Cuixart reclama la implicació internacional pel Catalangate
Denuncia en un fòrum de l’ONU que l’Estat “no ha fet ni farà res” per investigar l’espionatge massiu
Citizenlab reclama que es legisli per controlar l’ús governamental d’eines com Pegasus
L’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart va reclamar ahir a les institucions internacionals que prenguin nota i s’impliquin perquè s’aclareixi el cas d’espionatge massiu Catalangate. “És un gran tema en termes d’impacte internacional que no només afecta Catalunya, sinó la resta del món”, va subratllar en un acte a Ginebra amb diverses ONG, en el marc del Consell de Drets Humans de l’ONU.
Cuixart, que reapareixia com a president d’Òmnium Civil Rights Europe (OCRE) per primer cop des que al febrer va deixar la presidència de l’entitat, va denunciar que l’Estat espanyol “no ha fet res, ni ho farà” per investigar els fets i evitar que es repeteixin. “L’espionatge il·legal contra els dissidents continuarà en un futur proper”, va dir convençut, per la qual cosa va instar que es reclami “justícia, transparència i responsabilitat” no només a l’Estat, sinó en el conjunt de la comunitat internacional. Segons ell, això és només la “punta de l’iceberg” de pràctiques també generalitzades en altres estats com Hongria i Polònia, per la qual cosa va instar la Comissió Europea a implicar-s’hi i a “decidir si accepta aquestes pràctiques”.
Cuixart va lamentar que “no és normal” que en una democràcia plena els membres de la societat civil que van ser espiats “siguin els únics” que empenyin per aclarir els fets, mentre els governs “violen els tractats” que els obligarien a investigar-ho. En aquest sentit, troba “dramàtic“ que el PSOE votés en contra, junt amb l’extrema dreta, de la creació d’una comissió d’investigació al Congrés, i va recordar que el govern espanyol fins i tot ha justificat l’espionatge. Alhora, això sí, va subratllar que ja s’han fet passos en la “batalla legal” i que un jutjat de Barcelona ja ha acceptat a tràmit una demanda d’Òmnium, per bé que la fiscalia “hi està posant un munt d’obstacles”. L’expres polític va exigir saber qui va pagar l’espionatge contra l’entitat i tot l’independentisme i quines agències estatals se’n van aprofitar.
La resta de participants van alertar que programaris com Pegasus han permès l’extensió entre els governs de pràctiques que atempten contra multitud de drets humans i van advocar per una utilització correcta de les noves tecnologies. Elies Campo, del laboratori canadenc Citizenlab, que va certificar l’espionatge a almenys 65 mòbils d’independentistes catalans, no creu que una “moratòria” en l’ús dels programaris sigui respectada i es va mostrar més partidari de mesurar i limitar com sigui l’abús que se’n fa per part dels governs, perquè ara no regeix un marc legal clar. “Cal una regulació urgent en un futur proper”, va insistir.
David Oliva, de Front Line Defenders, sí que es va mostrar a favor d’una moratòria, i va alertar de la “vulneració clara” que signifiquen aquestes eines per als drets humans. A més, va comparar el Catalangate amb altres casos que s’han donat a l’Amèrica Llatina, com un seguiment il·legal que es va fer a periodistes a Guatemala entre el 2012 i el 2015. Anna Colom, de Democratic Society, va alertar igualment de “l’amenaça” que representen contra els “fonaments de la democràcia” i va defensar actuar-hi d’alguna manera. “No són casos aïllats, s’han utilitzat sistemàticament contra la societat civil, i no només per part de règims autoritaris”, va avisar. A manera de conclusió, Karlos Castilla, de l’Institut Democràtic de Catalunya, va confiar que el Consell de Drets Humans de l’ONU situï el tema com un dels “principals debats en les properes sessions”.
El Parlament es persona
Entretant, tot just ahir a la tarda, la mesa del Parlament va acordar, per majoria, que la cambra comparegui en les actuacions judicials relacionades amb la denúncia que va presentar al maig arran del Catalangate. L’òrgan també va acordar ahir interposar un recurs al jutjat d’instrucció 32 de Barcelona contra la seva interlocutòria del 20 de juny, per demanar-li que continuï amb les diligències iniciades. La mesa creu que és part afectada perquè el possible accés a dispositius mòbils dels diputats, alguns propietat del Parlament, podria haver suposat l’accés al sistema de comunicacions de la cambra.
El TC refusa dos recursos més de Junqueras
El Tribunal Constitucional va desestimar ahir dos recursos del president d’ERC, Oriol Junqueras, relacionats amb la condemna del Suprem per l’1-O. El primer és sobre l’habeas corpus que el seu pare i la seva dona van presentar al jutjat de Manresa el gener del 2020 per demanar-ne la llibertat immediata, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea digués que tenia immunitat com a eurodiputat. El segon al·ludeix a la decisió del Suprem de no paralitzar la sentència mentre el TJUE, precisament, resolia si Junqueras tenia o no immunitat a petició del mateix Suprem. El TC ho tomba, però amb tres vots particulars.
