Política

Via Pirinenca, tot i Lambán

El president d’Aragó s’ha sulfurat contra l’acció que unirà aquest cap de setmana Catalunya i Euskal Herria per 300 cims del Pirineu a fi de reclamar l’autodeterminació, i ha amenaçat de donar-hi “resposta”

L’entitat basca Gure Esku, responsable del tram central, manté que no és cap provocació, però per si de cas pujarà a la majoria de cims pel costat occità

“No farem res que no es faci cada cap de setmana”, justifiquen a Gure Esku, que no ha demanat permisos

Encara en plena polèmica per la impossibilitat de tancar una candidatura conjunta als Jocs d’hivern del 2030 arran del bloqueig polític del govern d’Aragó, el cap de setmana vinent arriba una altra iniciativa que ja ha fet sulfurar els ànims del seu president, el cada cop més indissimulat anticatalanista Javier Lambán. Des de fa més d’un any, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en col·laboració amb la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i l’entitat sobiranista basca Gure Esku, treballa per una espectacular acció conjunta, la Via Pirinenca, que consistirà en la il·luminació nocturna simultània de més de 300 cims del Pirineu al llarg d’uns 430 quilòmetres entre el Mediterrani i l’Atlàntic, com a reclam al món per reivindicar el dret a l’autodeterminació de tots dos pobles. I, és clar, l’acció té previst també pujar a una seixantena de cims aragonesos, un fet que no fa cap gràcia a Lambán. “No estic disposat que el Pirineu el taqui ningú, i encara menys ideologies i propostes polítiques que a Aragó tenen un rebuig rotund de la majoria de la població”, es despatxava davant la premsa fa unes setmanes, quan els mitjans locals es feien ressò de l’acció. I es va quedar ben a gust, ja que tot seguit deixava clar que la serralada és “la joia de la corona” aragonesa, que ha de “brillar amb llum pròpia” i que, atenció, no hi permetrà “brossa orgànica, inorgànica ni que el taqui cap tipus d’extravagància ideològica o política”. Per tancar el reguitzell d’insults i menyspreus, Lambán advertia els organitzadors que podrien tenir problemes: “Cal veure com es forja, en quins termes es fa i el tipus de resposta que hi podem donar”, avisava. En algun punt del seu territori, a més, han aparegut cartells amb lemes contraris a l’acció.

“A Aragó hi ha certa fòbia, més cap als catalans que cap als bascos, però la nostra posició és totalment pacífica, no volem entrar en cap provocació”, responen ara a El Punt Avui fonts de Gure Esku, que organitzativament s’encarrega dels trams aragonesos –de fet, des del Cantàbric fins a Benasc– i omplirà els seus cims amb expedicions procedents de tot Euskal Herria. “No sabem fins a quin punt la de Lambán representa l’opinió de tothom, perquè algunes persones i moviments socials d’Aragó, tot i que potser poc significatius, també ens han expressat l’interès per participar-hi”, rebaten, en tot cas, des de l’entitat basca. “En el repartiment que es va fer des del principi, es va quedar que els bascos pujarien als cims aragonesos, i són els que se n’han cuidat”, certifica la fins fa poc més d’un mes presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que és qui va endegar i ha gestionat gran part del projecte, i que també confia que l’hostilitat de Lambán no anirà a més.

A diferència del que han fet l’ANC i la FEEC a Catalunya, això sí, Gure Esku no ha considerat necessari demanar permisos per fer els cims als territoris que cobreix, més enllà de parcs naturals amb protecció especial o punts concrets on té previst més afluència d’excursionistes i per tant hi podria haver algun problema a les vies d’accés. Justament perquè no han tingut contactes amb l’administració aragonesa, doncs, no tenen pistes de fins a quin punt es pot concretar l’amenaça de Lambán, tot i que també confien que no passarà de “l’esfera dels polítics”. “No comptem que passi res perquè no seria comprensible; tot el que fem és perfectament legal i no cal el permís de ningú, a més que ho farem de manera totalment respectuosa amb el medi”, destaquen els bascos. “És una expedició de grups molt reduïts, d’entre deu i vint persones que pujaran i encendran uns llums”, relativitzen.

