Erdogan fa valer les seves armes polítiques
El president turc es vanta d’haver arrencat a Suècia i Finlàndia l’extradició de desenes d’activistes kurds a canvi de retirar el vet al seu ingrés a l’OTAN
Els governs suec i finlandès asseguren que els que no estiguin implicats en accions terroristes no han de tenir por de ser expulsats
“Han destrossat la tradició de suport als pobles oprimits”, retreu Varoufakis als nòrdics
“Això és una victòria diplomàtica de Turquia.” Són les paraules amb què el president turc, Recep Tayyip Erdogan, reivindicava el triomf durant el tancament de la cimera de l’OTAN, dijous passat al vespre. L’envalentit líder del Partit de la Justícia i el Desenvolupament havia aconseguit hores abans que Suècia i Finlàndia li prometessin tot allò que exigia i que ho firmessin en un memoràndum a tres bandes.
A canvi, Ankara es comprometia a aixecar el vet que mantenia des de mesos enrere perquè els països nòrdics poguessin entrar a l’OTAN. Però, durant aquella mateixa roda de premsa, Erdogan va demostrar que no en tenia prou amb la signatura d’uns documents i que no ho deixaria estar fins que no veiés els objectius fets realitat.
“La clau és que Finlàndia i Suècia compleixin les promeses. Durant el futur proper, seguirem de prop l’aplicació pràctica dels elements clau del memoràndum, i actuarem en conseqüència. Si no es compleixen els acords, no cal dir que la qüestió [d’aixecar el vet perquè aquests dos països entrin a l’OTAN] no serà ratificada al Parlament turc.”
Les exigències d’Erdogan són ambicioses i tenen com a víctima el sospitós habitual als ulls d’Ankara. Turquia exigeix a Estocolm i a Hèlsinki, als quals acusa d’acollir combatents kurds, que extradeixin desenes de suposats terroristes, que impedeixin activitats de grups kurds com ara el PKK i les YPG, que modifiquin les lleis nacionals de terrorisme per fer-ho possible i que comparteixin informació d’intel·ligència amb les autoritats turques.
La notícia ha posat en alerta les comunitats kurdes a Suècia i a Finlàndia, de 100.000 i de 15.000 persones, respectivament. Les autoritats sueques i finlandeses asseguren que continuaran aplicant les lleis d’extradició nacionals i internacionals com fins ara i que qui no es trobi implicat en activitats terroristes no s’ha de preocupar de ser expulsat, però existeix el temor que haver-se pronunciat públicament sobre el conflicte kurd des d’aquests dos països pugui ara tenir conseqüències.
La primera ministra sueca, Magdalena Andersson, ha insistit públicament que les autoritats del seu país es troben “100% compromeses” amb aquest memoràndum: “El que hi consta serà complert.”
Múltiples veus s’han mostrat sorpreses per l’acceptació d’aquestes mesures per part de dos països que s’havien mantingut no alineats fins a l’aparició de la guerra a Ucraïna. L’exlíder grec i líder intel·lectual d’esquerres Yanis Varoufakis ho expressava així: “És un dia vergonyós per a les classes polítiques de Finlàndia i de Suècia. Han destrossat d’un sol cop la tradició dels seus predecessors, construïda durant dècades amb el suport als drets dels pobles oprimits.” Acords d’aquesta mena no s’entendrien sense les armes amb què Erdogan pot pressionar la comunitat europea per sota de la taula. Algunes de les quals queden recollides en el controvertit acord del 2016 entre Ankara i Brussel·les. Aleshores, la UE es va comprometre a nodrir Turquia, on hi ha més de tres milions de refugiats sirians, amb 6.000 milions d’euros. A canvi, les autoritats turques emprendrien “totes les accions necessàries” per evitar que potencials demandants d’asil arribessin a territori comunitari, l’autèntic temor dels dirigents de l’Europa fortalesa.
Una altra traïció als kurds
De fet, no és el primer cop, ni tan sols en la darrera dècada, que Occident gira l’esquena als kurds, la nació sense estat més gran del món, amb 40 milions de persones. Grups armats kurds com ara les YPG es van deixar la pell en el combat contra Estat Islàmic a Síria el 2017, i tot indicava que aquella seria l’ocasió en què el poble kurd es guanyaria el respecte d’Occident. Trump havia promès la protecció dels drets polítics kurds a la Comunitat Autònoma del Nord i Est de Síria. Però, a finals del 2019, Washington va abandonar la zona i els va deixar sols davant l’amenaça turca. Aquella mateixa tardor, Erdogan va envair part del territori kurd al nord de Síria. Fins avui.
