Política

MIGUEL ÁNGEL REVILLA

PRESIDENT DE CANTÀBRIA

“Entro en confrontació amb qui parla d’un conflicte amb la llengua”

“Si t’hi esforces una mica, no dic parlar-lo bé, però entens perfectament el català”

“Per a mi, Sant Jordi és el dia més important de l’any”

“A Pedro li auguro mal futur d’aquí a un any; hi ha un canvi de cicle i ara hi té un gall i no Casado”

“Ens passa igual amb l’execució: Madrid és un pop”

Cs és mort i Podem va pel mateix camí. Iglesias volia assaltar el cel i ara Yolanda Díaz no el vol al seu costat
Era molt amic de Txabi Etxebarrieta i vaig ser al seu enterrament. A la fitxa policial, hi tinc una detenció amb ell

Miguel Ángel Revilla (Polaciones, Cantàbria, 1943) es va comprometre a La Palma –seu de la conferència de presidents– a rebre aquest diari al juny i ara obre el seu despatx al carrer Peña Herbosa de Santander per parlar de Catalunya, del seu professor Isidre Fainé i del moment polític actual.

Quan esclata l’espionatge amb Pegasus, vostè no pateix: té un telèfon antic i sense WhatsApp.
I no és per motiu de seguretat, no tinc res a ocultar i m’és igual que em gravin o no. He arribat una mica tard a les tecnologies i amb 80 anys no em vull complicar la vida, em conformo a trucar i que em truquin. El WhatsApp s’ha convertit en obsessió per a molta gent. Veig grups de nois de 15 anys en un banc i no parlen entre ells. Si el president o un ministre vol parlar amb mi em truca i, si no he vist la trucada, quan la veig la torno.
A Catalunya ha escandalitzat que l’execució pressupostària estatal sigui del 35% el 2021 quan a Madrid és del 184%.
A nosaltres ens passa exactament el mateix. Del que assenyalen en el pressupost al que després executen... I la lentitud del govern central [espanyol] és desesperant. Ara posen una excusa que pot tenir part de raó: en tres mesos hi ha hagut un canvi en el cost de les matèries primeres que fa que moltes licitacions quedin desertes o que l’adjudicatària demani revisar primer els preus. Però no és disculpable: sempre executen tard i malament. I el cas de Madrid... És un pop. Si vull tenir visibilitat en un tema, he d’anar cada setmana a Madrid. A Barcelona hi vaig per gaudir de Sant Jordi, a Madrid hi he d’anar perquè tot el tinglao és allà. Si vull vendre Cantàbria turísticament, he d’anar a Fitur. Si vull vendre l’art de Cantàbria, he d’anar a Arco. Si vull veure un director general, he d’anar a Madrid. Si vull sortir en un programa de gran tirada, he d’anar a Madrid. Madrid és una aspiradora. El país està fet perquè tot acabi a Madrid. Ayuso diu que pot abaixar els impostos; és clar, si hi té domiciliades el 70% de totes les empreses! Aquí, menys el Banc Santander, tothom està domiciliat a Madrid. Tinc un pressupost de 26.000 euros de despeses de protocol i el 90% de la despesa és per anar a Madrid. Desfilada del 12 d’octubre, acte dels reis... Ara diu Pedro [Sánchez] que cal descentralitzar. Tot i els traspassos, Foment té un edifici a la Castellana que sembla l’Escorial i quan hi vaig hi veig els mateixos funcionaris que en l’època de Josep Borrell. I vaig a Sanitat, i també.
Va saludar Pere Aragonès en la conferència de presidents de La Palma. Com veu el que Sánchez anomena “cogovernança”?
A mi sempre m’agrada que hi vagin tots i vaig tenir ocasió de saludar el president Aragonès, és una persona molt correcta i molt amable. En la pandèmia l’encert va ser cedir la gestió a les comunitats. Ens va faltar un marc judicial estable, però no ho vam fer tan malament.
Coneix bé Barcelona, on hi va tenir Isidre Fainé de professor.
