Política

Elles als ajuntaments

Les eleccions municipals del 14 de gener del 1934 representen l’entrada d’electes femenines a les institucions locals

Assumiran responsabilitats al capdavant dels ajuntaments substituint els homes, mobilitzats al front

En la majoria dels casos són un nom que destaca, perquè és de dona, en les actes dels plens. La data els atorga la categoria de pioneres de la política local. Les eleccions municipals del 14 de gener del 1934 representen l’entrada, per primer cop en democràcia, d’electes femenines a les institucions locals. El cas de la cassanenca Vicenta Vidal, que es presenta per la Coalició, Republicana d’Esquerres, demostra que hi ha preparació i activisme polític, una de les queixes de la premsa de l’època que qüestionava el sufragi femení; se’l considerava un inconvenient, una conseqüència inevitable del progrés social però que calia resoldre “educant” la dona, instruir-la per allunyar-la de la manipulació dels capellans o del so dels telers. És a dir: a les dones benestants se les pressuposa beates i pròximes al vot conservador, mentre que les obreres, votants esquerranoses. La propaganda dels partits s’encaminarà en aquest sentit. Així ho recull un article de J.B. Claret a L’Autonomista (25.1.1933) titulat A la conquesta de la dona: “A mi, personalment, no em molesta ni m’espanta que la dona pugui posar una papereta a l’urna. Cal no oblidar que aquest dret el tenen àdhuc els analfabets i que el rondinar de la politja de la fàbrica és propici a les idees noves i emancipadores. (...) Amb un temps curt tenim una gran feina a fer: enquadrar políticament la dona en les files del nostre partit com una cèl·lula més de l’organització i crear una consciència a favor de les idees noves que la República ha dut a la palestra.” L’escriptora Anna Murià ho deixa clar a La Rambla (12.10.1931): “Les dones han d’ésser electores i elegibles; aquesta afirmació és indiscutible. ¿Es pot assegurar que els homes voten sempre amb ple i profund coneixement de l’acte que realitzen? Potser no hauríem de cercar gaire lluny per trobar proves de la irreflexió que moltes vegades mena els homes a les urnes. A Madrid, 28.000 homes han votat Primo de Rivera!” Les dones van poder votar per primer cop en les eleccions al Congrés espanyol del 19 de novembre del 1933; el dret a vot s’havia aconseguit l’1 d’octubre del 1931.

Els noms propis a les actes dels plens demostren militància i participació política, i per tant són protagonistes de les comarques gironines dels anys trenta. Assumiran responsabilitats en els ajuntaments durant els dies difícils de la guerra civil. Així, les tres primeres dones que van entrar a l’Ajuntament de Banyoles ho van fer substituint homes que havien anat al front. No és una acció menor, per la seva condició de suplent, sinó que és una oportunitat per significar-se, fer-se valer en el context, sempre perillós, d’un conflicte bèl·lic.

Les pioneres s’especialitzen al capdavant de les regidories d’Ensenyament, Cultura o Assistència Social, aprofitant que són mestres, obreres… La primera intervenció a l’Ajuntament de Palafrugell d’Àngela Clos, el 30 d’octubre del 1936, fa referència a l’adquisició de llanes per als jerseis dels soldats al front. Demana que s’intensifiqui la confecció gràcies a les màquines de cosir confiscades.

Vicenta Vidal Roca

Cassà de la Selva: l’última de la llista

Vicenta Vidal Roca és la primera dona que es va presentar a unes eleccions municipals a Cassà de la Selva. Ho va fer per la Coalició Republicana d’Esquerres, proposada pel Centre Unió Republicana, en les eleccions municipals del 1934. Tot i que la Coalició va guanyar les eleccions, Vicenta Vidal va ser designada regidora suplent, ja que ocupava l’últim lloc de la llista. Tot i això, segons la documentació de l’arxiu municipal cassanenc, va tenir un paper prou actiu. Així, el maig del 1935 va signar, junt amb altres regidors, una carta mostrant la seva oposició a les noves ordres que no restituïen els ajuntaments elegits després dels Fets d’Octubre del 1934. De família culta i burgesa –el seu pare va ser l’alcalde Francesc Vidal Saló–, Vicenta Vidal es va casar amb el jutge Ceferí Pla Camps. L’any 1939 es va exiliar a França, on s’estaria uns anys.

