portaveu.

LES FRASES

L’informe avala la tesi del PSC i que es plantegi un ús més ampli del castellà en el sistema educatiu
Alícia Romero
diputada del psc
La situació és més greu ara per l’ofensiva de l’Estat contra el català per mitjà de l’extrema dreta
Laia Estrada
diputada de la cup

“Reculada històrica”, diu la CUP

La diputada de la CUP Laia Estrada considera que l’informe del Consell de Garanties Estatutàries que avala el contingut de la nova llei de l’ús de les llengües oficials en l’ensenyament “demostra” la tesi de la seva formació segons la qual suposa “una reculada històrica”. Asseguren que l’informe indica que en la nova llei “s’estableix un ús més ampli del castellà”, i amb això confirma, va dir, el que deia la CUP, “que adequa el marc legal a la sentència” que imposa el 25% de classes en castellà.

Els anticapitalistes continuen sostenint que es produirà “una reculada històrica” i que aquesta última “és més greu pel context d’ofensiva de l’Estat contra el català per mitjà de l’extrema dreta”. Estrada va assenyalar que, per la CUP, l’única forma efectiva d’afrontar la sentència “és fer un gran front polític i social per fer impossible la seva aplicació”. També demanava a la resta de grups que parlin clar de quines poden ser les conseqüències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

El Fiscal general dels EUA va aprovar el registre de Trump

Washington
itàlia

Neix a Itàlia una coalició centrista per a les eleccions del 25 setembre

Roma
suècia

Suècia aprova la primera extradició a Turquia després de l’acord d’entrada a l’OTAN

estocolm
alemanya

Scholz, a la recerca de la connexió gasística amb Portugal i Espanya

Berlín
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

L’ONU demana Rússia i Ucraïna que cessin les hostilitats a la central nuclear de Zaporíjia

Ginebra

La UE es planteja prohibir l’entrada dels turistes russos com a represàlia per la invasió d’Ucraïna

brussel·les

Rússia avisa que no es compleixen plenament els acords d’Istanbul dels cereals

moscou / Kíiv

La CUP i els Comuns abandonen el govern d’Arenys de Mar i deixen ERC en minoria

arenys de mar
colòmbia

Petro evoca l’esclavisme en el seu primer viatge com a president

bogotà