L’OTAN, una utilitat retrobada

L’OTAN celebra la seva cimera a Madrid i això farà difícil trobar un forat per a les negociacions hispanocatalanes. El govern espanyol està orgullós que la cimera hagi situat Espanya en el centre del món. Després de moltes reticències en els últims quaranta anys hi ha enquestes que indiquen que set de cada deu espanyols donen suport a la permanència a l’OTAN. Qui ho havia de dir després d’haver-se fet cèlebre l’eslògan OTAN no, bases fora i que Felipe González fos escridassat quan va passar d’“OTAN, d’entrada no” a presidir més tard l’organització amb Javier Solana. L’OTAN ha esdevingut una defensa que durant molts anys no quedava clara la seva feina i en concret on era l’enemic de qui defensar-se. Va ser creada per batre l’anomenat “enemic” rus. Ara, ha recuperat el sentit davant el conflicte d’Ucraïna. Una utilitat que paga la pena i que a hores d’ara hauria d’haver frenat Putin i les seves malaltisses intencions de convertir Rússia en un imperi que domini el món. Qui va donar mala imatge de l’OTAN va ser Aznar amb la foto de les Açores amb Bush, i Blair avalant la invasió a l’Iraq. El fet situava Espanya amb una relació estreta amb els Estats Units i en contra de l’eix francogermànic i europeista. Va ser Zapatero qui, amb un gest que va fer la volta al mon, no es va aixecar davant la bandera nord-americana i va fer tornar les tropes espanyoles de l’Iraq. Pedro Sánchez ha fet mans i mànigues per relacionar-se amb els Estats Units i les seves polítiques malgrat les reticències amb els socis de Podem. Mariano Rajoy va passar de l’OTAN fins al punt que va arribar a dir: “Menys Síria i més Sòria.” Volia dir que era partidari de cuidar-se més dels problemes domèstics que no pas de la política exterior. A partir de demà veurem la utilitat retrobada de l’OTAN.