Política

Condemna a l’Estat espanyol

Revés del TEDH pels informes policials de jutges a favor del dret a decidir

El tribunal diu que es va vulnerar el seu dret a la intimitat

Conclou que les filtracions al diari venien de la policia

Nova clatellada del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a l’Estat espanyol. El tribunal amb seu a Estrasburg va condemnar ahir l’Estat pels informes policials que es van elaborar i filtrar a la premsa de jutges i magistrats que es van pronunciar en un manifest a favor del dret a decidir. En la sentència, el TEDH conclou que l’Estat va violar el dret a la intimitat dels demandants.

El cas es remunta al març del 2014, quan 33 jutges i magistrats que exercien en tribunals catalans van veure les seves fotografies en un article del diari La Razón que els acusava de “conspiració” per un manifest que havien signat a favor del dret a decidir. L’article portava el títol de “La conspiració dels 33 jutges sobiranistes” i hi apareixien els noms, les fotografies, els tribunals on treballaven i les idees polítiques d’alguns dels magistrats que havien signat el manifest. Tot això, en un context en què el govern ja planejava una consulta que s’acabaria materialitzant en el 9-N. A banda de les seves fotografies, algunes de les quals pertanyien als seus DNI, l’article també incloïa dades personals dels jutges i magistrats.

Després que la justícia espanyola arxivés totes les demandes dels magistrats argumentant que no s’havia pogut trobar l’autor de la filtració policial, ara, més de vuit anys després, Estrasburg els ha donat la raó, perquè considera que l’Estat no va protegir el seu dret a la intimitat en la filtració de les seves fotografies i dades policials. Concretament, el TEDH condemna l’Estat espanyol per haver incomplert l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, que fa referència al dret a la vida privada i familiar.

Pel tribunal, és “indiscutible” que les dades dels jutges i magistrats “provenien de la base de dades de la policia”, a la qual “només tenien accés les autoritats”. “Malgrat que la manera en què es van filtrar les fotografies no es va determinar en la investigació, no hi ha cap altra explicació que l’assumpció que les autoritats van permetre que aquesta filtració fos possible”. Amb tot, pel tribunal d’Estrasburg, “l’existència mateixa d’informes policials” sobre aquests jutges i magistrats ja suposa una vulneració del seu dret a la intimitat, perquè no tenen “cap base legal”. “Són redactats sobre individus amb actituds que no constitueixen una activitat delictiva”, remarca la sentència.

A més, el TEDH toca el crostó a la justícia espanyola per no haver investigat prou els fets. En la sentència, el tribunal es mostra “insatisfet” amb la investigació perquè no creu que s’hagi fet un examen “efectiu” dels fets per esclarir com va arribar la informació i les fotografies dels jutges i magistrats a la premsa. “Les investigacions realitzades sobre les filtracions van ser insuficients”, argumenta la sentència, que avisa que una investigació adequada hauria “reparat la ingerència” en els drets dels demandants. Malgrat reconèixer la violació del dret a la intimitat dels demandants, el TEDH no ha vist que s’hagin vulnerat els drets a la llibertat d’expressió i a un judici just tal com demanaven els afectats. Argumentaven que, com que havien signat un manifest en què expressaven “la seva opinió sobre una controvèrsia legal”, havien estat “subjectes a accions disciplinàries”. El tribunal, però, veu “infundat” l’argument dels demandants perquè, subratlla, van “continuar les seves carreres professionals” i “no hi va haver represàlies de les autoritats públiques”. El tribunal d’Estrasburg tampoc veu que hi hagi hagut una vulneració del dret a un judici just. Els demandants argumentaven que la investigació feta per la justícia espanyola “no havia estat suficient”, però el TEDH considera que “no és necessari examinar l’admissibilitat” d’aquesta queixa perquè ja incloïa l’argument d’una investigació insuficient en la vulneració del dret a la intimitat. La sentència del TEDH imposa una indemnització de 4.200 euros per danys morals i 3.993 per costes i despeses per a cadascun dels vint magistrats que van presentar la demanda a Estrasburg.

LES FRASES DE LA SENTÈNCIA

No hi ha cap altra explicació que l’assumpció que les autoritats van permetre que aquesta filtració fos possible
Són redactats sobre individus amb actituds que no constitueixen una activitat delictiva

El cap de la policia, “figura clau”

El principal punt perquè el TEDH consideri que la investigació que va fer la justícia espanyola era insuficient és el fet que no va prendre declaració al cap de la policia de Barcelona. El tribunal el considera una “figura clau” per esclarir els fets, perquè era el “destinatari directe” dels informes policials elaborats sobre els demandants que posteriorment es van filtrar al diari La Razón. El cas dels jutges i magistrats catalans va arribar al TEDH després que estigués, primer, en mans del jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona i, després, en el número 15 de Madrid. Posteriorment va passar per l’Audiència Provincial de Madrid, i el cas es va arxivar al·legant que no s’havia pogut identificar el responsable dels fets, una posició que va ser avalada per les instàncies superiors, cosa que va deixar el cas impune. Ara, però, aquesta impunitat ha topat amb el TEDH, amb una nova condemna a l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Principi d’acord per a un alto el foc immediat a Gaza

BARCELONA

El govern espanyol avança a demà els aclariments del pla d’estalvi energètic

BARCELONA

Israel bateja l’ofensiva a Gaza com a operació ‘Despuntar de l’albada’

BARCELONA

Iceta aposta perquè anar contra la Constitució i la integritat d’Espanya continuï sent delicte

BARCELONA
MARC SANGLAS
EXDIPUTAT I DIRECTOR GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL I CANVI CLIMÀTIC

“És molt fàcil criticar la taula, però quina és l’alternativa?”

BARCELONA
EL RADAR
ANNA BALCELLS

Una jugada de risc

L’OIEA alerta de risc real de desastre nuclear si continuen els atacs a la central de Zaporíjia

moscou / Kíiv

Moments destacats del tercer període de sessions de la XIV legislatura

El Parlament recupera el ritme de tramitació de lleis

barcelona