Melitta Franz Guetner

Llagostera: l’entrada en temps de guerra

El 26 d’octubre del 1937, Melitta Franz Guetner es va convertir en la primera dona regidora a l’Ajuntament de Llagostera en representació del PSUC junt amb Llorenç Balmaña Mons i Francesc Ralló Ferriol. L’acta del ple del 29 d’octubre del 1937 recull que Melitta Franz forma part de la comissió d’Assistència Social i de la junta de l’Hospital. D’origen austríac, nascuda el 1905, treballava a la fàbrica de rellotges d’Eduardo Müller. El 1925 es va casar amb Josep Calvet Amat, que durant la Segona República va ser regidor de Cultura, i el 1937, responsable del museu a la casa confiscada de la Torre Albertí. Implicats en la causa republicana de forma notòria, es van exiliar, primer a França i després a Xile, on hi van arribar embarcats en el Winnipeg, i d’on en van tornar als anys cinquanta. Melitta Franz, que va morir el 1983, no és l’única dona que va entrar al consistori en temps de guerra. El 10 de febrer del 1937, Lluïsa Peiris Isern (PSUC) va substituir Francesc Ralló Ferriol. Es va mantenir com a regidora fins al 24 de gener del 1939. No se’n tenen més referències.

Àngela Clos Batlle

Palafrugell: obrera surera i regidora

Nascuda a Cantallops, de família pagesa, el 1904 es va traslladar a Agullana, on de jove va treballar en la indústria surera, igual que a Palafrugell, on va establir-se el 1926. Àngela Clos Batlle ben aviat es va implicar en els moviments sindicals i a l’Ateneu dels anarquistes. És la primera regidora de l’Ajuntament de Palafrugell, nomenada el 17 d’octubre del 1936 en representació del Sindicat Únic d’Oficis Varis, afiliat a la CNT. Era la primera vegada que una dona ocupava un càrrec dins l’Ajuntament, i l’alcalde, el republicà Ramir Deulofeu, va voler deixar-ne constància a l’acta amb una felicitació expressa. Després de la guerra es va exiliar a França per finalment embarcar-se cap a Veneçuela, on va morir el 1988. A la foto, amb un grup de palafrugellencs el 1939 a Saint Cosme de Vair, al País del Loira, Àngela Clos és la del davantal posat, la quarta per la dreta.

Teresa Pons i Tomàs

Salt: implicada però per un període breu

Des del 2009, un passeig de Salt porta el seu nom, al barri del Veïnat. Teresa Pons Tomàs , obrera de la Coma Cros i activista de la CNT, va participar en les vagues i aturades que es van fer a la fàbrica tèxtil als anys trenta. Inquieta culturalment, freqüenta el Centre Obrer de Cultura Floreal, on forma part de la companyia de teatre. El Floreal és la porta d’entrada a la política. L’entrada al consistori de Salt com a regidora de Treball per la CNT, el 19 d’octubre del 1936, la converteixen en una de les primeres dones regidores a les comarques gironines. A Girona, Antònia Adroher ocupa el càrrec el 21 d’octubre del 1936. A mitjan desembre del 1936, Teresa Pons dimiteix com a regidora per ocupar-se dels fills del seu company Salvador Piñol. “L’alt grau d’implicació de Piñol en les accions revolucionàries i polítiques de Girona, d’on era un dels líders sindicals més destacats, i també un dels anomenats homes d’acció, van ser els principals motius de la decisió de la Teresa d’apartar-se de la política activa de Salt”, escriu Joan Prat i Pons, el seu nebot. Acabada la guerra, s’exilien a Montalban.