M’ho va dir ell! El 1973, el Banco Atlántico em fitxa per a l’àrea industrial que incloïa Torrelavega i m’envia a Barcelona. Hi vaig viure un any per especialitzar-me en negoci bancari estranger. Sent ja president de Cantàbria, Fainé és president de La Caixa i un dia em diu: “No te’n recordes de mi?” “No”, li dic. “I qui et feia classe de negoci estranger?” “Ostres! Quin tros de carrera!”, li vaig dir. “I la teva”, va dir. Sí, va ser professor meu. I vaig començar a conèixer Barcelona i Catalunya i en soc un enamorat. Sempre he entrat en confrontació amb els que diuen “és que els catalans...” i amb els que parlen d’un problema amb la llengua. No he tingut mai cap problema amb la llengua, mai! Com se n’ha fet, d’això, un problema...? És terrible. Si no hi ha res més meravellós que defensar l’idioma amb què vius des de petit! “És que parlen en català...” És clar! Tinc el castellà, però si tingués un altre idioma el defensaria amb dents i ungles. Quan he parlat en castellà m’han contestat en castellà i, per poc que un s’hi esforci una mica, després d’un any a Barcelona, no dic que el parlis bé, però entens el català perfectament. Quan vaig a una ràdio catalana, demano si em poden fer les preguntes en català parlant-me a poc a poc. Més enllà de discrepar sobre la independència, soc molt respectuós amb les opinions de tothom. En l’últim llibre, ¿Por qué no nos queremos?, analitzo el procés i soc dur. I desitjava anar-hi per Sant Jordi i presentar-lo a Catalunya. Per a mi, Sant Jordi és el dia més important de l’any, i ho diu un càntabre! És un acte de civisme i de convivència al voltant d’un llibre i una rosa que és incomparable. I ningú em diu res dolent. De 12.000 persones que es van fer fotos i 1.400 llibres que vaig firmar, només tres em van dir: “Senyor Revilla, no estem d’acord amb el que diu al llibre, però aquí se l’estima i se’l respecta. I expliqui-ho, expliqui com el tractem.” I els vaig dir que ho faria. I així ho vaig dir a El hormiguero, i ho dic emocionat. Qui és tan tossut per imposar la manera de parlar? No es pot tolerar. Em preocupa la involució que suposa Vox. A Cantàbria tinc un diputat que es nega a dir “Cantàbria”! Diu “la Muntanya”. “El riu Ebre neix a la terra dels càntabres”, deia Cató 195 anys abans de Crist. Cantàbria no és invent de Revilla! Però volen tornar-nos al mapa de Castella la Vella que jo estudiava amb un professor esgrimint el regle; són com els russos amb Crimea i volen Castella amb sortida al mar! [riu]
Vostè parla sovint de “Pedro I el Supervivent”. Com el veu ara?
A Pedro li auguro un mal futur d’aquí a un any. La política són cicles i veig un canvi de cicle. És complicat mantenir una coalició amb companys de viatge d’opinions tan diferents. Va dir que mai governaria amb l’altre perquè no conciliaria el son, i complicat dormir bé per molta pastilla que prenguis. El pecat original és que no volia fer aquest govern. Després li ve la pandèmia, la guerra. I li ve un gall. Perquè amb Pablo Casado podia sobreviure bé, però ara ve el gallec, un tipus que conec bé i que, de política, en sap, que té experiència i va de bo i de moderat. I Pedro no deixa successor. Qui és? On és? Imagini’s que, tot i les enquestes de Tezanos, tot va a pitjor i quatre mesos abans li diuen que se la fot. Qui el substitueix? El PSOE és Pedro o ningú.
I l’espai de Yolanda Díaz?
Hi haurà l’espai d’IU o Podem disminuït. Consolidar sigles és complicat. L’electorat devora els projectes. Ciutadans és mort. I Podem va pel mateix camí. Recordo rebre aquí Pablo Iglesias i tenir al carrer 2.000 persones corejant-lo i cinquanta càmeres; venia a assaltar el cel i ara els fa vergonya posar el nom a les paperetes. Són partits bombolla. Albert Rivera et deia que seria president d’Espanya i superaria el PP. Vaig fer amb ell un programa a Barcelona quan tenia dos diputats i era mig progressista, i em fa vergonya veure’m, amb ell vaig ficar la pota. Quan Pedro vol el pacte amb Cs, em truca per si el conec. L’última vegada que vaig parlar amb Rivera, no m’ha tornat a parlar. No li va agradar gens. I li oferia la vicepresidència. I en el cas d’Iglesias, no és important que un tipus vagi a viure a una mansió sempre que no hagi detestat això i hagi dit que a ell no el canviarà ningú. Ara Yolanda Díaz no vol ni aparèixer amb ell.
