Política

cimera de l’otan

Els líders de l’OTAN aproven multiplicar les seves tropes a l’est d’Europa

Els aliats s’han compromès a desplegar “forces robustes addicionals llistes per al combat”

Els líders de l’OTAN s’han compromès aquest dimecres a desplegar més forces “robustes” i “llistes per al combat” en el flanc oriental de l’Aliança, per a ampliar els actuals batallons desplegats en vuit països de l’est d’Europa.

Els líders, reunits a Madrid, han acordat per a això reposicionar equips, millorar la cadena de comandament i tenir previstos reforços que podrien desplegar-se amb rapidesa.

En la declaració publicada avui amb les decisions aprovades en la cimera de Madrid, s’indica que els aliats s’han compromès a desplegar “forces robustes addicionals llistes per al combat” en el flanc est de l’Aliança.

Des de 2017, en resposta a l’annexió russa de Crimea en 2014, l’OTAN té desplegats batallons multinacionals a Estònia, Letònia, Lituània i Polònia.

La invasió russa d’Ucraïna ha portat al fet que aquests quatre grups de combat es reforcin i al fet que es despleguin altres quatre més a Romania, Bulgària, Hongria i Eslovàquia.

La declaració dels líders especifica que les forces del flanc est s’ampliarien per a passar de l’actual esquema de batalló al de brigada “on i quan es requereixi, secundades per reforços fiables disponibles ràpidament, equips preposicionats i un comandament i control millorat”.

“Millorarem els nostres exercicis de defensa col·lectiva per a estar preparats per a operacions d’alta intensitat i en múltiples àmbits i garantir el reforç de qualsevol aliat en poc temps”, assenyala.

El nou model de forces de l’OTAN inclourà forces preassignades per a la defensa d’un país concret de l’Aliança.

Per exemple, en el cas d’Alemanya, hi haurà forces encarregades de la defensa de Lituània que romandran en territori germànic, si bé s’entrenaran al país bàltic i podran desplegar-se amb rapidesa allí si és necessari.

Rússia no se sent intimidada per l’augment de la presència dels EUA a Europa

Rússia ha assegurat aquest dimecres que no està intimidada per l’augment de la presència militar dels EUA en diversos països d’Europa, al mateix temps que ha recalcat que l’Estat rus no es quedarà de braços plegats i garantirà la seguretat dels russos al 100%.

“Crec que els qui proposen aquestes decisions tenen la il·lusió que podran intimidar a Rússia, contenir-la d’alguna manera. No tindran èxit”, ha declarat el viceministre d’Exteriors, Serguei Riabkov, als mitjans russos, segons l’agència RIA Nóvosti.

Riabkov ha indicat que la seguretat dels països en els quals apareixeran contingents estatunidencs addicionals no s’enfortirà, sinó que la perspectiva d’estabilització s’allunyarà.

“Els riscos augmentaran. Nosaltres, com es diu, no ens quedarem de braços plegats. Tenim les capacitats i els recursos. La seguretat serà garantida al 100%”, ha recalcat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona