Política

GENOVEVA CATALÀ

exsecretaria general de medi ambient de la Generalitat

“Sort en vam tenir, del règim del 78 i la conquesta democràtica”

Continuo tenint els meus dubtes si amb el tripartit la vam encertar apostant per la reforma de l’Estatut el 2006
La màquina electoral s’ha menjat la màquina de la vida política dels partits

Jubilada de la vida laboral però no de la política, Català presideix ara el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, des d’on duen a terme projectes sobre memòria històrica i desenvolupament sostenible. Va ser l’única dona a ocupar una secretaria general en el primer govern del tripartit, la de Medi Ambient i Habitatge, encapçalada per l’exconseller Salvador Milà, que, a més a més, era en el centre de totes les crítiques.

Vostè va arribar a la política institucional després d’anys de militància a Bandera Roja, el PSUC, ICV...
He de dir que mai havia pensat que dedicar-me a la militància política comportés responsabilitat institucional, perquè vaig començar que no hi havia democràcia i l’organització col·lectiva tenia un sentit de lluita. No em vaig posar en política per fer carrera o ser a les institucions, sinó que m’hi vaig trobar.
I va governar Molins de Rei i Catalunya.
En un ajuntament, l’acció o el govern municipal es fa des de la proximitat. Això implica que a les teves mans hi ha poder resoldre moltes coses petites, però que són bàsiques, senzilles i que formen part de la quotidianitat, i d’altres que t’obliguen a prioritzar els recursos. En canvi, el govern de Catalunya és el més semblant a una estructura d’estat i la immediatesa de l’acció és molt diluïda.
Hi va entrar a través d’IC-Verds el 2003. Què li va representar?
Acumulàvem anys de militància política i ja semblava que no ens havia d’arribar mai. A mi se’m presentava als 49 anys, una bona època de bagatge personal, i per a la nostra formació política obria un horitzó important que permetia posar en pràctica part del discurs de l’esquerra: justícia, equitat i la distribució de recursos i riquesa, així com la incorporació de polítiques de medi ambient.
Estaven sotmesos a tanta pressió com semblava des de l’exterior?
El clima humà era bo entre les conselleries i hi havia una important càrrega d’il·lusió. El president Maragall era un seductor nat. Venia energia i distribuïa il·lusió...
...Em referia més aviat des de l’oposició, des de CiU i el sector empresarial.
CiU eren els prínceps destronats, però puc dir que l’exconseller Ramon Espadaler tenia una actitud noble i participativa. Creia en el sector públic. D’ells, en tinc, o en vull tenir, un record bo, però sí que hi va haver punts negres d’alguns personatges que van fer del tripartit i les polítiques mediambientals la seva diana.
Qui?
Felip Puig. Va fer batalla de temes com ara els 80 quilòmetres per hora que ara encara es veuen més ridículs. Les polítiques mediambientals que vam començar a traçar llavors són ara plenament actuals. L’Ebre marcava molt el camí amb el transvasament; ens va empènyer cap a les noves polítiques de l’aigua. ICV intentava evitar l’impacte ambiental i ajudar en el consens amb polítiques que evitessin el dany ambiental i no pas que el substituïssin com, per exemple, es volia fer amb l’ampliació de l’aeroport del Prat. Els danys no són reparables.
També van rebre crítiques dels seus.
Una formació amb militància de base, no d’opció de cadira, que feia política durant el franquisme, espera que institucionalment facis el que debats i ofereixes, però existeix la correlació de forces i no només en clau política, sinó també social, és a dir, el grau d’acceptació i assoliment de la gent per entendre determinades actuacions. La directiva marc de l’aigua i el desdoblament de plans de gestió de conques es van fer gràcies a les mobilitzacions contra del transvasament. Teníem la força institucional, la legal i la social. Nosaltres buscàvem l’equilibri i calia treballar-ho molt bé, però per a alguns érem uns Khomeini, encara que tots els membres del departament teníem experiència en l’acció municipal, on existeixen contrastos entre el desig i la possibilitat.
Nuclears, la bossa de plàstic...
Som els que hem portat les pancartes, i portar-les i explicar després que només pots aplicar-ne una part, costa. Però bé, vam poder fer un pas: el pacte per la bossa de plàstic. Les transformacions no es fan només des dels governs; són un conjunt de voluntats que es donen a partir de com la mateixa societat assimila els canvis, i per això són importants les associacions culturals, els espais d’influència, la gent que té idees per tirar endavant projectes empresarials nous. La intel·ligència dels partits amb voluntat transformadora és influir en la societat i empènyer aquests projectes. La transformació no és prendre el poder i dictar què cal fer, perquè l’endemà un altre ho eliminarà.
Satisfeta, doncs, de l’època del tripartit?
Cal tenir en compte que set anys també és un temps molt curt per fer grans transformacions i que quedin assentades. La governança és atendre i conjuminar-ho tot, però crec que sí que vam deixar el guió escrit pel que fa a polítiques mediambientals.
També van iniciar la reforma de l’Estatut i en el terreny nacional s’ha acabat amb un 155, presó, indults...
Bé, hauria de començar amb la meva visió personal del que han significat els governs de Catalunya a partir del 2010 fins ara. Vam tenir “el govern dels millors” al capdavant d’una crisi econòmica i la va resoldre de la pitjor manera, es va vendre les joies de la corona, va privatitzar serveis públics, va reprimir la població i va fer molts passos enrere. Després va apostar per una solució màgica per obtenir la independència i hi hem perdut bous i esquelles. La via unilateral va ser una molt mala decisió estratègica, i això també té a veure amb el 2003, quan vam emprendre la reforma d’un nou Estatut. Continuo tenint els meus dubtes si la vam encertar o no. I tinc el dubte perquè l’exdiputada Dolors Calvet i redactora de l’Estatut de Sau, el dia que es va presentar que anàvem cap a la redacció d’un nou Estatut, ja em va dir que ens equivocàvem, perquè era el primer govern d’esquerres després del president Pujol i el que calia era governar i fer-ho bé i, si de cas, més tard, l’Estatut. Després va venir el 2006, la sentència del TC del 2010... Així que cal tenir en compte que tota acció té les seves conseqüències i, pel que fa a les grans qüestions d’agenda de país, com les mediambientals, crec que van quedar molt ben anotades en l’època de Maragall i Montilla, crec que hi va haver una regressió amb “el govern dels millors” i després es van acollir a promeses màgiques amb campanyes com Mas representant la figura bíblica de Moisès. I cal afegir-hi, és clar, la mena d’Estat que tenim i quins interlocutors van tenir, amb personatges com Rajoy. No som culpables des de Catalunya, però va ser nefast per a l’autogovern el que es va fer.
Segons vostè, de quines idees disposa Catalunya per poder millorar l’autogovern o aconseguir la independència?
Política, negociació, correlació de forces i mobilització social. No hi ha res més. Jo coordinava la taula pel pacte pel referèndum del Baix Llobregat i vaig quedar sola quan es va imposar la via unilateral.
Però vostè creia que es faria el referèndum quan era a la taula del pacte?
No. Creia en la capacitat per tirar endavant segons quines perspectives polítiques. Jo era a la taula provinent d’un moviment social i pensava que es podia empènyer cap a un marc de negociació, però també necessitàvem un govern que ho entomés i arribés fins on pogués en aquesta direcció. Si no haguessin avançat en aquesta línia unilateral, potser podríem negociar ara alguna cosa més amb Sánchez, tot i que han recorregut també contra els indults. Però això és política-ficció, el que sí que crec és que el que puguis aconseguir amb una negociació amb molts actors té més base perquè quedi consolidat que no pas la raó que tinguis, però, bé, potser també m’equivoco.
La va sorprendre la reacció de l’Estat?
No. He tractat amb representants de l’Estat i del ministeri i totes eren persones amb cognoms entrellaçats pel de, amb una potent formació acadèmica i que pertanyien a una determinada classe i elit polítiques. Per això crec que la gent d’esquerra ha de voler fer la carrera administrava en la funció pública per tal que amb els anys deixi d’estar en mans de les grans famílies amb una visió classista que pensen que hi tenen un dret gairebé natural. Només cal veure que ni el PSOE se’n surt per poder negociar la composició del Consell General del Poder Judicial.
El règim del 78?
No m’agrada aquest nom. Sort en vam tenir, del règim del 78! La poca o molta democràcia que tenim no ens la va donar el rei. Sembla mentida que no recordem les morts d’Atocha i les moltes persones que s’hi van jugar la vida, sense anar més lluny, obrers de Sant Adrià de Besòs. Parlem molt dels morts de la República, la Guerra Civil i la postguerra, però hauríem de començar a estudiar i a investigar, i així ho estem fent des del Centre d’Estudis Comarcals, la Transició, perquè és important donar a conèixer que la democràcia no va ser una benedicció d’aquest rei que ara tenim d’excursió per allà. El que significa el patrimoni democràtic és fàcil de debilitar. Les meves primeres xerrades sobre Constitució les feia seguint les directrius de Jordi Solé Tura, i l’objectiu era tirar endavant un estat democràtic, que, amb tots els seus defectes, és el que tenim, però aquesta feina s’ha acabat? No, construir democràcia és una tasca permanent, hem d’anar legislant i millorant-la tal com canvia la societat, i el que importa per a mi és saber-la adaptar i transformar.
Vostè era l’única dona en les reunions de secretaris generals del tripartit. Com ho va viure? Se sentia escoltada?
Com a figurant, no m’hi he vist mai, i cal dir que l’any 74 en la cúpula del PSUC a Molins de Rei érem quatre dones. Quan em van proposar el càrrec a la Generalitat, no vaig tenir la sensació que ho feien perquè jo era una dona. El que sí que notava en les reunions era la soledat del medi ambient. No vaig sentir que obtenia una resposta per la meva condició de dona, sinó perquè es tractava de temes mediambientals.
I reivindicava el feminisme?
Sempre m’he sentit feminista, però m’explico pel que fa a la falta de visibilització de les dones en una època. La llista de les municipals del PSUC de l’any 79 a Molins estava encapçalava per Antònia Castellana, també hi havia dues dones, i la resta eren homes. Qui va fer aquesta llista? L’Antonia i jo, que buscàvem representants del món social, de sindicats, i tots eren homes. Va ser anys més tard, quan feia un article sobre el tema, que vaig assumir la poca visibilitat de les dones en aquella època. Tampoc vull tenir la vanitat de pensar que jo hi era perquè era molt valuosa. No. Hi era perquè hi vaig passar en el moment oportú. Ara cal exigir el paper que ens correspon.
De Bandera Roja als comuns?
Militar? Jo encara pago la quota al PSUC, però sí que em sento de l’univers dels comuns i estic vinculada al projecte d’Esquerra Verda, però en la base.
Com veu l’actual camí de les esquerres?
Cal recuperar la vida orgànica de les organitzacions polítiques que va més enllà del món representatiu institucional. La militància obliga a un compromís amb el que és quotidià, amb les associacions socials, culturals. Això s’ha perdut i les esquerres hi tenien vinculació. Hem de tornar a organitzar la nostra penetració social. Per a la dreta, la política és un producte que es compra i es ven, així que l’emboliquen d’una manera que sigui comercialment avantatjós. El repte dels partits és definir-se estratègicament, tot ho vinculem al calendari electoral i calen propostes que l’estructura política assimili i defensi.

