Política

Quan la Devesa de Girona va fer tombar l’estaca

Unes 15.000 persones van assistir el 29 de juliol del 1992 al concert per la llibertat organitzat per El Punt i altres diaris

Vint anys després es va rememorar amb un altre concert multitudinari

Veníem d’aquella incontenible eufòria preolímpica, amb l’històric concert del Palau Sant Jordi que, un any abans, havia consagrat el fenomen del rock català a la ciutat dels prodigis. I de cop i volta, l’impacte contra la dura realitat: les detencions, les tortures, l’intent de silenciar qualsevol conat de dissidència quan estàvem a punt de ser observats pel món sencer.

La música és poderosa, congrega multituds, així que una quinzena de diaris i revistes de tot el país, entre ells El Punt, van decidir organitzar un gran festival, batejat Catalunya vol viure en llibertat, que la nit del 29 al 30 de juliol del 1992 va reunir més de 15.000 persones a la Devesa de Girona –aquesta és la xifra oficial dels que van passar per taquilla pagant 1.000 pessetes (6 euros), però tot indica que els assistents van ser molt més– per “expressar el seu desacord amb la manipulació de les llibertats, les detencions indiscriminades i la tortura”, com va escriure Àngel Quintana al diari de l’endemà.

El cartell d’aquell concert de “rock i cançó a Girona” era molt heterogeni, no només des del punt de vista estilístics, sinó fins i tot ideològic, amb alguns artistes que mai ho s’havien pronunciat a favor o en contra del moviment independentista català, però que hi van participar perquè consideraven que el que havia passat era un atac a la llibertat en general i calia denunciar-ho. Així, aquella nit van anar passant per l’escenari de la Devesa cantautors com ara Lluís Llach –que, molt oportunament, hi va cantar L’estaca–, Marina Rossell i Josep Tero, històrics del rock català com la Dharma i alguns representants de les noves generacions: Sopa de Cabra, Els Pets, Kitsch i Umpah-Pah. Fins i tot Lloll Bertran hi va cantar, transformada en el seu personatge de Vanessa, una cançó titulada Free Catalonia from Spain, i El Último de la Fila, que en aquell moment ja era un grup de molt èxit a nivell estatal i formava part del catàleg de la multinacional EMI, no va dubtar a donar suport a la causa i aquella nit va fer sonar la seva Insurrección.

Santi Arisa va presentar el concert i el va obrir amb el crit de “Mai més!”, en una nit en què no tot va ser música: l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán hi va llegir el manifest Els fonaments de la nostra pau, signat per diferents personalitats de la societat catalana. L’escriptor barceloní va obrir el seu parlament amb aquestes paraules: “Vivim temps dolents per a l’ètica, perquè no es poden defensar les veritats obertament. Amb l’excusa que al món hi ha una crisi de les idees, es promouen actituds que atempten contra els drets humans. Els poderosos fan les seves lleis, mentre que els drets humans són una creació dels febles, una reivindicació de la majoria que s’ha de respectar.” Vázquez Montalbán ho va dir el 1992, però també serviria ara.

Aquell concert del 1992 a la Devesa de Girona va ser un èxit, també i sobretot pel que va representar com a exemple de mobilització social pacífica contra uns fets absolutament condemnables.

Vint anys després, el 29 de juliol del 2012, va tenir lloc, també a la Devesa, un segon concert commemoratiu d’aquell del 1992, també amb el nom Catalunya vol viure en llibertat, en què van participar alguns dels detinguts de l’operació Garzón. Organitzat per El Punt Avui, aquell concert va repetir la fita dels 15.000 espectadors, en una jornada que va incloure una trentena d’actuacions, incloent-hi alguns repetidors del 92 com ara Kitsch, Santi Arisa i Josep Tero i moltes noves incorporacions: Pi de la Serra, Brams, Els Catarres, The Gruixut’s, Miquel Gil, Miquel Abras, etc. L’èxit de la iniciativa, a més en un moment de reactivació del moviment independentista, va incentivar dues edicions més del festival, el 2013 i el 2014, reconvertit ja en les jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat, on la música va conviure amb activitats de caire més polític, com ara una gran trobada de càrrecs electes municipals, a favor de la consulta sobre la independència.

Vivim temps dolents per a l’ètica, perquè no es poden defensar les veritats obertament
Manuel Vázquez Montalbán
escriptor


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona