Política

La UE prepara un hivern amb més talls de gas rus

No es refia de Moscou i presentarà al juliol un pla d’emergència per fer front a les disrupcions en el subministrament

La zona euro allunya el temor de la recessió però la inflació continua preocupant

“Hem d’esperar el millor i preparar-nos per al pitjor.” Així de contundent va ser ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, sobre les possibilitats que Rússia talli l’aixeta del gas a més països de la Unió Europea (UE). El bloc no es refia de Moscou. Tem que prengui noves represàlies amb el subministrament energètic i ja prepara plans per si es compleixen els presagis més adversos. Per fer front als pitjors dels escenaris, Von der Leyen va anunciar ahir que al juliol presentaran un pla d’emergència perquè la UE estigui preparada per fer front a més disrupcions del subministrament de gas rus. “Hem de tenir una visió global de la situació a la UE i preparar les mesures que puguem prendre”, va remarcar. Ja són dotze els països de la UE als quals Rússia ha tallat el gas de manera total o parcial. “L’hivern serà difícil”, avançava abans de la trobada el primer ministre belga, Alexander de Croo.

La cimera de líders europeus va estar marcada ahir per l’energia, amb Itàlia pressionant per buscar solucions europees a l’augment dels preus. En les conclusions de la trobada, els Vint-i-set insten l’executiu comunitari a “continuar els esforços de manera urgent per garantir la seguretat i el subministrament d’energia a preus assequibles”. Com a resposta al reclam que estats com Itàlia, Espanya o Bèlgica fa mesos que fan, Von der Leyen va assegurar que presentaran després de l’estiu les propostes per reformar el mercat elèctric europeu, desfasat a l’hora de fixar els preus. No hi haurà, però, accions a curt termini: el debat a nivell de líders sobre la reforma s’ajorna a l’octubre.

Però l’energia no és l’únic afer que preocupa els líders europeus. La inflació continua disparada i el president del Consell Europeu, Charles Michel, va admetre que l’alça dels preus és una “gran preocupació” a la UE. En la trobada també hi havia la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, mentre la institució continua treballant en l’instrument contra la fragmentació per evitar una nova crisi del deute. La situació econòmica preocupa, però el cap de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, va allunyar per ara el fantasma de la recessió. Segons l’irlandès, la zona euro pot esquivar-la si pren les mesures de suport i pressupostàries adequades.

Nou fòrum polític

Després d’haver atorgat a Ucraïna l’estatus de candidat a l’adhesió a la UE, els líders europeus han començat les converses sobre la proposta de crear una comunitat política europea. Es tracta, segons les idees preliminars, d’una “plataforma de coordinació política” oberta als països europeus amb “relacions estretes”.

Segons va detallar el president de França, Emmanuel Macron, la primera reunió d’aquest fòrum de líders europeus es podria celebrar després de l’estiu a la República Txeca, que ocuparà aleshores la presidència de torn del Consell. “L’objectiu és impulsar un diàleg polític i de cooperació per abordar qüestions d’interès comú per tal de reforçar la seguretat, l’estabilitat i la prosperitat del continent europeu”, van indicar els líders. En ple bloqueig del procés d’adhesió dels Balcans Occidentals, van subratllar que aquesta iniciativa no substitueix els processos d’ampliació.

Malgrat que el segon dia de la cimera va estar marcat per l’economia, la trobada es recordarà per haver estat la que ha donat a Ucraïna l’estatus de candidat a l’adhesió. El Kremlin hi va respondre ahir: “Per a nosaltres és molt important que tots els processos no ens creïn més problemes entre aquests països i nosaltres. Ja tenim prou problemes.”

Bulgària aixeca el vet a Skopje

Nazaret Romero González

L’endemà que els líders dels Balcans Occidentals mostressin l’enuig amb la UE pel bloqueig dels seus processos d’adhesió, el Parlament de Bulgària va votar ahir aixecar el vet a obrir les negociacions amb Macedònia del Nord. Amb 70 vots a favor, 37 en contra i 21 abstencions, els diputats van donar llum verd a autoritzar el primer ministre, Kiril Petkov, a aixecar el vet del país, cosa que obre la porta al desbloqueig del procés d’adhesió de Macedònia del Nord, però també d’Albània. El president Macron va dir, després de la decisió búlgara, que s’intensificaran els treballs per desencallar el procés en els pròxims dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Israel i el Gihad Islàmic acorden un alto el foc a Gaza

BARCELONA

La Xina no aclareix si dona per acabat el bloqueig a Taiwan

BARCELONA

Vint vaixells estan preparats per transportar cereal des d’Ucraïna

BARCELONA

Principi d’acord per a un alto el foc immediat a Gaza

BARCELONA

El govern espanyol avança a demà els aclariments del pla d’estalvi energètic

BARCELONA

Israel bateja l’ofensiva a Gaza com a operació ‘Despuntar de l’albada’

BARCELONA

Iceta aposta perquè anar contra la Constitució i la integritat d’Espanya continuï sent delicte

BARCELONA
MARC SANGLAS
EXDIPUTAT I DIRECTOR GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL I CANVI CLIMÀTIC

“És molt fàcil criticar la taula, però quina és l’alternativa?”

BARCELONA
EL RADAR
ANNA BALCELLS

Una jugada de risc