Veu autocrítica

Per la manera com s’expressa, Català sembla il·lusionada amb l’arribada de la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, i el lideratge que pot representar. Creu que la seva presència permet solucionar algunes mancances, com la necessitat de carisma, tot i que hi ha altres reptes com ara el trencaclosques d’organitzacions que hi ha al darrere, com s’ha vist en les darreres eleccions d’Andalusia. Amb tot, creu que els resultats d’una comunitat autònoma poc tenen a veure amb altres resultats electorals. Tanmateix, Català és molt crítica també amb totes les organitzacions polítiques i la resposta que donen a les incerteses de la globalització; reaccionàries per part de la ultradreta com Vox i Le Pen. A l’esquerra, com es pot llegir en l’entrevista, també li posa deures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Chacón deixa el lideratge de Centrem i la política activa

barcelona

La vitalitat municipal, a les planes d’El Punt Avui

GIRONA

Darrere dels símbols

Bogotà

Puigneró insta l’Estat a traspassar l’R3 i l’N-260 si no hi ha d’invertir

barcelona

Un any enfonsat en l’oblit i en la vergonya

Beirut

Giró avisa que el Midcat “no és fàcil ni ràpid”

barcelona
FRANCESC CANET I COMA
Exdiputat d'ERC al Congrés

“De lliçons sobre independència de nous conversos, només les justes”

FIGUERES
NÚRIA GIOL
ORGANITZACIÓ DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA GIRONA VOTA

“Hem estat cinc anys llepant-nos les ferides”

GIRONA

Salman Rushdie sobreviu a l’atac però està connectat a un respirador artificial

nova york