Sánchez es vanta que amb ell la situació a Catalunya és millor.
És el gran èxit de Pedro. El vot de la dreta a Espanya s’alimenta de ser bel·ligerant amb Catalunya i el País Basc. La radicalitat nacionalista espanyola dona vots. He viscut set anys al País Basc; a Cantàbria vam tenir 12 morts i 80 bombes d’ETA, alguna a prop d’on era. M’indigna que continuïn parlant d’ETA i dient que Bildu és ETA. ETA no existeix, es va acabar. On fa 25 anys no hi podia anar, ara sí. He estat a Astigarraga, i té 14 regidors de Bildu i 7 del PNB, i vinga a demanar-me fotos i als bars hi pengen les fotos. Què passaria a Catalunya si governen PP i Vox i practiquen el que diuen que faran? Enviar-hi els policies que hi va enviar l’altre? Veig un clima de més assossec. I davant d’això, que si la llengua i que si el Tribunal Constitucional diu no sé què... Què volen? Enviar allà als col·legis uns tipus amb porra a veure si els fan entrar la classe per les orelles a hòsties? Això el gallec no ho farà; no és babau, coneix les singularitats catalana, basca i gallega, i contra una llengua no es pot lluitar.
Hi ha un episodi fascinant de la seva biografia: a Bilbao va ser amic de Txabi Etxebarrieta, el gran cervell fundacional d’ETA.
Molt. Quan vaig a la universitat a Bilbao, visc en una pensió del carrer Cruz i comparteixo habitació amb el germà de la dona del lehendakari Urkullu, Arieta, fill del davanter de l’Athletic Eneko Arieta, i Txabi era veí. Tenia una gran amistat amb Txabi. Era un gran estudiant i jo anava a casa seva a estudiar. Sabia que estava ficat en política, però pensava en el PCE o el PSOE. Sempre amb ulleres i llegint llibres rars: Nietzsche... Era un intel·lectual. Quan fem proves per al servei militar, ell no estava fitxat i jo sí. A mi m’enviaven a l’Àfrica, i el meu pare, que havia estat molt de Franco, era amic del comandant Churiaque, i li diu que no li faci això, al fill. I va i quan fem les proves físiques al quarter de Garellano, Txabi no salta el poltre. “Salta o t’envien a l’Àfrica, Txabi”, l’animava jo. I res. Fins i tot en la repesca el vaig invitar a un orujo a veure si una mica dopat s’hi atrevia, i no el va saltar. I li tocava fer la mili. I estant al campament el 7 de juny del 1968, els companys em diuen que Txabi ha matat el policia Pardines i que ell ha estat mort després. No m’ho creia. I vaig anar al seu enterrament a Begoña, hi érem tots els d’econòmiques. Amb Txabi vaig fer el primer viatge a Madrid perquè jo vaig guanyar-li les eleccions d’estudiants i vam anar a fundar el Sindicat Lliure a Madrid. Mai m’havia parlat d’independència i el tenia per home d’esquerres, però és que ETA la funda ell! Hi ha Madariaga, però el cervell és ell. I allò em va portar problemes, perquè en la meva fitxa policial hi ha una detenció amb Txabi Etxebarrieta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

Trump aprofita el registre de l’FBI a la seva residència a Florida per demanar donacions

Miami
nacions unides

L’ONU alerta de l’avanç de l’Estat Islàmic malgrat la pèrdua de líders

Nacions Unides
unió europea

Von der Leyen: “L’estalvi d’energia és vital per a la seguretat energètica”

Brussel·les
estats units

Biden no estava avisat del registre de l’FBI en la mansió de Trump

Washington
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia reconeix diverses explosions en un aeròdrom militar de Crimea

Moscou
afganistan

Mor un alt comandant dels talibans pakistanesos a l’Afganistan

Islamabad

El Tribunal Suprem tomba dos projectes lingüístics per incomplir el 25% de castellà

barcelona

Iceta i Bolaños no creuen que s’hagi de disculpar

madrid
Israel

Lapid suma punts a les enquestes electorals després de l’ofensiva a Gaza

tel aviv