Política

Cop a l’avortament als EUA

El Tribunal Suprem anul·la la protecció constitucional del dret a interrompre l’embaràs, vigent al país des de fa mig segle

La decisió provocarà una onada d’estats conservadors que el prohibiran o el restringiran

“És un dia trist per al tribunal i per al país.” Així va resumir el president dels EUA, Joe Biden, la jornada d’ahir, després que el Tribunal Suprem va anul·lar la històrica sentència que va atorgar protecció de rang constitucional al dret d’avortar el 1973, coneguda com a “Rode contra Wade”.

Amb un posat seriós i des de la Casa Blanca, Biden va lamentar que aquest dictamen significa que “la salut i la vida de les dones d’aquesta nació estan ara en risc”. “El tribunal ha fet el que mai s’havia fet abans: eliminar expressament un dret constitucional que és tan fonamental per a tants nord-americans”, va lamentar. Davant d’aquest panorama, va exigir al Congrés que actuï aviat per protegir aquest dret a escala federal i va advertir els votants que la manera per revertir aquesta situació és a través de les urnes.

El pronunciament del Suprem no prohibeix avortar a tot el territori dels EUA, sinó que obre la porta perquè cada estat decideixi com ho regula. En total, es calcula que 26 estats del país –més de la meitat– tenen lleis que podrien restringir o prohibir l’avortament ara, després de l’anul·lació d’aquest precedent legal. Això significa que el 58% de les dones nord-americanes en edat reproductiva, és a dir, 40 milions, viuen en estats “hostils” a l’avortament, segons dades de l’Institut Guttmacher. Alguns estats també tenen prohibicions d’avortament anteriors a “Roe contra Wade” que no han estat en vigor per aquesta decisió del Suprem de la dècada dels setanta.

Això provocarà una allau de pacients per rebre atenció mèdica als estats que continuïn permetent la interrupció de l’embaràs. Per exemple, després que Texas promulgués la seva prohibició estatal d’aproximadament sis setmanes sobre l’avortament l’any passat, alguns residents van començar a avortar fora de l’estat. En els darrers quatre mesos de l’any passat, les clíniques de Planned Parenthood dels estats pròxims a Texas van informar d’un augment de gairebé 800% del nombre de pacients texans en comparació del mateix període de l’any anterior. La notícia va caure com una galleda d’aigua freda sobre els activistes en favor dels drets reproductius, que es van organitzar immediatament per manifestar-se davant de la seu del Suprem a Washington i altres ciutats del país. En declaracions a El Punt Avui, una portaveu de Planned Parenthood, la xarxa més gran de clíniques de salut sexual i reproductiva dels EUA, va dir que l’activisme restituirà aquest dret “fonamental”. “Estem enfadats, però som majoria: el 80% de les persones als EUA creuen que l’avortament ha de ser legal.”

A l’altra cara de la moneda, hi havia la celebració del col·lectiu contra l’avortament, que també va concentrar-se davant la seu judicial de la capital. En un comunicat enviat a El Punt Avui, l’arquebisbe de San Francisco, Salvatore Cordileone, va aplaudir la decisió perquè “l’avortament és matar una vida humana”. “Aquest és un fet científic: el fetus a l’úter de la mare és un ésser humà únic, en creixement, amb el seu propi ADN únic”, va sentenciar.

Tot i ser un pronunciament esperat després que es filtrés l’esborrany, la confirmació deixa fora de combat el país. La divisió entre conservadors i progressistes és cada dia més evident i és difícil albirar un acostament a mitjà termini. I més quan en els pròxims mesos s’espera que la majoria conservadora del Suprem valori casos que podrien afectar el matrimoni homosexual, les relacions gais i l’ús d’anticonceptius, segons va deixar entreveure ahir el jutge Thomas en un text d’opinió adjunt a la decisió.

El Senat avala un reforç del control d’armes

Àlex Segura

El Senat nord-americà va aprovar ahir la primera llei sobre control d’armes en 28 anys, amb el suport de 50 demòcrates i 15 republicans. Aquest projecte de llei ha de ser aprovat ara per la Cambra de Representants, de majoria progressista, i després signat pel president Biden. Aquesta llei farà que els venedors d’armes estiguin obligats a comprovar els registres de salut mental de clients de 18 a 20 anys; s’estableix un fons de 750 milions de dòlars per encoratjar els estats a obtenir ordres judicials per confiscar armes, i es nega la compra d’armes a persones condemnades per violència domèstica, entre d’altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

El jutge s’inclina per difondre la raó del registre a Trump sense dades sensibles

West Palm Beach
estats units

Els EUA reclamen explicacions Israel pel tancament d’ONG palestines

Washington

Víctimes 17-A demanen que no es repeteixin “actituds vergonyoses” en homenatges

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia i Ucraïna discrepen sobre la desmilitarització de la central de Zaporíjia

Moscou / Lviv
unió europea

Sèrbia i Kosova, sense avanços en la seva trobada per a rebaixar tensions

Brussel·les
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Brussel·les demana a la UE “coordinació” sobre el vet de visats a ciutadans russos

Brussel·les
estat espanyol

Feijóo acusa el govern espanyol d’usar l’acord judicial amb Egea com a amenaça

la Corunya / Madrid
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Surt d’Ucraïna un altre vaixell carregat amb 33.000 tones de blat de moro

lviv

Rússia amenaça de tancar la central nuclear de Zaporíjia

MOSCOU