Maria Banal i Pineda

Banyoles: tres dones regidores en dos anys

Maria Banal i Pineda era teixidora de la fàbrica de les Saques i tenia 19 anys quan, l’1 de febrer del 1937, va substituir el regidor Ricard Baserbas, que va anar al front. Estava afiliada a la CNT i va ser la primera regidora a l’Ajuntament de Banyoles. També era membre de la Unió de Dones. El 6 de maig del 1938, el regidor del PSUC Narcís Saubí va anar al front i es va designar Maria Domènech i Perich per substituir-lo. Modista d’ofici, era secretària de la Secció Femenina de les JSC i del Socors Roig. L’octubre del 1938, Rosa Pujol i Roura va ser designada pel PSUC per substituir Josep Gifré, també al front. Pujol venia de família republicana i estava casada amb Jacint Sarquella. Així, la guerra civil va ser la porta d’entrada, si bé com a substitutes, de les dones al consistori banyolí, on no hi ha hagut encara cap alcaldessa. Maria Banal va passar uns mesos a la presó de Girona, on va conèixer el marit, Lluís Talleda, d’Anglès, on va morir el 1999. Maria Domènech es va exiliar i en tornar va ser empresonada. Va morir a Banyoles el 1997. Rosa Pujol va morir al camp de concentració d’Angulema.

Antònia Adroher Pascual

Girona: pedagoga i regidora de Cultura

Mestra, fundadora del POUM, va ser la primera dona que va ocupar una regidoria a l’Ajuntament de Girona, la de Cultura i Propaganda, el 21 d’octubre del 1936, en el consistori integrat per la CNT, la UGT, el PSUC, els republicans i el POUM. Compromesa i revolucionària, va seguir les teories de l’escola lliure. Adroher va convertir els convents en escoles, va obrir cantines infantils i va potenciar materials pedagògics. A l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, va conèixer el seu espòs, Carmel Rosa, àlies Roc, va resistir contra els nazis, va crear el Moviment Socialista de Catalunya, i va participar en el congrés de Suresnes. El 1977 va tornar, i es va convertir en una figura de referència del PSC. Va morir el 2007 a Banyuls de la Marenda. La seva biògrafa, Puri Molina, destaca les aportacions en la defensa decidida de l’escola pública i laica per a tothom.

Més noms, pocs relats

Hi ha més noms a les actes dels plens durant els anys de la guerra, amb relat incomplet, embastat amb les dades dels padrons i del registre civil. D’aquests noms de l’Ajuntament de Girona, en destaquen els següents: Casilda Sagarruy Sagarruy (Sarrià de Ter, 1908 - Castres, 2000), membre de la CNT, va ser la substituta del regidor Lluís Trias, representant cenetista, que deixa el càrrec el 26 de desembre del 1937. Angelina Compte Lliuró (Figueres, 1913-Madrid, 1994) del PSUC va formar part del consell municipal entre el 29 d’octubre i el 31 de desembre del 1937. Compte Lliuró va tornar a ocupar la regidoria de Sanitat i Assistència Social el 28 de gener del 1939, com també ho va fer Àngela Moñino Comas (Girona, 1913 - Perpinyà, 1996), del PSUC, com a regidora de Cultura i Propaganda. Al cap d’ una setmana s’encaminarien totes a l’exili.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MARTA MADRENAS I MIR
ALCALDESSA DE GIRONA (JUNTS X CATALUNYA)

“El nostre projecte de ciutat és revolucionari”

GIRONA
Orient Mitjà
Un any de la caiguda de Kabul

L’Afganistan viatja al passat

Beirut

Reflexió, celebració i canvis

LA JONQUERA

Putin s’ofereix a armar els aliats que no es pleguen als EUA

MOSCOU
MAITE TIXIS
ALCALDESSA DE VILABLAREIX

“Vilablareix té una gran projecció de futur”

VILABLAREIX

La Xina organitza més exercicis militars a Taiwan

pequín

L’Iran es desvincula de l’atac a Rushdie i en culpa l’escriptor

TEHERAN
política

Espadaler desafia el govern a triar entre CUP o PSC

estats units

Trump assenyala que l’FBI “va robar” els seus tres passaports en el registre a la seva casa

Washington