L’equivalent basca de l’ANC, això sí, admet que, entre altres raons, per evitar-se problemes amb les autoritats aragoneses s’ha decidit que molts dels cims del Pirineu Central –que de fet són els més alts i complicats, i cal gent experta per pujar-hi– siguin a la part occitana, o a la mateixa frontera i s’hi pugi des del vessant francès, en una manera també d’implicar-hi el país occità. Per tant, a la pràctica serà poca la suposada afectació al territori aragonès. “En aquelles zones no mobilitzarem gaires persones, no farem res que no es faci cada cap de setmana”, subratllen. “No hi ha una intenció expressa d’anar allà i menys per provocar ningú, no crearem cap problema”, insisteixen les mateixes fonts.

En total, Gure Esku gestionarà més de 150 cims, i les entitats catalanes, més de 150 més entre Catalunya, Andorra i la Catalunya del Nord. En aquest cas, això sí, els organitzadors sí que van demanar permisos a la Direcció General de Medi Natural, que ha estat força restrictiva i ha prohibit o limitat a un màxim de cinc persones l’accés a bona part dels cims en espais protegits, ja que coincideix amb l’època de reproducció de diverses espècies d’aus. Per això mateix es va haver de desistir de fer uns quants pics previstos i se n’han afegit fins a una setantena de nous, fet que va fer que es retardés l’obertura i el ritme d’inscripcions. A hores d’ara, la gran majoria ja són plens, tot i que ahir l’ANC encara feia una crida a apadrinar els últims, cosa que fan sobretot clubs excursionistes d’arreu del país i fins i tot la territorial occitana de l’entitat i el Casal Català de Tolosa, que van a la Val d’Aran. L’acció es complementarà amb una caminada de Portbou a Banyuls pel coll del Rompissó, una de les “rutes de la llibertat” per les quals històricament refugiats perseguits han travessat les Alberes. A Guils de Cerdanya se celebrarà dissabte a la nit l’acte central, que donarà pas a l’encesa més o menys simultània dels farells de llum, amb què el Pirineu s’il·luminarà sencer per simbolitzar la germanor entre els pobles que té a cap i cap en el seu clam per l’autodeterminació. Amb el permís de Lambán... o sense.

Croada.
El Confidencial publicava divendres, citant una investigació de la Guàrdia Civil, que el novembre del 2019 el president del COE, Alejandro Blanco, es va reunir en secret amb l’expresident Artur Mas i un alt càrrec dels governs de Torra i Aragonès “investigat per corrupció en diversos procediments judicials”. També deia que el COE hauria demanat 400.000 euros a la Generalitat, cosa que ja han desmentit uns i altres. Però Lambán hi ha sucat pa: ha qualificat de “gravíssima” la reunió amb independentistes, i ha demanat “mesures” contra Blanco, ja que segons ell el deixa en una “situació compromesa i molt delicada”, de descrèdit. “Ja no és només un problema meu o d’Aragó, sinó d’aquest país”, s’escandalitzava el mateix divendres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats Units

L’FBI se’n va endur una dotzena de caixes en la batuda a la casa de Trump

washington

Zelenski diu que la guerra Rússia contra Ucraïna ha d’acabar amb l’alliberament de Crimea

kíiv / Moscou

Un article de la universitat de Bolonya esbossa la repressió a l'independentisme

barcelona

L’FBI irromp a la casa de Trump per buscar papers classificats

washington

La Moncloa no vol disculpa de Felip VI pel lleig a Bolívar

madrid

Junts i ERC, contra el monument als caiguts de Montjuïc

barcelona

Duríssima sentència contra un manifestant independentista

barcelona

Taiwan inicia exercicis i la Xina allarga les maniobres

Tòquio

El PSC proposa un pacte municipal d’habitatge

GIRONA