Política

El Congrés aprova el dictamen de la llei de memòria democràtica amb el suport d’EH Bildu, PNB i PDeCAT

ERC i Junts s’abstenen a la Comissió Constitucional perquè veuen “insuficient” el text però continuaran negociant fins a la votació al ple

La norma declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals però no modifica la llei d’amnistia del 1977

El dictamen de la llei de memòria democràtica impulsada pel govern espanyol ha superat aquest dilluns a la tarda la votació a la Comissió Constitucional del Congrés gràcies als vots favorables d’EH Bildu, PNB i PDeCAT, sumats als del PSOE i Unides Podem i partits minoritaris com Coalició Canària. ERC i JxCat s’han abstingut i continuaran negociant el text fins a la pròxima votació al ple de la cambra baixa, ja que el consideren “insuficient”. Tant PP com Vox i Cs han votat en contra.

La norma declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d’amnistia de 1977. Els partits independentistes demanaven retocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme.

Una altra reivindicació no atesa és el retorn de la titularitat de les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat, per museïtzar l’edifici i convertir-lo en un centre de memòria.

No obstant això, arran dels acords del govern espanyol amb EH Bildu i el PDeCAT, el text ha incorporat alguns elements reivindicats. Els abertzales han votat a favor de la norma després d’acordar, entre altres, incloure-hi declarar de forma explícita la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals franquistes així com la nul·litat de totes les seves resolucions i condemnes.

El pacte també implica estendre el límit temporal d’aplicació de la llei fins a finals de 1983 i la creació d’una comissió independent que contribueixi a esclarir les violacions de drets humans durant la dictadura franquista.

Pel que fa al PDeCAT, algunes de les millores que han inclòs en el text són la incorporació de les institucions d’autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació, i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega.

El diputat del PDeCAT Sergi Miquel ha remarcat que les esmenes que han incorporat fan que la llei sigui “més ambiciosa i valenta”. Segons ell, aquesta llei serà “la base perquè d’aquí a uns anys es pugui anar més enllà”.


ERC i Junts veuen el text “insuficient”
La diputada republicana Carolina Telechea ha justificat que ERC no pot votar a favor de l’actual text perquè “no s’atreveix” a “fer veritable justícia i reparació”.

En aquest sentit, ha lamentat que no es toqui la llei d’amnistia de 1977, “perpetuant un model d’impunitat”, ni es reconegui la responsabilitat de l’Estat “que s’hauria de traslladar a la realitat amb indemnitzacions per les causes anul·lades per llei i el retorn de tots els béns robats pel feixisme als seus legítims propietaris”. “Volen aprovar un text ambiciós simbòlicament i molt fluix en la part efectiva”, ha incidit.

El diputat Joan Pagès també ha considerat que la norma és “insuficient”. “El que hi ha són molt pocs actes de reparació i massa retòrica i simbolisme”, ha opinat. Pagès ha demanat que es reconegui la condició de víctima a la nació catalana i el canvi d’ús de la comissaria de Via Laietana.

El diputat del PSOE Indalecio Gutiérrez ha reconegut “la important aportació” que han fet els republicans a la llei i ha convidat ERC, Junts i BNG a donar-hi suport.

Des deEH Bildu, que ha facilitat el desbloqueig de la votació de la norma, la diputada Bel Pozueta ha avisat que el seu partit continuarà reclamant mesures legislatives en paral·lel a la llei per garantir que els tribunals poden perseguir “els responsables del terror franquista”.


Tardà critica l’abstenció d’ERC
L’exportaveu d’ERC al Congrés Joan Tardà ha retret al seu partit que hagi decidit abstenir-se i no plantar cara a la llei de memòria democràtica del PSOE.

“Tants anys tibant, denunciant la impunitat per part de tants afiliats no mereixia aquest final mentider blanquejat per nosaltres. Érem la darrera veu de les víctimes”, ha lamentat.



conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Crimea es converteix en objectiu després del sabotatge contra un arsenal rus

Moscou / lviv
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Macron demana que les tropes russes es retirin de la planta atòmica de Zaporíjia

París
tunísia

La justícia tunisiana rebutja l’últim recurs contra els resultats del referèndum

Tunis
israel

Yair Lapid promet reforçar les forces policials d’Israel

Jerusalem
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Letònia abandona un acord de fa 30 anys per a facilitar mobilitat des de Rússia

Riga
estats units

L’FBI retorna a Trump els passaports que va requisar durant el registre, segons la cadena FOX

Washington
estat espanyol

Sánchez demana al PP que deixi de bloquejar l’acord per a renovar el CGPJ

Santa Cruz de la Palma
ALEMANYA

Scholz, exculpat en l’escàndol del banc Warburg

BERLÍN

Rússia reconeix que l’explosió d’un dipòsit de munició a Crimea ha estat un sabotatge

MOSCOU