Política

colòmbia

Colòmbia s’afegeix a l’onada de l’esquerra llatinoamericana

L’exguerriller Gustavo Petro guanya les presidencials amb el 50,4% dels vots al candidat populista Rodolfo Hernández

La dreta colombiana deixa el poder per primera vegada en la història del país

Les eleccions de diumenge passat a Colòmbia han estat històriques. Gustavo Petro, un exguerriller amb una amplia experiència política, es va convertir en president després de guanyar amb el 50,4% dels vots. El resultat el convertirà el mes d’agost en el primer líder d’esquerra que arriba l Palau de Nariño en la història del país, evidencia del desig de canvi dels colombians. L’activista Francia Márquez serà la primera dona afroamericana a assolir la vicepresidència de Colòmbia.

En el camí cap a la presidència va quedar el populista Liberal Rodolfo Hernández, que no va aconseguir convèncer els electors amb un discurs antisistema associat a les idees extremes del brasiler Jair Bolsonaro i el nord-americà Donald Trump. Colòmbia inicia ara un camí ple d’obstacles i pocs antecedents als quals mirar: la dreta, els empresaris i els militars han dominat el país durant els darrers cinquanta anys.

Colòmbia sempre va ser una anomalia regional. A principis de segle, quan l’onada d’esquerra s’expandia per la regió amb Lula da Silva, Hugo Chávez, Rafael Correa, Evo Morales i Néstor Kirchner, a Bogotà floria l’ultraconservador Álvaro Uribe. La guerra contra les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) espantava qualsevol opció considerada progressista. Petro és, en definitiva, el candidat evident per a la Colòmbia que ha emergit de la signatura, fa cinc anys, de la pau amb la guerrilla, després de gairebé seixanta anys de guerra civil. “Serem el govern de la pau”, va repetir Petro en el seu discurs de triomf a Bogotà, diumenge a la nit. “Colòmbia serà potència mundial de la vida”, hi va afegir. Pau i vida són els lemes que no es donaven a Colòmbia, on les FARC havien estructurat els resultats polítics durant dècades. El vot a l’esquerra era un vot a la guerrilla; el vot a Petro, a un exguerriller, sense importar que portés desmobilitzat des del 1990 com a membre de l’M-19. “A partir d’avui [diumenge] Colòmbia canvia. És una altra. No és un canvi per venjar-nos ni per crear més odis”, va dir Petro ja com a president electe. I tot seguit va prendre una decisió de gran transcendència simbòlica: va demanar a la fiscalia que “alliberi tots els joves” presos durant l’esclat social de 2021. Satisfer les demandes d’aquelles revoltes serà el primer desafiament de Petro. Els seus electors esperen canvis reals i que Petro compleixi les seves promeses.

El president electe ha dit que canviarà l’estructura econòmica del país, basada en l’extractivisme i el petroli. I que reduirà la desigualtat i la pobresa, que actualment afecta el 39% dels colombians. Ha promès també una nova relació amb els Estats Units, menys vinculada a l’agenda militar i més relacionada amb la preservació del medi ambient.

“Erradicar el patriarcat”

Per la seva banda, Francia Márquez va advertir: “Eradicarem el patriarcat de Colòmbia i erradicarem el racisme.” Un racisme que ella mateix ha patit. Márzquez va sortir de l’anonimat el 2018 quan va rebre el premi Goldman, considerat el Nobel del medi ambient. Ha estat víctima d’intimidacions i d’un atemptat que va obligar-la a abandonar el seu territori. Els seus dos fills es troben exiliats.

Davant seu tindrà un Congrés atomitzat en una dreta que ha esclatat en petits partits sense líders clars. Els seus diputats no són suficients i haurà de pactar. Petro haurà de posar a prova la seva capacitat de diàleg en un país més acostumat a les armes que a la paraula.

Testimoni de l’1-O

El president electe de Colòmbia, Gustavo Petro, és un vell conegut a Catalunya. Va ser testimoni del referèndum de l’1-O de 2017. Petro, que en aquell moment era a un any de convertir-se en senador, va deixar aleshores ben clara la seva posició procatalana en una sèrie de missatges a les xarxes socials. “Detencions, intrusions. El govern espanyol reprimeix el referèndum.” Així informava des del seu compte oficial el 30 de setembre de 2017. Quan la Guàrdia Civil va carregar contra els manifestants catalans l’1 d’octubre, Petro va acusar l’Estat espanyol de ser “una dictadura a Catalunya”. “ En aquest moment ens sobrevolen helicòpters. Es repetirà el 1936?”, va escriure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
energia

El gasoducte Midcat recobra interès per l’escassetat energètica

Madrid

Aragonès, sobre el Midcat: “Fa mesos que ho reivindiquem. És estratègic per Europa i per Catalunya”

barcelona
alemanya

Schröder demanda al Parlament per recuperar els seus privilegis

berlín

La policia mata un home que va intentar entrar a la seu de l’FBI a Ohio

washington
estats units

L’FBI buscava documents sobre armes nuclears a la casa de Trump

Washington

Scholz i l’ombra del passat

Berlín

Catalunya manté dempeus cinc monuments als ‘caiguts’

barcelona

Creix la pressió sobre la UE perquè deixi de concedir visats turístics als russos

BRUSSEL·LES / MOSCOU

La fiscalia del Brasil demana que es multi Bolsonaro

brasília