Política

Estat Francès

Macron cerca una majoria sense Le Pen ni Mélenchon

El president francès finalitza la ronda de contactes amb les forces parlamentàries després de les eleccions legislatives

El cap d’Estat podria pronunciar-se avui sobre l’actual escenari de bloqueig polític

El govern del president francès, Emmanuel Macron, que va perdre la majoria absoluta a les eleccions legislatives de diumenge, busca el suport d’altres grups polítics per a la nova legislatura, però exclou d’entrada la ultradretana Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen i l’esquerrana La França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon.

L’objectiu és “identificar una majoria per poder avançar, reformar i transformar el nostre país”, ha declarat aquest dimecres el ministre de Relacions amb el Parlament, Olivier Véran, en una entrevista a l’emissora France Info.

Véran ha explicat que “totes les opcions estan sobr de la taula” i això pot passar per ampliar la majoria relativa que Macron disposarà a la nova Assemblea Nacional, que serà de 245 diputats dels 577.

El ministre ha puntualitzat que aquesta ampliació no pot significar que es compti amb el vot dels diputats de la RN ni amb el dels de LFI, partits que descarta de cara a “treballar de manera concreta per construir una majoria”.

“Ni l’extrema esquerra ni l’extrema dreta. Ens movem en l’arc republicà. Hem defensat aquests valors durant la campanya”, ha argumentat el nou responsable de les Relacions amb el Parlament, que fins al maig va ser titular de Sanitat en el govern anterior.

Macron ha finalitzat aquest dimecres la ronda de trobades amb els caps dels partits polítics que va començar dimarts.

A primera hora del matí ha rebut el responsable dels ecologistes, Julien Bayou, que ha descartat formar part d’una coalició amb la majoria presidencial perquè “no hi ha confiança en aquest govern”.
Bayou ha explicat que “per cada text, votarem en funció de la idea que ens fem de l’interès del país”. L’ecologista ha explicat que Macron li ha preguntat quina seria la seva actitud si hi hagués una moció de censura i que la seva resposta ha estat que els Verds són “a l’oposició”.

La moció de censura és una eventualitat plantejada per diversos responsables de LFI, que es van presentar a les eleccions legislatives en una coalició (NUPES) en la qual estaven associats els ecologistes, el Partit Comunista Francès (PCF) i el Partit Socialista (PS).

La Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) no s’ha pronunciat com a tal sobre aquesta possible moció de censura contra l’executiu de la primera ministra, Élisabeth Borne, a la qual Macron va confirmar ahir en el càrrec després que aquesta li presentés la dimissió.

En representació de LFI ha passat per l’Elisi el diputat Adrien Quatennens, que a més de subratllar en declaracions als mitjans que no donaran suport al govern i no formaran part de cap coalició, ha posat l’accent que després de les eleccions del diumenge “no hi ha majoria per adoptar el programa de maltractament social d’Emmanuel Macron”.

Quatennens ha indicat que els resultats electorals “no poden no tenir conseqüències per al dispositiu governamental”, i que en primer lloc Borne “ha de sotmetre’s a un vot de confiança” una vegada es constitueixi la nova Assemblea Nacional.

El cap de l’Estat ha finalitzat la ronda de contactes amb qui va ser el seu primer ministre i actual president del partit Horitzons, Edouard Philippe, el qual ha afirmat que cal buscar la constitució d’una “gran coalició” que permeti donar “estabilitat política”.

Per Philippe, això es podria fer amb els conservadors dels Republicans o amb el Partit Socialista, però no l’extrema dreta o l’extrema esquerra. És a dir, que d’entrada descarta, igual que Véran, pactar amb RN o LFI.

Una vegada acabada la ronda de consultes parlamentàries, s’especula que el propi Macron prengui avui mateix la paraula per primera vegada des del resultat del diumenge per a expressar-se sobre el bloqueig polític a França.

Acusen de violació una secretària d’Estat francesa que és ginecòloga

EFE

La secretària d’Estat de Desenvolupament, la Francofonia i els Acords Internacionals de França, la franco-grega Chrysoula Zacharopoulou, ha estat acusada per dues persones de violació durant la seva pràctica com a ginecòloga a París, han informat a EFE fonts de la Fiscalia francesa.

La primera acusació contra la membre del govern del president, Emmanuel Macron, data del 25 de maig, segons han indicat les fonts, que han assenyalat que dos dies després es va obrir una investigació dirigida per la Brigada de Repressió de la Delinqüència a les Persones (BRDP).

“Aquestes investigacions tenen com a objectiu determinar si els fets denunciats són susceptibles d’una qualificació penal”, ha explicat la Fiscalia.

Així mateix, una altra denúncia per violació va ser presentada per una altra persona el passat 16 de juny. Tots dos fets els hauria comès Zacharopoulou en la seva funció com a ginecòloga a París.

Zacharopoulou, de 46 anys i antiga diputada europea del partit d’Emmanuel Macron, lidera des de fa un mes una secretària d’Estat dependent del ministeri d’Exteriors de França.

La ginecòloga era coneguda per haver-se encarregat d’un projecte de tractament sobre l’endometriosi, lliurat a Macron aquest mateix any.

L’endometriosi és un trastorn ginecològic crònic que afecta un 10 % de les dones en edat fèrtil i que molt dolor durant la menstruació i l’ovulació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

No i no

Banyoles
LA CRÒNICA

Memòria democràtica a Castell i Platja d’Aro

País basc

La campanya clou amb el PNB i EH Bildu disputant l’hegemonia

Barcelona
política

Viñas afirma que ERC no abandona un govern “a les primeres de canvi”

llagostera
Pròxim Orient

Almenys cinc morts en una batuda israeliana a Cisjordània

Barcelona
Política

El jutge obre una línia d’investigació secreta per l’espionatge d’Aragonès amb Pegasus

barcelona
Guerra a europa

L’OTAN es compromet a enviar més defenses aèries a Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Els EUA sancionen un activista ultra israelià aliat del ministre Ben Gvir

barcelona
GIRONA

Junts aposta per la “simplificació administrativa” amb una finestreta única

GIRONA